Informe Socioeconòmic de la demarcació de Girona
La Demarcació de Girona
La demarcació de Girona està constituïda per 221 municipis i una entitat municipal descentralitzada (EMD). Ocupa una superfície de 5.905 km2 i té una densitat de població de 141 hab./km2. Aquests municipis estan distribuïts en nou comarques. D’aquestes, vuit formen part de Girona i una és de Barcelona, per la qual cosa els municipis d’Espinelves, Vidrà i Viladrau, tot i formar part de la comarca barcelonina d’Osona, pertanyen a la província de Girona.
En canvi, hi ha set municipis que no pertanyen a la província de Girona i que per això no s’analitzen en aquest apartat de la demarcació però sí que es tenen en compte en l’anàlisi de dades comarcals, perquè formen part d’alguna comarca gironina. Aquests municipis són Bellver de Cerdanya, Lles de Cerdanya, Montellà i Martinet, Prats i Sansor, Prullans, Riu de Cerdanya i Fogars de la Selva. Els sis primers pertanyen a la comarca de la Cerdanya i a la província de Lleida, i l’últim està inclòs a la comarca de la Selva i forma part de la província de Barcelona.
La demarcació de Girona supera els 830.429 habitants i encadena deu anys consecutius de creixement demogràfic.
La població de la demarcació de Girona creix per desè any consecutiu i se situa en 830.429 persones, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) a 1 de gener de 2025. Així doncs, la població augmenta en 9.321 persones, l’1,1 % més respecte de l’any anterior. Girona és la demarcació catalana que creix menys demogràficament, i se situa per sota de Barcelona i Lleida, ambdues amb l’1,4 %, i de Tarragona amb l’1,6 %. Girona té un pes poblacional a Catalunya del 10,2 %. El creixement de la població a la demarcació de Girona és degut en gran mesura a l’augment de la població de nacionalitat estrangera, que creix el 2,4 % respecte del 2024; en canvi, la població de nacionalitat espanyola creix el 0,8 %. En concret, el nombre total d’estrangers se situa en 181.899 persones el 2025, i això es tradueix també en l’augment de la taxa d’estrangeria, que és del 21,9 % a la província de Girona (0,3 punts percentuals respecte a la de l’any anterior). D’aquests estrangers, la taxa d’extracomunitaris representa el 79 %.
El creixement de la població a la demarcació de Girona és degut bàsicament a l’augment de la població de nacionalitat estrangera, que creix el 3,6 % respecte del 2023; en canvi, la població de nacionalitat espanyola creix l’1 %. En concret, el nombre total d’estrangers se situa en 177.636 persones el 2024, i això es tradueix també en l’augment de la taxa d’estrangeria, que és del 21,6 % a la província de Girona (0,4 punts percentuals respecte a la de l’any anterior). D’aquests estrangers, la taxa d’extracomunitaris representa el 78,5 %.
Per altra banda, el padró d’habitants residents a l’estranger (PHRE), és a dir, el nombre de persones inscrites a la demarcació que han emigrat a l’estranger, va augmentant any rere any, fins a quasi duplicar-se des de l’any 2015. El 2025 el creixement ha estat del 6,1 % respecte de l’any anterior: segons dades del padró, 37.381 persones viuen a l’estranger.
Segons les projeccions de població de l’Idescat, en cas que es mantinguin les tendències demogràfiques actuals (escenari mitjà), la població de la demarcació augmentarà el 17,3 %, fins a arribar a 974.448 persones el 2049, i tendirà a un patró en què s’estreny la proporció de població compresa sobretot entre 40 i 60 anys i en el tram dels més joves (de 5 a 29 anys). Per contra, la població s’ampliarà a partir de 65 anys, tal com es desprèn de la figura piramidal d’edats. L’índex d’envelliment augmenta considerablement, del 119 el 2024 al 124,7 el 2025.
La taxa de variació interanual del valor afegit brut (VAB) de la demarcació de Girona ha augmentat el 2024 (última dada provincial disponible), després d’un augment molt significatiu el 2021 a causa de la remuntada postcovid, i tornant a valors semblants anteriors a la pandèmia, segons dades de l’Anuari econòmic comarcal 2025 del BBVA. En concret, el 2024 va experimentar un augment d’1,6 punts respecte de l’any anterior. Així doncs, aquesta variació del VAB situa la demarcació de Girona, juntament amb Lleida, en el primer lloc de les quatre províncies catalanes, amb un valor de 4,5 % del VAB.
