Informe Socioeconòmic de la demarcació de Girona 2026

La comarca del Baix Empordà té una superfície de 701,7 km², xifra que representa l’11,9 % de la superfície total de la demarcació de Girona, i està integrada per trenta-sis municipis d’una superfície mitjana de 19,5 km². La Bisbal d’Empordà n’és la capital.

El Baix Empordà té 144.818 habitants i és la quarta comarca més poblada d’entre les vuit comarques gironines, on resideix el 17,4 % de la població del conjunt de la demarcació. La variació interanual de població és de l’1 % respecte al 2024, inferior a la variació de l’any anterior (1,5 %). La població resident a l’estranger ha crescut el 4,7 % i ha arribat a 7.008 persones el 2025 (315 persones més que l’any anterior).

Amb una densitat de població de 206 hab./km², és la segona comarca amb més densitat de la demarcació de Girona. La Bisbal d’Empordà, amb 11.731 habitants, tot i ser-ne la capital, és el setè municipi més poblat de la comarca, mentre que els municipis de Palafrugell (24.556), Sant Feliu de Guíxols (23.060) i Palamós (18.921) són els que tenen més habitants: hi viu el 45,9 % de la població del Baix Empordà. Vint-i-cinc dels municipis de la comarca guanyen població, i onze municipis en perden respecte del 2024.

El Baix Empordà es manté com la segona comarca més envellida de la demarcació.

El pes de la població estrangera del Baix Empordà (32.298) representa el 17,8 % del total de la demarcació de Girona. El 78,7 % de la població estrangera és extracomunitària i hi predomina la de nacionalitat marroquina (31 %). La resta de nacionalitats predominants són la romanesa (6,7 %), l’hondurenya (6,6 %), la russa (6,3 %) i la ucraïnesa (5,6 %).

Pel que fa als grups d’edat, el 64,5 % de la població de la comarca té entre 16 i 64 anys, mentre que els menors de 16 anys i els de 65 anys i més representen el 14,6 % i el 20,9 %, respectivament. Amb un índex d’envelliment del 143,8, l’any 2025 el Baix Empordà és la segona comarca més envellida de la demarcació. Les projeccions de població per al 2049 indiquen que la població de 5 a 64 anys del Baix Empordà disminuirà considerablement, mentre que la població més gran (65 anys i més) augmentarà significativament respecte a les dades actuals.

Segons l’Anuari econòmic comarcal 2025 del BBVA, la comarca del Baix Empordà té una taxa de variació del valor afegit brut (VAB) del 3,5 % durant l’any 2024, la segona més baixa de totes les comarques gironines i amb una taxa inferior a la de la demarcació de Girona (4,5 %).

En acabar l’any 2025, l’ocupació registrada de la població resident al Baix Empordà mostra un augment de l’1,7 %, unes dades lleugerament inferiors a la mitjana de la demarcació (1,9 %). Així, a la comarca del Baix Empordà l’any finalitza amb 57.800 persones ocupades, 990 més que l’any anterior, i amb un pes del 16,4 % respecte del total d’ocupats de la demarcació de Girona.

L’any 2025, la població ocupada resident a la comarca augmenta l’1,7 %, i l’any finalitza amb 57.800 persones ocupades.

Per sexe, l’ocupació augmenta més entre els homes (1,8 %) que entre les dones (1,7 %). El 2025, en valors absoluts, s’assoleix a la comarca una ocupació masculina de 31.365 persones (560 més que l’any anterior) i una ocupació femenina de 26.435 (430 més que el 2024). En definitiva, de la població en edat de treballar de la comarca del Baix Empordà, el 61,9 % està ocupada.

A la comarca del Baix Empordà hi ha 57.800 persones ocupades, de les quals 10.295 són de nacionalitat estrangera i 47.510 de nacionalitat espanyola. El col·lectiu estranger augmenta el 3,9 % i l’augment dels ocupats espanyols és de l’1,3 % respecte del 2024. L’increment dels ocupats tant estrangers com nacionals està per sobre de la mitjana provincial (1,9 % en ambdós casos). Al Baix Empordà, el pes de la població estrangera ocupada sobre el total de la població ocupada és del 17,8 %: és la quarta comarca amb més ocupats estrangers de la demarcació de Girona.

