Informe Socioeconòmic de la demarcació de Girona 2026

La comarca del Ripollès té una superfície de 956,6 km², xifra que representa el 16,2 % de la superfície total de la demarcació de Girona. Està integrada per dinou municipis, amb una superfície mitjana de 50,3 km². Ripoll n’és la capital.

Amb 25.914 habitants, el Ripollès és la segona comarca menys poblada de les vuit comarques de la demarcació de Girona: aplega el 3,1 % de tota la població gironina. La tendència des del 2018 és creixent: en els últims anys repunta lleugerament i arriba a un increment del 0,3 % el 2025, amb 88 habitants més. La població resident a l’estranger ha augmentat el 5,2 %, i arriba a 891 persones el 2025.

Amb una densitat de població de 27 hab./km², el Ripollès és la comarca menys densament poblada de les vuit comarques gironines. La capital, Ripoll, amb 10.812 habitants, aplega el 41,7 % de la població comarcal i, juntament amb Sant Joan de les Abadesses (3.393) i Campdevànol (3.240), aplega el 67,3 % de total de residents de la comarca. Durant el darrer any, dotze dels dinou municipis del Ripollès han guanyat població. En termes relatius destaquen els increments de Gombrèn (4,6 %), Pardines (4,3 %) i Toses (3,1 %). En canvi, set municipis han perdut habitants, especialment Molló (–6,2 %), Queralbs (–1,9 %) i Campelles (–1,2 %). En valors absoluts, Ripoll i Camprodon són els municipis que guanyen més habitants: 39 habitants més cadascun que l’any 2024. Per contra, els municipis que en perden més són Molló i Campdevànol, amb 23 i 10 menys, respectivament.

El 60,8 % de la població té entre 16 i 64 anys, el 26,3 % té més de 65 anys i el 12,8 % és menor de 16 anys. Amb un índex d’envelliment del 204,9, l’any 2025 el Ripollès és la comarca més envellida de tota la demarcació de Girona. Tot i així, les projeccions de població de l’Idescat per al 2049 preveuen un augment de la població del 15,3 %, amb una disminució de la població de 10 a 24 anys, i de 40 a 69 anys, i un augment de la població de més de 70 anys.

A la comarca hi resideixen 3.270 persones de nacionalitat estrangera, les quals representen l’1,8 % dels estrangers de la demarcació i el 12,6 % del total de la població del Ripollès. D’aquest col·lectiu, el 87,7 % és d’origen extracomunitari. Destaquen els de nacionalitat marroquina (1.104), colombiana (544), hondurenya (348), romanesa (169) i pakistanesa (139). Respecte de l’any 2024, la població procedent d’Amèrica és la que experimenta l’augment més intens (15,5 %), seguida de l’asiàtica (10,7 %) i l’africana (2,7 %). En canvi, la població d’origen europeu disminueix el –6 %.

Les projeccions de població per al 2049 pronostiquen un augment del 15,3 % del nombre d’habitants del Ripollès, fins a arribar a 29.878.

Segons l’Anuari econòmic comarcal 2025 del BBVA, el valor afegit brut (VAB) al Ripollès, és a dir, la riquesa generada en l’economia de la comarca, presentava, durant el 2024, una taxa del 2,8 %, més baixa que la de la demarcació de Girona i que la taxa de Catalunya (4,5 % i 4 %, respectivament). Tot i això, el 2025 registra un augment considerable: 1,3 punts percentuals respecte de l’any anterior.

En acabar l’any 2025, l’ocupació registrada de la població resident al Ripollès mostra un augment del 0,4 %; tot i això, és més baix que l’increment interanual de la demarcació de Girona (1,9 %). D’aquesta manera, l’any acaba amb 11.195 persones ocupades a la comarca del Ripollès, 45 més que l’any anterior.

Per sexe, l’ocupació augmenta entre les dones (1,2 %); en canvi, disminueix entre els homes (–0,3 %). Les dones ocupades es xifren en 5.220 (60 més que l’any anterior) i els homes ocupats en 5.975 (15 menys). Així doncs, la població ocupada de la comarca engloba el 3,2 % dels ocupats de la demarcació de Girona.

Tot i créixer un 2,3 %, el Ripollès continua sent la comarca amb menys pes d’ocupació estrangera de la demarcació.