El mercat de treball ha registrat uns resultats positius des del 2021 fins avui. Les dades confirmen que es continua creant ocupació, en xifres absolutes, amb un total de 352.795 afiliats a la demarcació, que representen l’1,9 % més que l’any anterior. Aquesta xifra constitueix el 9,6 % del total d’afiliats de Catalunya.
Respecte a les dades d’afiliats a la Seguretat Social, l’anàlisi segons el sexe mostra que predominen els afiliats de sexe masculí (53,8 %), que han tingut un augment de l’1,8 %, mentre que les afiliades representen el 46,2 % i han tingut un augment del 2 %. Cal remarcar que en els anys posteriors a la pandèmia el nombre d’afiliades ha augmentat significativament (2,4 % el 2022, 3 % el 2023 i 2,5 % el 2024).
Globalment, destaca el creixement significatiu del nombre d’afiliacions en la franja d’edat de menys de 30 anys, en comparació amb l’any anterior (el 4,5 % més), respecte dels afiliats de més de 55 anys, que han augmentat el 4,3 %, i els de 45 a 54 anys, amb l’1,3 %. En canvi, els afiliats que es troben entre les edats de 30 a 44 anys han disminuït un –0,7 %. Una altra dada que cal destacar és el nombre d’afiliats de nacionalitat estrangera a la Seguretat Social, que han augmentat l’1,9 % respecte de l’any anterior.
El nombre d’afiliats a la Seguretat Social de menys de 30 anys ha augmentat el 4,5 % respecte del 2024.
Si s’analitzen les dades d’afiliats de la demarcació de Girona tenint en compte la seu de l’empresa, s’observa una evolució positiva durant el quart trimestre del 2025 en relació amb els assalariats, amb un creixement del 2,3 %, així com respecte als autònoms d’aquest mateix trimestre, que també mostren un augment de l’1,1 %.
El nombre de llocs de treball s’ha incrementat en quasi tots els grans sectors d’activitat econòmica el 2025, en conjunt en un 2,1 %. Destaca especialment el sector dels serveis, que ha augmentat el 2,1 % i té un pes del 8,6 % en els serveis de Catalunya. Els altres dos sectors amb una variació també important són la construcció i la indústria, que han augmentat el 2 % cadascun, i que tenen un pes del 13,1 % i l’11,9 %, respectivament. En canvi, el sector de l’agricultura, amb un pes a Catalunya del 15,2 %, ha disminuït el –0,9 %.
Pel que fa als subsectors, els cinc que han patit més la pèrdua d’ocupació a la demarcació de Girona són: les activitats de serveis socials amb allotjament (–605), les assegurances (–155), les activitats postals i de correus (–100), la reparació d’ordinadors (–95) i la indústria de la fusta i del suro (–50).
A diferència d’aquests últims, els subsectors que han augmentat més els llocs de treball són: les activitats de serveis socials sense allotjament (1.000), l’educació (930), les activitats sanitàries (605), el transport terrestre i per canonades (445) i la construcció d’immobles (355).
El nombre d’empreses de la demarcació ha disminuït lleugerament, un –0,2 % menys que l’any anterior, malgrat la recuperació experimentada després de la forta caiguda del 2020. El 2025 se situa en 28.035 empreses, segons dades de la Seguretat Social. Així doncs, el nombre d’empreses del sector de serveis s’ha mantingut estable, mentre que la construcció registra un lleu descens (–0,2 %), així com la indústria (–1,8 %) i l’agricultura (–1,9 %). El sector de serveis continua sent el sector predominant de la demarcació pel gran nombre d’empreses que engloba (21.565). Pel que fa a la relació de la demarcació de Girona amb Catalunya, en l’àmbit català el sector de la construcció té un pes del 14,5 % i l’agricultura del 14 %.