Segons l’anàlisi per edat de la població ocupada, 9.395 són menors de 30 anys; 17.410 tenen entre 30 i 44 anys; 16.745, entre 45 i 54 anys, i 14.255, 55 anys i més. Respecte de l’any anterior, destaca un creixement dels ocupats en les franges de 55 anys i més (4,4 %), de menys de 30 anys (3 %), i de 45 a 54 anys (0,8 %). En canvi, la franja de 30 a 44 anys té una disminució del –0,1 %.

La variació interanual de la població ocupada resident a la comarca registra un augment total de l’1,7 % i augmenta en vint-i-tres dels trenta-sis municipis de la comarca. Els municipis amb un creixement més notable d’ocupats són Torrent i Garrigoles (ambdós 13,3 %), i Ultramort (10 %). En valors absoluts, però, destaquen els municipis de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró (185), Sant Feliu de Guíxols (175) i Palamós (160). D’altra banda, els municipis del Baix Empordà que registren la disminució d’ocupats més important són Fontanilles (–7,1 %), la Tallada d’Empordà (–6,8 %), i Gualta (–6,5 %), amb valors absoluts de –5, –15 i –10 persones ocupades, respectivament.

La taxa d’ocupació registrada global de la població en edat de treballar (de 16 a 64 anys) del Baix Empordà se situa en el 61,9 %, amb un augment de 0,3 punts percentuals, la mateixa variació que la demarcació de Girona. Per municipis, les taxes d’ocupació més elevades a la comarca es troben a Ultramort (84 %), Parlavà (79,1 %) i Garrigoles (78,7 %).

L’evolució dels llocs de treball (persones que treballen a les empreses de la comarca, hi resideixin o no) ha crescut l’1,8 % el 2025, un increment inferior al que es dona en el conjunt de la demarcació (2,1 %). En aquest cas, el nombre d’empreses del Baix Empordà ha disminuït lleugerament i s’ha situat en 5.166 (31 menys que l’any anterior), i en el –0,6 %, per sota de la variació de la província.

L’evolució del mercat de treball al Baix Empordà continua sent positiva, amb un increment de l’1,8 % en el nombre de llocs de treball.

Pel que fa als subsectors principals, els que destaquen més per l’augment de llocs de treball a la comarca són: educació (140), activitats immobiliàries (110) i construcció d’immobles (105). En canvi, els subsectors en què disminueixen els llocs de treball a la comarca són: activitats administratives d’oficina i altres activitats auxiliars a les empreses (–30), indústries de productes alimentaris (–25) i fabricació de productes de cautxú i matèries plàstiques (–20).

La variació interanual dels llocs de treball mostra un augment dels llocs de treball d’assalariats (1,9 %), inferior a la mitjana provincial (2,3 %), i també un augment significatiu del nombre de treballadors autònoms (1,4 %), superior a la mitjana provincial (1,1 %). El Baix Empordà és la sisena comarca en què han augmentat més els llocs de treball el 2025. Quant als sectors, el sector de serveis destaca amb un augment del 2,2 %, seguit de la construcció (1,6 %), i el sector de la indústria disminueix (–0,1 %), seguit de l’agricultura (–4,8 %).

La variació interanual dels llocs de treball per municipi registra un augment en vint-i-un dels trenta-sis municipis de la comarca, entre els quals destaquen Ultramort (20 %), Rupià (13,3 %) i Palau-sator (8,7 %). En canvi, els municipis en què disminueixen més els llocs de treball són Jafre (–13,3 %) i Ullastret (–11,1 %). En valors absoluts destaquen els municipis de Calonge i Sant Antoni (205 llocs de treball més que l’any 2024), Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró (175) i Palafrugell (135).

