Informe Socioeconòmic de la demarcació de Girona 2026

La comarca de la Cerdanya, amb Puigcerdà com a capital, té una superfície de 546,7 km², xifra que representa el 9,3 % de la superfície de la demarcació de Girona.

La Cerdanya està constituïda per disset municipis, dels quals onze pertanyen a la demarcació de Girona (Alp, Bolvir, Das, Fontanals de Cerdanya, Ger, Guils de Cerdanya, Isòvol, Llívia, Meranges, Puigcerdà i Urús) i sis a la de Lleida (Bellver de Cerdanya, Lles de Cerdanya, Montellà i Martinet, Prats i Sansor, Prullans i Riu de Cerdanya). La comarca té una població de 20.111 habitants i només hi resideix el 2,4 % de la població de la demarcació. En el darrer any, la població de la Cerdanya s’ha mantingut estable malgrat l’increment de la població estrangera, a diferència del conjunt de la demarcació de Girona, que ha registrat un creixement de l’1,1 %. La població resident a l’estranger ha augmentat considerablement: el 2025 va créixer un 4,5 % fins a arribar a 1.230 persones.

La densitat de la població és de 37 hab./km². La capital, Puigcerdà, aplega el 50 % (10.053 habitants) de la població de la comarca, amb un lleuger augment. La població només ha augmentat en sis dels disset municipis de la comarca, i Prullans i Lles de Cerdanya són els municipis que més variació positiva han tingut (7,1 % i 2,1 %, respectivament), mentre que a Isòvol i Das és on ha disminuït més en relació amb el 2024 (–4,8 % i –3,3 %, respectivament). En valors absoluts, Bellver de Cerdanya ha augmentat la població en 23 habitants, i Prullans en 18, mentre que Isòvol té 16 persones menys, i Fontanals de Cerdanya 15 menys respecte del 2024.

El 13,6 % de la població és menor de 16 anys i el 19 % en té més de 65. La població en edat de treballar (de 16 a 64 anys) agrupa el 67,5 % del total de la comarca, una proporció superior a la de la província (65,4 %).

La proporció de la població estrangera a la comarca és del 17,4 % (3.496 habitants), un valor per sota de la mitjana de la demarcació (21,9 %). Interanualment, la població estrangera ha augmentat el 2,5 % (86 estrangers més), lleugerament per sobre de la població estrangera de la demarcació, que ha augmentat el 2,4 %. Per nacionalitats, cal destacar que a la Cerdanya el 25,4 % de la població estrangera és de nacionalitat colombiana (888) i que ha augmentat el 4,5 % respecte de l’any anterior; el 7,7 % és de nacionalitat boliviana (270), seguida per la de nacionalitat marroquina (267), romanesa (215) i hondurenya (158), amb una variació interanual de –9,1 %, 6,8 %, 3,4 % i –1,9 %, respectivament.

La Cerdanya és la quarta comarca més envellida de la demarcació de Girona, amb un índex d’envelliment del 140.

L’índex d’envelliment és del 140, per sobre de l’índex de la demarcació, que és del 124,7. La Cerdanya és la quarta comarca més envellida del conjunt de la demarcació. Segons la projecció de població de l’Idescat, el 2049 hi haurà un augment del 27,6 % de la població (5.555) respecte de la població del 2025.

Segons l’Anuari econòmic comarcal 2025 del BBVA, el valor afegit brut (VAB) de la comarca de la Cerdanya se situa en el 4,7 % durant l’any 2024, superior al VAB del conjunt de la província (4,5 %). És la tercera comarca que ha experimentat un augment més gran respecte del 2024.

Acabat l’any 2025, l’ocupació registrada de la població resident a la Cerdanya mostra un augment de l’1,6 %, per sota de la mitjana de la demarcació (1,9 %). En valors absoluts, a finals de 2025 hi ha 9.535 persones ocupades residents a la comarca, 150 més que l’any anterior.

L’any 2025, la població ocupada resident a la comarca creix, però ho fa a un ritme inferior al del conjunt de la demarcació de Girona (1,6 % i 1,9 %, respectivament).

Per sexe, l’ocupació augmenta més entre les dones (2,5 %) que entre els homes (0,8 %). En valors absoluts, la xifra d’ocupació masculina arriba a 5.070 homes ocupats (40 més que l’any anterior), mentre que l’ocupació femenina se situa en 4.465 dones ocupades (110 més que el 2024). La població ocupada de la Cerdanya engloba el 2,7 % de la població ocupada de la demarcació de Girona. La Cerdanya continua sent la comarca amb menys població ocupada de la demarcació.