Paral·lelament a la conjuntura favorable de l’ocupació del 2025, el nombre de persones aturades registrades a la demarcació de Girona ha disminuït el –6,4 % respecte de l’any anterior, la qual cosa, en nombres absoluts, significa 28.524 aturats. El nombre d’aturats registrats a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) de la demarcació és la més baixa dels darrers anys. Analitzant aquestes dades per origen, es pot veure que la disminució més important es dona en el grup d’aturats d’origen estranger (–10,9 %), tot i que els de nacionalitat espanyola també han baixat (–4,8 %). Pel que fa a les comarques, el Gironès és la que té més persones aturades de tota la demarcació, amb una proporció del 27,4 %, i arriba als 7.823 aturats el desembre de 2025, seguida per la Selva, amb 7.393 aturats (25,9 %). La suma de les dues comarques dona com a resultat la meitat de les persones aturades de la demarcació de Girona (53,3 %).
Com a conseqüència d’això, juntament amb l’augment de l’1,2 % de la població activa estimada (381.319), la taxa d’atur registrat també es redueix fins al 7,5 %, amb una variació de –0,6 punts percentuals menys en relació amb l’any anterior. Aquesta taxa és la més baixa que es registra a la demarcació de Girona en els últims anys, mentre que en el conjunt de Catalunya la taxa d’atur registrat ha augmentat 0,3 punts percentuals i se situa en el 8,2 %. La taxa d’atur entre homes i dones es diferencia en 3 punts percentuals el desembre de 2025: en concret, el 6,1 % i el 9,1 %, respectivament.
En relació amb els beneficiaris de prestacions per desocupació (treballadors en situació legal de desocupació que reben alguna de les prestacions següents: contributives, assistencials econòmiques i renda activa d’inserció laboral), l’any 2025 el nombre de beneficiaris de la demarcació ha disminuït el –20 %, una reducció de 13,5 punts percentuals superior a la registrada en el conjunt de Catalunya, on el descens ha estat del 6,5 %. Com a conseqüència, el pes de les persones beneficiàries de la demarcació sobre el total català se situa en l’11 % el desembre del 2025, 1,8 punts percentuals menys que l’any 2024. D’altra banda, la taxa de cobertura de les prestacions, és a dir, el percentatge de persones aturades i demandants que reben prestacions d’atur, sense tenir en compte les persones aturades sense ocupació anterior, se situa en el 97,6 % a la demarcació. Aquesta xifra representa una disminució de 16 punts percentuals respecte de l’any anterior.
El nombre de contractes de treball signats a la demarcació de Girona el 2025 se situa en 274.416 (un 5,6 % més que el 2024), amb un pes del 10,9 % del total de contractes signats a Catalunya (2.515.873).
La contractació laboral creix un 5,6 % i supera els 274.000 contractes signats el 2025.
Pel que fa a les finances públiques dels municipis gironins corresponents a l’exercici 2025, els ingressos pressupostats han augmentat el 4,9 % i les despeses el 5,2 %. En canvi, el deute viu del 2025 de la demarcació de Girona ha disminuït el –6,9 %, un percentatge inferior al del total de Catalunya, que disminueix el –9,4 % respecte de l’any anterior. Pel que fa a les ràtios de les finances públiques per habitant, el 2025 les despeses pressupostades (1.728 € per habitant) i les despeses corrents (1.475 € per habitant) són molt semblants a les del conjunt del territori català, i els ingressos tributaris per habitant (1.089 €) són lleugerament superiors als de Catalunya.
Informació pressupostària de la demarcació de Girona
Indicadors d’execució pressupostària de l’exercici 2025
A la província de Girona, el grau d’execució global del pressupost de despeses se situa, de mitjana, en el 72,1 %. El tram de població entre 501 i 1.000 habitants presenta el percentatge d’execució més baix (67,2 %), mentre que el tram entre 5.001 i 10.000 habitants registra el més alt (75,7 %).
Pel que fa a la composició de la despesa, l’execució de les despeses de personal (capítol 1) se situa en el 93,1 %, i la de béns corrents i serveis (capítol 2) en el 83,9 %. L’execució de les inversions reals (capítol 6) se situa en el 35,8 %, amb el valor més baix en el tram entre 10.001 i 20.000 habitants (29,6 %), i amb el més alt en el tram de menys de 500 habitants (51,7 %).