Al Baix Empordà, el nombre d’empreses se situa en 5.166. Tot i mantenir-se pràcticament estable, aquesta xifra representa una lleugera disminució del –0,6 % respecte de l’any anterior. Pel que fa a l’evolució empresarial als municipis de la comarca, destaquen els increments registrats a Foixà (50 %), Ullastret (16,7 %) i Vall-llobrega (12 %). En sentit contrari, Fontanilles i Garrigoles presenten els descensos més pronunciats, amb una reducció del –25 % en ambdós casos. En termes absoluts, Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró és el municipi que registra l’augment més gran del nombre d’empreses respecte del 2024, amb 22 empreses més. Per contra, Torroella de Montgrí és el municipi amb la disminució més destacada, amb 16 empreses menys, seguit de Palamós i Sant Feliu de Guíxols, que en perden 15 cadascun.

El nombre d’empreses al Baix Empordà es manté estable, amb una lleugera disminució respecte de l’any anterior.

L’evolució de l’atur registrat l’any 2025 al Baix Empordà continua la tendència decreixent del 2024 i disminueix el –8,8 % (403 persones menys que l’any anterior), mentre que la variació de l’atur registrat a la demarcació és del –6,4 % (1.935 persones aturades menys que el 2024). Al final de l’any 2025 hi ha 4.160 persones aturades registrades a la comarca, el 14,6 % del total d’aturats de les vuit comarques gironines.

La taxa d’atur registrat és del 6,7 %, amb la qual cosa el Baix Empordà se situa com la cinquena comarca gironina amb la taxa d’atur més alta; tot i això, 0,8 punts percentuals per sota de la taxa mitjana de la demarcació (7,5 %). Així, la taxa d’atur femení és del 8,1 %,–0,8 punts percentuals menys que l’any anterior i –1 punts percentuals per sota de la mitjana provincial (9,1 %). En canvi, la taxa d’atur masculí se situa en el 5,5 %, –0,6 punts percentuals per sota de la de l’any anterior i –0,6 punts percentuals per sota de la demarcació (6,1 %).

Per edat, el 7,8 % de la població aturada és menor de 25 anys; el 30,2 % té entre 25 i 44 anys, i el 62 % té més de 45 anys. Interanualment, en tots els grups d’edat ha disminuït l’atur, a excepció del tram de 16 a 24 anys, que ha augmentat el 6,2 %. Destaquen el tram de 35 a 44 anys, que ha reduït l’atur el –15,6 %, i el tram de 25 a 34 anys, que l’ha reduït el –14,3 %. Quant a sectors d’activitat econòmica, el grup de persones sense ocupació anterior és el que ha variat més respecte del 2024, i l’atur disminueix el –11,7 % (34 persones aturades menys), seguit de la indústria, que baixa el –11,3 % (42 persones aturades menys). L’únic grup que ha experimentat un augment de l’atur és l’agricultura, amb un 2,5 %. En valors absoluts, el sector de serveis és el que ha experimentat una davallada més gran dels aturats: 273 persones aturades menys el 2025 a la comarca.

L’atur registrat baixa un 8,8 % i es redueix tant entre la població de nacionalitat espanyola com entre l’estrangera.

Pel que fa als nivells formatius, el nombre d’aturats el 2025 ha disminuït en tots els grups. L’encapçala el grup amb estudis primaris (–21,5 %), seguit del grup sense estudis (–20,3 %). En valors absoluts, els aturats d’educació general (ESO i BAT), amb un pes del 58,6 % i amb 2.438 aturats, han experimentat una disminució del –6,3 %. Quant als grans grups d’ocupació, en valors absoluts, el d’ocupacions elementals i el de treballadors de la restauració, serveis personals i venedors són els que engloben més aturats totals: 1.226 i 1.173, respectivament. En les variacions dels grans grups d’ocupació del Baix Empordà, també hi ha una disminució en tots els grups. Destaquen els treballadors d’activitats agrícoles, ramaderes i pesqueres (–20,5 %), els tècnics i professionals de suport (–15,4 %), i les ocupacions elementals (–13,4 %).