Pel que fa a la nacionalitat, el col·lectiu d’estrangers arriba a 1.320 ocupats i els de nacionalitat espanyola, a 9.875. Així doncs, les persones ocupades de nacionalitat estrangera augmenten el 2,3 % i les de nacionalitat espanyola, el 0,2 %. La població estrangera ocupada al Ripollès està a 0,4 punts percentuals per sobre de l’increment interanual del conjunt de la demarcació (1,9 %). La població estrangera ocupada té un pes de l’11,8 % a la comarca, un percentatge lleugerament superior al de l’any anterior (11,6 %), mentre que representa l’1,9 % dels treballadors estrangers, el percentatge més baix de la demarcació.

Per edat, 1.840 són menors de 30 anys; 3.315 tenen entre 30 i 44 anys; 3.260, entre 45 i 54 anys, i 2.780, 55 anys i més. El grup d’edat de menys de 30 anys és el que experimenta un augment més alt, amb el 5,4 %, seguit del grup de més de 55 anys, amb l’1,5 %. En canvi, disminueixen els grups d’entre 30 i 44 anys, amb el –2,1 %, i de 45 a 54 anys, amb el –0,6 %. Les xifres mostren que el Ripollès té un creixement menor que el de la demarcació de Girona en totes les franges d’edat exceptuant la de menys de 30 anys, el tram d’edat amb menys pes. El Ripollès és la comarca amb la variació d’ocupació més baixa del conjunt de les comarques gironines (0,4 %).

El Ripollès manté la tercera taxa d’ocupació registrada més alta de la demarcació de Girona, amb el 71 %.

La variació interanual de la població ocupada resident al Ripollès registra un augment en deu dels dinou municipis de la comarca, amb Pardines (6,3 %) i Setcases (5,3 %) com les poblacions amb un augment més important de la zona. En canvi, els municipis on disminueix més la població ocupada són Campelles (–6,7 %), Ogassa (–4,8 %) i Toses (–4,3 %). En valors absoluts, els augments més importants es troben als municipis de Sant Joan de les Abadesses (15 ocupats més que l’any anterior), i Vilallonga de Ter, Camprodon i Campdevànol (10 ocupats més cadascun). En canvi, Campelles, Ogassa, Toses, Molló, Sant Pau de Segúries i Ribes de Freser perden 5 ocupats cadascun respecte del 2024.

Al Ripollès, la taxa d’ocupació registrada global de la població en edat de treballar és del 71 %, 0,2 punts percentuals més que la de l’any anterior. Per municipis, Vilallonga de Ter (85,3 %), Gombrèn (84,6 %) i Setcases (82 %) destaquen pel fet de tenir les taxes d’ocupació més elevades de la comarca, mentre que Ripoll (68,3 %), Camprodon (69,7 %) i Ribes de Freser (69,8 %) són els que tenen les taxes més baixes.

L’evolució dels llocs de treball (treballadors de les empreses de la comarca, independentment del seu lloc de residència) és positiva, amb un augment de l’1 % respecte de l’any anterior. Tanmateix, aquesta variació es troba per sota de la mitjana de la demarcació (2,1 %), fet que situa el Ripollès com la comarca gironina amb el menor creixement de llocs de treball. Pel que fa al nombre d’empreses, aquest s’ha mantingut estable, mentre que en el conjunt de la demarcació de Girona ha disminuït el –0,2 %. Per sectors, destaquen l’increment de les empreses del sector de serveis (5 empreses més) i agricultura (2 més), mentre que la construcció (–5) i la indústria (–2) són els que registren una reducció més gran del nombre d’empreses.

Quant als subsectors d’activitat que han patit una pèrdua de llocs de treball més important, destaquen els d’activitats de serveis socials amb allotjament (–40), les indústries tèxtils (–25) i la construcció d’immobles (–20). En canvi, entre els subsectors que han incrementat els llocs de treball el 2025 predominen les indústries de productes alimentaris i el comerç al detall (50 cadascun), i les activitats esportives (45).

El 2025, el Ripollès manté estable el nombre d’empreses respecte de l’any anterior, amb un total de 884, mentre que els llocs de treball augmenten l’1 % i arriben a 11.215.

Els llocs de treball d’assalariats augmenten l’1,3 %; en canvi, el nombre d’autònoms es manté estable respecte al 2024. Els assalariats representen el 81,3 % dels llocs de treball de la comarca i el 3,2 % del total d’assalariats de la demarcació, proporció que manté el mateix pes que l’any anterior. Per sectors, al Ripollès els llocs de treball augmenten a la indústria, amb el 3 %, i als serveis, amb el 0,8 %, mentre que disminueixen a la construcció, amb el –5 %, i a l’agricultura, amb el –1,7 %.