Pel que fa al pressupost d’ingressos, l’execució global (exclòs l’article 87) se situa en el 73,4 % de mitjana. El tram entre 10.001 i 20.000 habitants presenta el percentatge més baix (70,2 %), i el tram de més de 20.000 habitants presenta el més alt (74,9 %). L’execució dels ingressos corrents (capítols 1 a 5) se situa en el 100,4 %, mentre que la dels impostos indirectes (capítol 2) és del 111,9 %. L’execució de les subvencions de capital (capítol 7) se situa en el 59,4 %.
Pel que fa a la gestió de la tresoreria, la realització de pagaments de l’exercici corrent presenta una mitjana del 95,8 %, amb el valor més baix en el tram de més de 20.000 habitants (95,2 %), i amb el més alt en el tram entre 501 i 1.000 habitants (97,6 %).
En l’apartat de cobraments, la realització de l’exercici corrent se situa en el 90,7 % de mitjana, i oscil·la entre el 87,7 % del tram de menys de 500 habitants i el 92,4 % del tram entre 5.001 i 10.000 habitants. La Dotació de dubtós cobrament se situa en el 48,0 % de mitjana.
Indicadors de solvència i estabilitat de l’exercici 2025
La província de Girona presenta una ràtio d’estalvi net mitjana del 8,3 %, amb el valor més baix en el tram entre 10.001 i 20.000 habitants (2,5 %), i amb el més alt en el tram entre 501 i 1.000 habitants (19,0 %).
El resultat pressupostari ajustat sobre els ingressos totals reconeguts se situa en el 10,7 % de mitjana, i oscil·la entre el 6,9 % del tram entre 10.001 i 20.000 habitants, i el 13,1 % del tram entre 501 i 1.000 habitants.
Pel que fa al romanent de tresoreria per a despeses generals, la ràtio mitjana provincial és del 22,2 %, amb valors que van des del 14,7 % en el tram entre 10.001 i 20.000 habitants, fins al 65,1 % en el tram entre 501 i 1.000 habitants.
El període mitjà de pagament (PMP) a la província passa d’una mitjana de 17 dies en el primer trimestre a 10 dies en el quart trimestre, amb valors en aquest darrer període que oscil·len entre els 7,2 dies del tram entre 501 i 1.000 habitants, i els 17,4 dies del tram entre 10.001 i 20.000 habitants.
Finalment, respecte a l’estabilitat pressupostària predomina la capacitat de finançament, a excepció dels municipis entre 10.001 i 20.000 habitants. Pel que fa a la regla de la despesa hi ha compliment en el conjunt de la província de Girona.
Estudi comparatiu provincial
El 2025, la població espanyola ha augmentat l’1 % respecte de l’any anterior. Aquest augment s’ha donat a la majoria de províncies espanyoles; exactament 46 províncies han experimentat un creixement, de les quals destaquen València, Castelló, Alacant i Guadalajara (totes creixen un 2 %), Tarragona i Toledo (1,6 %) i Madrid i les Illes Balears (1,5 %). Per contra, les cinc províncies on ha disminuït la població són Zamora (–0,4 %), i Jaén, Còrdova, Càceres i Badajoz (–0,1 %). La província de Girona, amb un augment de l’1,1 %, se situa com la catorzena província, amb una població de 830.429 habitants. Pel que fa a la població estrangera, totes les províncies espanyoles registren un creixement destacable. Destaquen Palència (15,9 %), Lugo (15 %) i Lleó (14,5 %). Si comparem Girona amb la resta de províncies, és la demarcació on creix menys la població estrangera, amb el 2,4 %.
En línia amb la consolidació econòmica, el nombre de persones ocupades, segons dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA), ha crescut en la majoria de les províncies espanyoles excepte en onze, entre les quals hi ha Terol, Zamora i Conca. Per províncies, Albacete encapçala el rànquing de creixement de les persones ocupades (11 %), seguit de Ceuta i Màlaga (9,8 % i 9,6 %, respectivament). Girona se situa en la novena província quant a disminució de l’ocupació registrada, amb el –0,7 %.