A la comarca de la Cerdanya hi ha 9.535 ocupats, dels quals 1.455 tenen nacionalitat estrangera i 8.075 tenen nacionalitat espanyola. En termes interanuals, les persones ocupades amb nacionalitat estrangera han augmentat l’1,4 %, i les de nacionalitat espanyola han pujat l’1,6 % respecte del 2024.

El percentatge d’estrangers sobre el total de població ocupada a la Cerdanya és del 15,3 %, amb la qual cosa és la segona comarca amb un menor pes d’ocupats estrangers de les vuit comarques gironines (2,1 %).

Per edat, 1.670 persones ocupades són menors de 30 anys; 2.820 tenen entre 30 i 44 anys; 2.590, entre 45 i 54 anys, i 2.455, 55 anys i més. Respecte de l’any anterior, destaca un creixement dels ocupats que tenen menys de 30 anys (6,7 %), seguit dels que tenen més de 55 anys (6,3 %), mentre que la franja de 45 a 54 anys disminueix el –1,9 % i la de 30 a 44 anys el –1,7 %.

L’ocupació creix especialment entre la població més jove i la de més edat, mentre que es redueix en els grups d’edat centrals.

La variació respecte de l’any anterior de la població ocupada resident a la Cerdanya registra un augment total dels ocupats de l’1,6 %, i aquest augment es produeix en sis dels disset municipis de la comarca. Els municipis amb un creixement més notable d’ocupats són Prullans, amb el 8,3 %, i Alp i Llívia, amb el 4,3 % i el 4 %, respectivament. El municipi amb una disminució més important és Lles de Cerdanya (–6,9 %). En termes absoluts, Puigcerdà és el municipi que guanya més ocupats a la comarca (95 ocupats més) respecte del 2025, seguit d’Alp (40). En canvi, Montellà i Martinet és el municipi que perd més ocupats (15 ocupats menys que l’any anterior), seguit de Lles de Cerdanya i Guils de Cerdanya (10 menys).

La taxa d’ocupació registrada global de la població en edat de treballar a la Cerdanya se situa en el 70,3 % (5,4 punts percentuals per sobre de la taxa d’ocupació registrada de la demarcació). Per municipis, la taxa d’ocupació més elevada es troba al municipi de Fontanals, amb el 83,1 %, seguida de Riu de Cerdanya i Alp, que tenen una taxa del 80,4 % i el 78,8 %, respectivament. Puigcerdà, al contrari, és el segon municipi amb la taxa d’ocupació més baixa de la comarca (66,7 %), després d’Urús (64,7 %).

L’evolució dels llocs de treball (persones que treballen a les empreses de la comarca, hi resideixin o no) mostra un augment del 3,3 % el 2025, un percentatge superior al que es dona en el conjunt de la demarcació (2,1 %). En canvi, el nombre d’empreses disminueix el –2,3 % respecte de l’any anterior (2,1 punts percentuals més que a la demarcació), fins a arribar al total de 1.128 empreses a la comarca.

La Cerdanya, amb un increment del 3,3 %, és la comarca on més augmenten els llocs de treball de la demarcació de Girona.

En valors absoluts, els subsectors que destaquen pel guany de llocs de treball a la Cerdanya són les activitats sanitàries (55) i els serveis de menjar i begudes (50). En canvi, destaquen per la pèrdua de llocs de treball els subsectors de comerç al detall (–20), recollida i tractament d’aigües residuals (–15), i indústria de la fusta i del suro, i altres activitats de serveis personals (–10 cadascuna). En conjunt, durant el 2025, en el 30,7 % dels subsectors de la comarca s’han incrementat els llocs de treball, mentre que en el 12,5 % han disminuït i en el 56,8 % no han experimentat variació respecte de l’any anterior.

Els llocs de treball augmenten entre els treballadors assalariats el 4,4 %, 2,1 punts percentuals per sobre de la mitjana provincial. Entre les persones treballadores autònomes, l’increment és del 0,4 %, –0,7 punts percentuals per sota de la mitjana provincial (1,1 %). Per sectors d’activitat, la indústria és l’únic sector que registra una disminució dels llocs de treball a la Cerdanya (–4,3 %). En canvi, els serveis són el sector que experimenta l’augment més significatiu (4,3 %) respecte de l’any anterior, seguit de l’agricultura (1,9 %) i de la construcció (1,5 %). La Cerdanya destaca com la comarca de la demarcació de Girona on ha augmentat més el sector de serveis, amb un creixement molt superior a la mitjana provincial (2,1 %).