La variació interanual dels llocs de treball registra un augment en només set dels dinou municipis del Ripollès. Els municipis en què augmenten més els llocs de treball són Ripoll (115 més que l’any anterior), Camprodon (30) i Campdevànol (20). En canvi, Sant Joan de les Abadesses, amb 40 llocs de treball menys; Gombrèn, amb 25 menys, i les Llosses, amb 10 menys, són els municipis que han perdut més llocs de treball respecte a l’any anterior. Els dos municipis que més destaquen per la pèrdua percentual en els llocs de treball són Gombrèn (–35,7 %) i les Llosses (–18,2 %).

El Ripollès lidera el creixement de les activitats d’alt contingut tecnològic a la demarcació, amb un augment del 10,7 % i 80 llocs de treball més que l’any anterior.

En relació amb el nombre d’empreses, en nombres absoluts, Ripoll és el municipi que registra més augment, amb 11 empreses més que l’any anterior. També destaquen Ribes de Freser, amb 3 més, i Campdevànol, amb 2 empreses més. En sentit contrari, Sant Joan de les Abadesses presenta la davallada més significativa, amb 5 empreses menys, seguit de Llanars i de Setcases, amb 3 empreses menys cadascun.

El 2025 l’evolució de l’atur registrat disminueix el –4,7 %, una xifra significativament inferior a la de la demarcació (–6,4 %). Al final del 2025, hi ha 771 aturats registrats a la comarca, que representen el 2,7 % dels aturats del conjunt de les comarques gironines. Des del 2021, el valor més baix en l’evolució d’aturats registrats al Ripollès es dona el juny del 2025 (739 aturats) i el valor més alt, el gener del 2021, amb un total de 1.209 aturats.

La taxa d’atur del Ripollès se situa en el 6,4 %, per sota de la mitjana de les comarques gironines.

La taxa d’atur registrat és del 6,4 %, una variació lleugerament inferior a la de l’any anterior (6,8 %) i per sota de la taxa d’atur provincial (7,5 %). La taxa d’atur femení és del 7,3 % i es manté per sota de la mitjana de la demarcació (9,1 %), mentre que la taxa d’atur masculí se situa en el 5,7 %, també per sota de la mitjana provincial (6,1 %).

Per edat, destaquen els aturats de 55 a 64 anys, que és el grup que ha disminuït més respecte de l’any anterior (–8,1 %). El segueixen el dels aturats d’entre 25 i 34 anys (–8 %), de 35 a 44 anys (–6,3 %), i de 16 a 24 anys (–4,3 %), els quals representen el 77,6 % del total d’aturats de la comarca. En canvi, augmenten els aturats de 45 a 54 anys (6,1 %), que representen el 22,4 % dels aturats de la comarca. En valors absoluts, els grups d’edat amb més atur de la comarca són el de 55 a 64 anys, amb 306 persones, i el de 45 a 54 anys, amb 173 aturats.

Tenint en compte els sectors d’activitat econòmica, al Ripollès destaquen els aturats del sector de serveis (73,4 %) i del sector de la indústria (14,1 %), que el 2025 han disminuït el –0,5 % i el –15,5 %, respectivament. En els sectors de l’agricultura (–35,7 %), la construcció (–9,8 %) i en el grup de persones sense ocupació anterior (–10,9 %) també han disminuït els aturats respecte del 2024.

L’atur disminueix en tots els sectors econòmics del Ripollès, amb una davallada destacada del 15,5 % a la indústria.

Per nivell formatiu, l’atur ha disminuït en totes les categories exceptuant la d’altres titulacions, amb 2 aturats més respecte a l’any anterior. Destaca la disminució en el grup de persones sense estudis (–25 %), seguit dels de grau superior d’FP (–8,6 %), estudis primaris (–6,7 %) i universitaris de primer cicle (–5,9 %). En valors absoluts, els aturats amb educació general (ESO i BAT), amb un pes del 65,5 %, arriben a 505 el 2025 (20 aturats menys que l’any anterior), i en el grau mitjà d’FP es comptabilitzen 90 aturats (2 menys que el 2024).