En referència al nombre d’empreses, el 2025 ha augmentat en 40 províncies respecte a l’any anterior, segons el Directori Central d’Empreses (DIRCE) de l’INE. Les províncies amb un augment més significatiu són Màlaga (4,1 %), Navarra (3,5 %) i Alacant (3,3 %). En canvi, les que han tingut una pèrdua més significativa són Ceuta (–2 %), Àlaba (–1 %) i Guipúscoa (–0,9 %). A la demarcació de Girona, el teixit empresarial ha augmentat l’1,8 % respecte del 2024, 0,1 punts percentuals més que la mitjana espanyola, que ha augmentat l’1,7 %.
Pel que fa al nombre de persones aturades registrades el desembre del 2025, ha disminuït en totes les províncies excepte a Guipúscoa (0,7 %); mentre que Huelva, Albacete i Melilla disminueixen el nombre d’aturats registrats el –10,8 %, el –10,5 % i el –10 %, respectivament. Girona ha experimentat una disminució del –6,4 % respecte del mateix mes de l’any anterior, i ocupa així la vint-i-cinquena posició en el rànquing. La taxa d’atur estimat segons dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) va des del 23 %, a la ciutat autònoma de Melilla, fins al 4,7 %, a la província d’Osca. La demarcació de Girona té una taxa d’atur estimada del 10,1 % i ocupa la vint-i-novena posició de províncies amb la taxa d’atur més baixa.
El deute viu dels ajuntaments a l’Estat espanyol ha disminuït en trenta-cinc províncies l’any 2025 respecte de l’any anterior. La demarcació de Girona és la segona província catalana amb el deute viu per habitant més alt, amb 409 euros el 2025.
El mapa 1 il·lustra la concentració de les províncies de l’Estat espanyol amb taxes d’atur més elevades (per sobre del 15 %), segons l’EPA, al sud-oest de la Península, mentre que les províncies de la zona nord tenen taxes d’atur més baixes (inferiors al 15 %).
Visió de conjunt de l’evolució econòmica comarcal
La província de Girona comprèn vuit comarques:1 l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Cerdanya, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l’Estany, el Ripollès i la Selva.
La concentració més gran de població es dona al Gironès (el 25,2 % del total de la població de la demarcació), tot i que és una de les comarques amb menys superfície: només té 575,6 km2 de territori. Per contra, l’Alt Empordà és la comarca que ocupa més superfície, amb un total de 1.357,5 km2, però només concentra el 18,1 % del total de la població de la demarcació. Segueixen al Gironès les comarques litorals —la Selva, l’Alt Empordà i el Baix Empordà—, que juntes concentren més del 65,8 % de la població de la demarcació. La comarca del Gironès també és la que presenta la densitat de població més elevada, amb 363 hab./km2, mentre que la comarca del Ripollès és la menys poblada de tota la demarcació, amb 27 hab./km2.
Pel que fa a l’evolució de la població, totes les comarques de la demarcació de Girona menys la Cerdanya han augmentat en nombre d’habitants durant el 2025: l’1,1 % en conjunt. Per comarques, el creixement ha oscil·lat entre el 0,3 % del Ripollès i l’1,7 % del Gironès; la Cerdanya s’ha mantingut amb la mateixa població. El factor que explica l’augment demogràfic comarcal és sobretot el creixement de la població nouvinguda, que s’ha donat en la majoria de comarques de la demarcació, entre les quals destaquen el Ripollès i la Garrotxa, amb una variació del 6,2 % i el 5,5 %, respectivament. La població de nacionalitat espanyola ha augmentat lleugerament a la majoria de les comarques gironines. Destaquen el Gironès i la Selva, on ha augmentat l’1,2 %, seguides del Pla de l’Estany (0,9 %). En canvi, a la Cerdanya la disminució de la població autòctona ha estat del –0,5 %.
El 2025, la població augmenta l’1,1 % en el conjunt de les comarques gironines.
La consolidació de l’activitat econòmica i el teixit empresarial a les comarques gironines durant l’any 2025, segons les dades de comptes de cotització de la Seguretat Social, ha estat diferent depenent de la comarca. Destaca la Garrotxa, que és la comarca de la demarcació on ha augmentat més el teixit empresarial (1,7 %), seguida pel Gironès, en què el nombre d’empreses s’ha incrementat el 0,8 %, i el Ripollès, en què s’ha mantingut. En canvi, les comarques que han tingut una disminució més alta del nombre d’empreses són la Cerdanya (–2,3 %) i el Pla de l’Estany (–0,8 %). El Gironès és la comarca que més empreses concentra a la demarcació, amb el 26,8 %, i juntament amb l’Alt Empordà, el Baix Empordà i la Selva arriben a consolidar més del 82 % del teixit empresarial de la demarcació de Girona.
