Informe Socioeconòmic de la demarcació de Girona 2026

La comarca del Gironès té una superfície de 575,6 km², que representa el 9,7 % de la superfície de la demarcació de Girona. La integren vint-i-set municipis, amb una superfície mitjana de 21,3 km². Girona n’és la capital.

Amb una densitat de població de 363 hab./km², el Gironès és la comarca que té més densitat de població. Amb 208.967 habitants, és la comarca més poblada de la demarcació de Girona: hi resideix el 25,2 % de la població de la província, i el 2025 ha augmentat el 1,7 % respecte al 2024. L’any 2049, segons les projeccions de població de l’Idescat, la població comarcal arribarà a 243.970 habitants, el 16,8 % més que el 2025.

Dels vint-i-set municipis de la comarca, dinou han guanyat població en el darrer any. Destaquen Girona, amb 1.876 habitants més, i Salt, amb 657 més. En el darrer any només han perdut població vuit municipis, dels quals destaquen Sant Gregori (–57), Bescanó (–35) i Juià (–25). En valors relatius, Vilablareix és el municipi que ha crescut més (8,1 %), seguit de Cervià de Ter (3,3 %), i Sant Martí del Llémena i Sant Martí Vell (3,1 % cadascun). El percentatge de població estrangera a la comarca és del 21,3 %, lleugerament inferior respecte del nombre d’estrangers que hi ha a la demarcació, que és del 21,9 %. La població de nacionalitat estrangera ha augmentat el 3,4 % en el darrer any, i la població de nacionalitat espanyola, l’1,2 %. La taxa d’estrangeria extracomunitària és del 85,1 % (0,4 punts percentuals més alta que la del 2024). Per nacionalitats, cal destacar l’increment interanual dels estrangers colombians (8,2 %) i dels marroquins (7,3 %). Al Gironès, el 2025, ha augmentat el 6,7 % el percentatge d’estrangers d’Àsia, el 6 % d’Àfrica i el 2,2 % d’Amèrica.

El 66,7 % de la població total de la comarca es troba en edat activa (de 16 a 64 anys), mentre que els menors de 16 anys i els de més de 65 tenen un pes del 16,9 % i el 16,4 %, respectivament. Amb un índex d’envelliment del 97,6, l’any 2025 el Gironès se situa com la comarca menys envellida de tota la província de Girona i molt per sota de l’índex provincial (124,7). És l’única comarca on la població de 65 anys i més no supera la població menor de 16 anys.

El Gironès presenta l’estructura demogràfica més jove de les comarques gironines, amb un índex d’envelliment del 97,6, el més baix de la demarcació.

Segons l’Anuari econòmic comarcal 2025 del BBVA, el valor afegit brut (VAB) de la comarca del Gironès experimenta el 2024 un augment del 4,6 %, amb la qual cosa és la quarta comarca que ha generat més riquesa en l’economia de la demarcació de Girona, amb una taxa lleugerament superior a la de la província (4,5 %).

En finalitzar l’any 2025, l’ocupació registrada de la població resident a la comarca del Gironès ha augmentat el 2,1 %, 0,2 punts percentuals per sobre de la variació de la demarcació de Girona (1,9 %). Així, l’any finalitza amb 94.170 treballadors en actiu residents a la comarca, 1.915 més que l’any anterior.

Per sexe, l’ocupació augmenta entre les dones (2 %) i entre els homes (2,1 %). Aquest augment fa que l’ocupació femenina assoleixi la xifra de 44.770 dones ocupades (880 més que l’any anterior), i la masculina, 49.395 homes en actiu (1.030 més que l’any anterior). Els homes representen el 52,5 % del total de població ocupada de la comarca i el 26 % de la demarcació, mentre que les dones representen el 47,5 % del total de la població ocupada al Gironès i el 27,5 % de la demarcació.

El Gironès té el 26,7 % de treballadors en actiu de la demarcació de Girona, més d’una quarta part del total.

Pel que fa a la nacionalitat, els estrangers ocupats assoleixen la xifra de 18.395 treballadors, amb un augment del 0,8 %, i els nacionals arriben a 75.770, amb un augment del 2,4 % respecte de l’any anterior. En total, hi ha 94.170 persones en actiu a la comarca del Gironès. Sobre el total de la població ocupada, els estrangers representen el 27 %, el percentatge més elevat de totes les comarques gironines.

Per franges d’edat, 18.575 són menors de 30 anys; 30.860 tenen entre 30 i 44 anys; 26.270, entre 45 i 54 anys, i 18.460, 55 anys i més. El 2025, el grup d’edat de treballadors en actiu que ha crescut més és el de menys de 30 anys, amb un augment del 5,3 %, seguit dels treballadors de més de 55 anys (4,7 %), i els de 45 a 54 anys (1,6 %). En canvi, els de 30 a 44 anys han disminuït (–0,9 %) en relació amb el 2024. Tot i això, el grup d’edat de 30 a 44 anys és el que té el nombre més elevat de treballadors (30.860): el 32,8 % de la població ocupada de la comarca.

Amb una taxa d’ocupació del 67,6 %, el Gironès se situa clarament per sobre de la mitjana de la demarcació, una situació que es reprodueix en la gran majoria dels municipis de la comarca.