L’atur disminueix en onze dels dinou municipis de la comarca del Ripollès. En nombres absoluts destaquen Campdevànol (21 aturats menys que l’any anterior), Sant Joan de les Abadesses (14 menys) i Llanars (4 menys). Per contra, els municipis que tenen més aturats el 2025 són Ripoll (391), Campdevànol (93) i Sant Joan de les Abadesses (74), que representen el 72 % dels aturats de la comarca del Ripollès.

Al final del 2025, al Ripollès hi ha concedides 523 prestacions per desocupació, una xifra que representa una disminució del –8,6 % respecte de l’any anterior. Paral·lelament, la taxa de cobertura de prestacions també es redueix: passa del 75 % al 71,6 % el 2025.

El nombre de contractes laborals l’any 2025 és de 5.728, xifra que equival a un augment del 7,5 %, per sobre de la contractació laboral de la demarcació aquest mateix any (5,6 %). Per tipologia, la contractació temporal augmenta l’11,3 % (3.419 contractes temporals) i la contractació indefinida augmenta el 2,2 % (2.309 contractes indefinits).

Informació pressupostària del Ripollès

Indicadors d’execució pressupostària de l’exercici 2025

A la comarca del Ripollès, el grau d’execució global del pressupost de despeses se situa, de mitjana, en el 69,5 %. El tram de població de menys de 500 habitants presenta el percentatge d’execució més baix (62,1 %), mentre que el tram entre 501 i 1.000 habitants registra el més alt (79,0 %). Pel que fa a la composició de la despesa, l’execució de les despeses de personal (capítol 1) se situa en el 90,3 %, i la de béns corrents i serveis (capítol 2) en el 88,8 %. L’execució de les inversions reals (capítol 6) se situa en el 39,9 %, amb el valor més baix en el tram entre 10.001 i 20.000 habitants (13,1 %), i amb el més alt en el tram entre 501 i 1.000 habitants (57,9 %).

Pel que fa al pressupost d’ingressos, l’execució global (exclòs l’article 87) se situa en el 71,8 % de mitjana, amb el tram entre 10.001 i 20.000 habitants, que presenta el percentatge més baix (66,4 %), i el tram entre 1.001 i 5.000 habitants, que presenta el més alt (78,4 %). L’execució dels ingressos corrents (capítols 1 a 5) se situa en el 102,2 %, mentre que la dels impostos indirectes (capítol 2) és del 87,8 %. L’execució de les subvencions de capital (capítol 7) se situa en el 53,6 %.

Pel que fa a la gestió de la tresoreria, la realització de pagaments de l’exercici corrent presenta una mitjana del 96,6 %, amb el valor més baix en el tram entre 1.001 i 5.000 habitants (95,1 %), i amb el més alt en el tram de menys de 500 habitants (99,3 %).

En l’apartat de cobraments, la realització de l’exercici corrent se situa en el 91,6 % de mitjana, i oscil·la entre el 89,3 % del tram de menys de 500 habitants i el 95,8 % del tram entre 501 i 1.000 habitants. La Dotació de dubtós cobrament se situa en el 32,6 % de mitjana.

Indicadors de solvència i estabilitat de l’exercici 2025

La comarca del Ripollès presenta una ràtio d’estalvi net mitjana del 10,1 %, amb el valor més baix en el tram entre 10.001 i 20.000 habitants (4,4 %), i amb el més alt en el tram entre 501 i 1.000 habitants (27,3 %).

El resultat pressupostari ajustat sobre els ingressos totals reconeguts se situa en el 8,1 % de mitjana, i oscil·la entre el 6,2 % del tram entre 10.001 i 20.000 habitants i el 11,5 % del tram entre 501 i 1.000 habitants.

Pel que fa al romanent de tresoreria per a despeses generals, la ràtio mitjana de la comarca és del 16,0 %, amb valors que van des del 7,4 % en el tram entre 1.001 i 5.000 habitants, fins al 51,7 % en el tram entre 501 i 1.000 habitants.

El període mitjà de pagament (PMP) a la comarca passa d’una mitjana de 13 dies en el primer trimestre a 9 dies en el quart trimestre, amb valors que en aquest darrer període oscil·len entre els 7 dies del tram entre 1.001 i 5.000 habitants i els 19 dies del tram entre 10.001 i 20.000 habitants.

Finalment, respecte a l’estabilitat pressupostària i la regla de la despesa, predomina la capacitat de finançament i el seu compliment en el conjunt de la comarca. La necessitat de finançament es concentra en els municipis d’entre 501 i 1.000 habitants, mentre que l’incompliment de la regla de la despesa es concentra en els municipis de fins a 1.000 habitants.