En valors absoluts, el sector terciari és el més important de la demarcació de Girona, ja que aplega el 76,9 % de les empreses del territori. Tot i això, el 2025, les empreses del sector de serveis han variat de manera molt diferent respecte de l’any anterior segons la comarca. La Garrotxa és la que més ha crescut (2,6 %), seguida del Gironès (1 %) i del Ripollès (0,7 %); en canvi, la Cerdanya ha disminuït el –1,4 %, seguida de l’Alt Empordà, el Baix Empordà i la Selva (–0,6 % cadascuna) i el Pla de l’Estany (–0,4 %). Les empreses de la construcció (el segon sector en valors absoluts) han disminuït el –0,2 % respecte de l’any anterior. El Gironès és la comarca que encapçala la llista, amb un creixement del 2,3 %, seguida de la Garrotxa, amb un 1 %; en canvi, el Ripollès i la Cerdanya són les comarques que perden més empreses (–5,3 % i –4,3 %, respectivament). Les empreses del sector industrial de la demarcació han disminuït el –1,8 %, una disminució que afecta totes les comarques i amb més mesura la Cerdanya (–6,8 %), el Gironès (–2,7 %) i el Baix Empordà (–2,2 %). Finalment, el sector de l’agricultura és el que ha disminuït més (–1,9 %) respecte del 2024 a la demarcació de Girona, amb una diferència molt significativa segons la comarca. Les comarques en què augmenta han estat el Ripollès, amb un 20 %; el Baix Empordà, amb un 4,3 %, i la Garrotxa, amb un 2,2 %. En canvi, la Cerdanya i la Selva (–9,1 % i –8,6 %, respectivament) són les comarques on ha disminuït més.
El 2025, la dimensió mitjana d’empreses en el conjunt de la demarcació de Girona ha crescut lleugerament (0,3 punts percentuals), i ha passat de 10 a 10,3 persones ocupades per empresa de mitjana. Aquest augment s’ha produït en totes les comarques i ha oscil·lat entre els 15,2 treballadors per empresa al Gironès i els 6,2 de la Cerdanya.
L’any 2025, la població ocupada registrada (nombre d’afiliats a la Seguretat Social segons la residència del treballador) ha augmentat de manera generalitzada en totes les comarques de la demarcació de Girona respecte de l’any anterior. El creixement ha oscil·lat entre el 2,2 % de la Selva i el 0,4 % del Ripollès. Així, totes les comarques es consoliden en el mercat laboral, fet que provoca que el nombre de treballadors continuï augmentant a un ritme constant. De fet, tant la població d’origen estranger com de nacionalitat espanyola ha augmentat l’1,9 %. La d’origen estranger oscil·la entre el 0 % i el 3,9 %, i la de nacionalitat espanyola se situa entre el 0,2 % del Ripollès i el 2,4 % del Gironès. En referència a les edats, el tram de menys de 30 anys és el que ha tingut un creixement més elevat d’ocupació registrada respecte al 2024 (4,5 %). El segueixen els trams d’edat de més de 55 anys, amb un 4,3 %, i de 45 a 54 anys, amb un creixement de l’1,3 %. Per contra, el tram de 30 a 44 anys disminueix en un –0,7 %, i és negatiu a totes les comarques.
Paral·lelament, el nombre de llocs de treball (afiliacions a la Seguretat Social segons el compte de cotització de l’empresa) ha registrat un creixement en totes les comarques gironines (2,1 % en el total de la demarcació). Destaquen la Cerdanya, on ha augmentat el 3,3 %, i el Pla de l’Estany, amb un 2,6 %. Així mateix, l’augment de les afiliacions s’ha produït de manera més rellevant entre les persones assalariades (2,3 %) que entre els treballadors autònoms a totes les comarques (1,1 %).
Els llocs de treball han augmentat en totes les comarques de la demarcació de Girona. A la Cerdanya han augmentat un 3,3 %.