La Cerdanya és la comarca on augmenten més els llocs de treball en el sector de serveis (4,3 %), més del doble de la mitjana provincial (2,1 %).

La variació interanual dels llocs de treball registra un augment en sis dels disset municipis de la comarca, d’entre els quals destaquen, pel percentatge de variació positiva, els municipis de Lles de Cerdanya (13 %), Fontanals (9,3 %) i Prullans (9,1 %), i pel percentatge de variació negativa, els municipis de Guils de Cerdanya (–14,3 %), Isòvol (–13,3 %) i Prats i Sansor (–12,9 %). En valors absoluts, destaquen Puigcerdà i Alp, amb 175 i 95 nous llocs de treball, respectivament; Prats i Sansor, amb 20 llocs de treball menys el 2025, i Guils de Cerdanya, amb 15 llocs de treball menys.

Pel que fa a la variació interanual d’empreses, hi ha un augment a Prullans (7,1 %), amb un augment d’1 empresa; Lles de Cerdanya (4,8 %), amb 1 empresa més, i Bellver de Cerdanya (2,6 %), amb 3 empreses més. En canvi, els municipis on hi ha una disminució de les empreses són Puigcerdà (amb una pèrdua de 13), Alp (amb una pèrdua de 4), i Guils de Cerdanya i Prats i Sansor (amb una pèrdua de 3 empreses cadascun).

L’atur registrat a la Cerdanya canvia la tendència de l’últim any i a finals de 2025 la comarca ha disminuït el –9 % respecte de l’any anterior, amb una baixada del –14,8 % pel que fa a l’atur femení (38 aturades menys), i una disminució del –1,5 % en l’atur masculí (3 aturats menys). Al final del 2025, hi ha 415 persones aturades registrades a la comarca, l’1,5 % del total del conjunt de la demarcació.

La taxa d’atur registrat és del 4,2 %, –3,3 punts percentuals menys que a la demarcació de Girona (7,5 %), de manera que la Cerdanya és la comarca amb la taxa d’atur més baixa de les comarques gironines. Entre la població femenina, la taxa d’atur és del 3,7 %, 1 punt percentual per sota de la taxa d’atur de l’any anterior. La taxa d’atur masculí és més baixa (3,1 %) que la d’atur femení, en concret –0,1 punts percentuals menys que el 2024.

Per edat, destaca que el 59,8 % de la població aturada té més de 45 anys, el 33,5 % té entre 25 i 44 anys i el 6,7 % té menys de 25 anys. Interanualment, els aturats han disminuït en el tram d’edat de 25 a 34 anys (–27,4 %), de 16 a 24 anys (–24,3 %), de 35 a 44 anys (–18,8 %) i de 45 a 54 anys (–1,1 %); en canvi, el tram de 55 a 64 anys experimenta un augment del 3,9 %. Quant a sectors, la indústria ha augmentat (7 aturats més que l’any 2024), seguit del grup de persones sense ocupació anterior (4 aturats més) i l’agricultura (3 aturats més). En canvi, disminueixen els aturats del sector de serveis (41 aturats menys) i els de la construcció (14 menys).

La Cerdanya registra la taxa d’atur més baixa de les comarques gironines (4,2 %).

Per nivells formatius, hi ha una baixada de l’atur en els grups d’educació general (ESO i BAT) (42 aturats menys), grau mitjà d’FP (8 aturats menys), universitaris de segon i tercer cicle (4 aturats menys que l’any anterior). En canvi, el grup de grau superior d’FP ha patit un creixement d’atur (7 persones més el 2025). D’altra banda, si tenim en compte els grans grups d’ocupació, en valors absoluts l’atur ha augmentat entre els tècnics i professionals de suport (13 aturats més); en canvi, destaca el grup d’ocupacions elementals, que ha disminuït en 27 aturats menys, seguit dels treballadors de restauració, personals i venedores, amb 10 aturats menys que el 2024.

L’atur disminueix en sis dels disset municipis de la comarca, dels quals destaquen en números absoluts Puigcerdà (amb 32 aturats menys que l’any anterior), Alp i Llívia (amb 10 i 9 aturats menys, respectivament). En canvi, augmenta en nou municipis, dels quals destaquen Montellà i Martinet (5 aturats més que el 2024), Urús i Prullans (amb 4 aturats més cadascun). En dos municipis —Das, i Prats i Sansor— no varia el nombre d’aturats. Quant a la taxa d’atur registrat, Montellà i Martinet és el municipi que té la taxa d’atur més elevada (7,3 %), seguit d’Urús (7,2 %) i Prullans (6,5 %); mentre que Lles de Cerdanya té la taxa d’atur registrat més baixa (2,2 %), seguit d’Alp i Das (els dos amb el 2,4 %).