L’atur ha disminuït en vint-i-cinc dels trenta-sis municipis de la comarca del Baix Empordà, d’entre els quals destaquen la Tallada d’Empordà (–37,5 %), Bellcaire d’Empordà (–31,8 %) i Palau-sator (–28,6 %). Per contra, hi ha set municipis en què ha augmentat l’atur. Garrigoles i Colomers, tot i tenir una variació del 100 % i del 75 %, respectivament, en nombres absoluts, tenen 2 i 3 aturats més que el 2024. En els municipis de Begur, Fontanilles, Serra de Daró i Torrent l’atur s’ha mantingut. D’entre els municipis amb una taxa d’atur registrat més elevada destaquen Vilopriu (9,6 %), Gualta (9,4 %), Torrent (8,6 %) i la Bisbal d’Empordà (8,5 %). Per contra, les taxes més baixes d’atur es troben als municipis de Serra de Daró (1,8 %), la Tallada d’Empordà (2,4 %) i Ultramort (2,7 %).

Informació pressupostària del Baix Empordà

Indicadors d’execució pressupostària de l’exercici 2025

A la comarca del Baix Empordà, el grau d’execució global del pressupost de despeses se situa, de mitjana, en el 72,1 %. El tram de població entre 501 i 1.000 habitants presenta el percentatge d’execució més baix (62,0 %), mentre que el tram entre 5.001 i 10.000 habitants registra el més alt (77,3 %). Pel que fa a la composició de la despesa, l’execució de les despeses de personal (capítol 1) se situa en el 95,8 %, i la de béns corrents i serveis (capítol 2) en el 85,9 %. L’execució de les inversions reals (capítol 6) se situa en el 32,8 %, amb el valor més baix en el tram de més de 20.000 habitants (22,1 %) i amb el més alt en el tram entre 1.001 i 5.000 habitants (44,1 %).

Pel que fa al pressupost d’ingressos, l’execució global (exclòs l’article 87) se situa en el 71,0 % de mitjana, amb el tram entre 1.001 i 5.000 habitants, que presenta el percentatge més baix (63,0 %), i el tram de menys de 500 habitants, que presenta el més alt (78,3 %). L’execució dels ingressos corrents (capítols 1 a 5) se situa en el 98,1 %, mentre que l’execució dels impostos indirectes (capítol 2) és del 107,0 %. L’execució de les subvencions de capital (capítol 7) se situa en el 61,8 %.

Pel que fa a la gestió de la tresoreria, la realització de pagaments de l’exercici corrent presenta una mitjana del 96,7 %, amb el valor més baix en el tram de més de 20.000 habitants (95,4 %) i amb el més alt en el tram entre 1.001 i 5.000 habitants (99,6 %).

En l’apartat de cobraments, la realització de l’exercici corrent se situa en el 92,1 % de mitjana, i oscil·la entre el 81,5 % del tram entre 501 i 1.000 habitants, i el 94,8 % del tram entre 5.001 i 10.000 habitants. La Dotació de dubtós cobrament se situa en el 52,8 % de mitjana.

Indicadors de solvència i estabilitat de l’exercici 2025

La comarca del Baix Empordà presenta una ràtio d’estalvi net mitjana del 5,6 %, amb el valor més baix en el tram entre 5.001 i 10.000 habitants (–4,0 %), i amb el més alt en el tram entre 1.001 i 5.000 habitants (26,6 %).

El resultat pressupostari ajustat sobre els ingressos totals reconeguts se situa en el 9,6 % de mitjana, i oscil·la entre el 7,2 % del tram entre 10.001 i 20.000 habitants, i el 26,8 % del tram entre 5.001 i 10.000 habitants.

Pel que fa al romanent de tresoreria per a despeses generals, la ràtio mitjana de la comarca és del 21,7 %, amb valors que van des del 10,7 % en el tram entre 10.001 i 20.000 habitants, fins al 80,0 % en el tram de menys de 500 habitants.

El període mitjà de pagament (PMP) a la comarca passa d’una mitjana de 21 dies en el primer trimestre a 10 dies en el quart trimestre, amb valors en aquest darrer període que oscil·len entre els 7 dies del tram entre 501 i 1.000 habitants, i els 15 dies del tram entre 10.001 i 20.000 habitants.

Finalment, respecte a l’estabilitat pressupostària, en el conjunt de la comarca predomina la capacitat de finançament i la necessitat de finançament es concentra en els municipis a partir de 5.001 habitants. Pel que fa a la regla de la despesa, majoritàriament es compleix, a excepció dels municipis de més de 20.000 habitants, en els quals no hi ha compliment.