Les afiliacions han crescut en conjunt en la majoria dels grans sectors, amb la qual cosa es manté la tendència de creixement dels últims anys, tot i que hi ha alguna excepció. El sector de serveis, que és el que engloba més afiliacions, ha tingut un increment del 2,1 % a la demarcació (la comarca de la Cerdanya és la que recupera més llocs de treball, amb el 4,3 %). El sector de la construcció també ha tingut un paper important pel que fa al creixement de llocs de treball, ja que han augmentat el 2 % (destaca la comarca del Gironès, que augmenta el 4,8 % ; en canvi, el Ripollès ha tingut una disminució del –5 %). En el sector de la indústria s’incrementen els llocs de treball en totes les comarques menys a la Cerdanya i el Baix Empordà (–4,3 % i –0,1 %, respectivament); a la resta de comarques han augmentat. Finalment, en el sector de l’agricultura els llocs de treball tenen una disminució del –0,9 %. Les comarques de la Selva (3,5 %), el Pla de l’Estany (2,1 %), la Cerdanya (1,9 %) i l’Alt Empordà (0,5 %) creixen respecte de l’any anterior. La resta de comarques pateixen una disminució dels llocs de treball: destaquen el Gironès, amb el –5,4 %, i el Baix Empordà, amb el –4,8 %. D’altra banda, els treballadors per compte propi han augmentat a totes les comarques de la demarcació de Girona, en conjunt un 1,1 %, i la Selva és la comarca on més han crescut (2,1 %).
L’augment de l’ocupació registrada es tradueix en una disminució del nombre d’aturats. Així, l’atur registrat a la demarcació se situa en el 7,5 % i ha disminuït el –6,4 %, una tendència que han seguit la majoria de comarques. En termes relatius, el descens més important s’ha produït a la Cerdanya (–9 %) i el Baix Empordà (–8,8 %). A la resta de comarques ha disminuït el nombre d’aturats en menys mesura. Aquesta caiguda del nombre de persones aturades, juntament amb l’increment de la població activa estimada, ha afavorit la reducció de la taxa d’atur registrat a la totalitat de les comarques gironines. La comarca amb la taxa d’atur més elevada continua sent la Selva (9 %), seguida de l’Alt Empordà (7,9 %) i el Gironès (7,7 %), mentre que la que té la taxa més baixa ha estat la Cerdanya (4,2 %), seguida del Pla de l’Estany (5,6 %).
El 2025, el nombre de persones aturades registrades és de 28.524, i ha disminuït el –6,4 % en el conjunt de la demarcació.
Els beneficiaris de prestacions per desocupació han disminuït a la majoria de comarques gironines, amb 25.619 beneficiaris a la demarcació de Girona, la qual cosa comporta una disminució del –20 % respecte del 2024. Si fem la comparació per comarques, observarem que aquesta disminució ha oscil·lat entre el –8,6 % del Ripollès i el –23,7 % del Baix Empordà. La comarca que té més beneficiaris de prestacions en nombres absoluts és la Selva, amb 7.596 persones, seguida del Baix Empordà, que en té 5.367. La taxa de cobertura, és a dir, el percentatge de persones desocupades que perceben prestacions sobre el total de persones aturades i demandants de feina, ha disminuït a totes les comarques. El Ripollès registra la menor caiguda, amb una reducció de 3,3 punts percentuals respecte al període anterior, i presenta una taxa de cobertura del 71,6 %.
Pel que fa a la contractació, hi ha un augment de contractes a la majoria de les comarques de la demarcació. Destaca el Pla de l’Estany, amb el 8,8 %; en canvi, experimenta una disminució la comarca del Baix Empordà (–2,4 %). Si s’observa la demarcació en conjunt, el nombre de contractes ha augmentat el 5,6 % el 2025 respecte de l’any 2024.
1. Els municipis d’Espinelves, Vidrà i Viladrau, tot i formar part de la comarca d’Osona (província de Barcelona), pertanyen a la província de Girona. En canvi, el municipi de Fogars de la Selva, que pertany a la província de Barcelona, està inclòs dins la comarca de la Selva. Així mateix, Bellver de Cerdanya, Lles de Cerdanya, Montellà i Martinet, Prats i Sansor, Prullans i Riu de Cerdanya (tots són municipis de la Cerdanya) pertanyen a la província de Lleida.