Al final del 2025 hi ha concedides 353 prestacions per desocupació, xifra que representa una disminució del –15,1 % respecte del mateix mes de l’any anterior. La taxa de cobertura disminueix de 93,9 % el 2024 a 88,7 % el 2025 (–5,2 punts percentuals menys que l’any anterior); en canvi, està –8,9 punts percentuals per sota de la taxa de cobertura de la demarcació (97,6 %). Per tipologia de prestació de desocupació, la prestació contributiva disminueix el –4,3 %; el nivell assistencial (subsidi) disminueix el –36,9 %, i pel que fa a la renda activa, no se n’ha assignat cap.

La contractació laboral augmenta el 6,8 % a la comarca de la Cerdanya, una variació superior a la de la demarcació (5,6 %). Per tipologia, la contractació indefinida puja el 13,7 % (419 contractes més que l’any anterior), i la contractació temporal disminueix el –1,7 % (41 contractes menys que el 2024).

Informació pressupostària de la Cerdanya

Indicadors d’execució pressupostària de l’exercici 2025

A la comarca de la Cerdanya, el grau d’execució global del pressupost de despeses se situa, de mitjana, en el 67,0 %. El tram de població entre 501 i 1.000 habitants presenta el percentatge d’execució més baix (56,0 %), mentre que el tram de menys de 500 habitants registra el més alt (79,3 %). Pel que fa a la composició de la despesa, l’execució de les despeses de personal (capítol 1) se situa en el 89,5 %, i la de béns corrents i serveis (capítol 2) en el 89,3 %. L’execució de les inversions reals (capítol 6) se situa en el 43,1 %, amb el valor més baix en el tram entre 1.001 i 5.000 habitants (15,4 %), i amb el més alt en el tram de menys de 500 habitants (68,1 %).

Pel que fa al pressupost d’ingressos, l’execució global (exclòs l’article 87) se situa en el 71,6 % de mitjana, amb el tram entre 501 i 1.000 habitants, que presenta el percentatge més baix (57,6 %), i el tram entre 1.001 i 5.000 habitants, que presenta el més alt (77,7 %). L’execució dels ingressos corrents (capítols 1 a 5) se situa en el 105,7 %, mentre que la dels impostos indirectes (capítol 2) és del 81,0 %. L’execució de les subvencions de capital (capítol 7) se situa en el 49,4 %.

Pel que fa a la gestió de la tresoreria, la realització de pagaments de l’exercici corrent presenta una mitjana del 97,0 %, amb el valor més baix en el tram entre 1.001 i 5.000 habitants (96,0 %), i amb el més alt en el tram entre 501 i 1.000 habitants (99,3 %).

En l’apartat de cobraments, la realització de l’exercici corrent se situa en el 85,0 % de mitjana, i oscil·la entre el 78,6 % del tram entre 1.001 i 5.000 habitants, i el 93,1 % del tram entre 501 i 1.000 habitants. La Dotació de dubtós cobrament se situa en el 24,4 % de mitjana.

Indicadors de solvència i estabilitat de l’exercici 2025

La comarca de la Cerdanya presenta una ràtio d’estalvi net mitjana del 20,4 %, amb el valor més baix en el tram entre 1.001 i 5.000 habitants (15,3 %), i amb el més alt en el tram entre 501 i 1.000 habitants (26,5 %).

El resultat pressupostari ajustat sobre els ingressos totals reconeguts se situa en el 12,6 % de mitjana, i oscil·la entre el 3,3 % del tram de menys de 500 habitants i el 27,2 % del tram entre 501 i 1.000 habitants.

Pel que fa al romanent de tresoreria per a despeses generals, la ràtio mitjana de la comarca és del 51,2 %, amb valors que van des del 28,7 % en el tram entre 1.001 i 5.000 habitants, fins al 118,4 % en el tram entre 501 i 1.000 habitants.

El període mitjà de pagament (PMP) a la comarca passa d’una mitjana de 18 dies en el primer trimestre a 11 dies en el quart trimestre, amb valors que en aquest darrer període oscil·len entre els 10 dies del tram entre 501 i 1.000 habitants, i els 12 dies del tram entre 1.001 i 5.000 habitants.

Finalment, respecte a l’estabilitat pressupostària i a la regla de la despesa, predomina la capacitat de finançament i el seu compliment en el conjunt de la comarca. La necessitat de finançament i l’incompliment de la regla de la despesa es concentren en els municipis de menys de 500 habitants.