La variació interanual de la població ocupada resident al Gironès registra un augment en divuit dels vint-i-set municipis de la comarca, d’entre els quals destaquen pel percentatge més elevat de variació Sant Martí del Llémena (7,1 %), Vilablareix (6,5 %) i Sant Andreu Salou (5,9 %). Si tenim en compte els valors absoluts, els municipis en què l’ocupació ha augmentat més interanualment són Girona (915 ocupats més) i Salt (425 més). En canvi, els municipis on s’ha reduït el nombre de persones ocupades respecte del 2024 són Campllong (amb 10 persones menys), i Madremanya, Sant Martí Vell i Sant Jordi Desvalls (amb 5 persones menys cadascun).

La taxa d’ocupació registrada de la població en edat de treballar al Gironès se situa en el 67,6 %, la mateixa que l’any anterior i 2,6 punts percentuals per sobre de la taxa de la demarcació de Girona del 2025 (64,9 %). En aquest sentit, vint-i-cinc dels vint-i-set municipis de la comarca superen la taxa d’ocupació de la demarcació. Per una banda, els municipis amb les taxes d’ocupació més elevades són Sant Andreu Salou (89,1 %), Vilablareix (82 %) i Campllong (78,9 %). De l’altra, els municipis tenen amb les taxes més baixes són Salt (60,1 %), Sant Martí Vell (62,8 %) i Girona (66,4 %).

Continua la tendència positiva de l’evolució dels llocs de treball (persones que treballen a les empreses de la comarca del Gironès, hi resideixin o no), amb un creixement del 2,3 %, un increment superior al que es dona en el conjunt de la demarcació (2,1 %). Així mateix, el nombre d’empreses augmenta lleugerament el 0,8 % respecte de l’any anterior, fins a arribar a un total de 7.507 empreses a la comarca.

Pel que fa als subsectors, en valors absoluts cal destacar la pèrdua de llocs de treball d’activitats de serveis socials amb allotjament (–655), assegurances (–135) i activitats postals i de correus (–55). Per contra, entre els subsectors que han incrementat més els llocs de treball el 2025 destaquen les activitats de serveis socials sense allotjament (995), l’educació (615) i les activitats sanitàries (365).

Un de cada tres llocs de treball de la demarcació es concentra al Gironès (37 %), així com el 27 % del total d’empreses de les comarques gironines.

Els llocs de treball augmenten el 2,4 % entre els assalariats i l’1,2 % entre els autònoms; tot i així, el nombre total d’assalariats i autònoms té un pes a la demarcació de Girona del 39,6 % i el 23,1 %, respectivament. Dels quinze principals sectors d’activitat econòmica de la comarca, la majoria, catorze, augmenten els llocs de treball. Destaca l’augment de les activitats de serveis socials sense allotjament (35,6 %) i el transport terrestre i per canonades (6,9 %). En canvi, els llocs de treball dels serveis de menjar i begudes són l’únic dels sectors principals que experimenta una davallada, tot i que molt lleu (–0,1 %).

El 2025, els increments més alts en nombre d’empreses s’han produït en el sector del transport terrestre i per canonades (11,8 %), i en les activitats immobiliàries (4,8 %).

La variació interanual dels llocs de treball registra augments en disset dels vint-i-set municipis de la comarca, d’entre els quals destaquen Sant Andreu Salou (30 %), Sant Martí Vell (20 %) i Cervià de Ter (17,9 %). En canvi, els tres municipis en què disminueixen més els llocs de treball són Canet d’Adri (–7,1 %), Sant Jordi Desvalls (–6,5 %) i Bordils (–6,3 %). En valors absoluts, Girona i Salt són els municipis que han creat més llocs de treball: 1.605 i 475, respectivament.

El nombre d’empreses del Gironès se situa en 7.507, fet que representa un augment del 0,8 % respecte de l’any anterior. Per sectors, el teixit empresarial creix en la construcció (2,3 %) i en el sector de serveis (1 %), mentre que disminueix en l’agricultura (–4,7 %) i en la indústria (–2,7 %). En termes absoluts, el sector de serveis és el que experimenta l’increment més alt a la comarca, amb un total de 6.150 empreses, 62 més que l’any anterior.

Pel que fa a l’evolució de les empreses, destaquen l’augment en els municipis de Girona, amb 19 empreses més (0,4 %), i Bescanó, amb 13 empreses més (7,9 %), i la disminució en els municipis d’Aiguaviva, amb 3 empreses menys (–2,1 %), i Madremanya, Campllong, Vilablareix i Cassà de la Selva, amb 2 empreses menys cadascun.

L’any 2025, l’atur registrat de la comarca del Gironès disminueix el –6,6 % (556 aturats menys que l’any anterior), un percentatge lleugerament més alt que la mitjana de la demarcació de Girona, amb el –6,4 %. Així, al final del 2025, al Gironès hi ha registrades 7.823 persones aturades, que representen el 27,4 % dels aturats de la demarcació. Per sexe, el nombre d’homes aturats disminueix el –8,5 % (322 aturats menys), i el de dones disminueix el –5,1 % (234 aturades menys). Per edat, s’experimenta una disminució de l’atur respecte del 2024 a totes les franges, entre les quals destaquen els aturats de 25 a 34 anys (disminueix el –13,1 %), els de 35 a 44 anys (disminueix el –9,3 %) i els de 16 a 24 anys (disminueix el –5,1 %). La franja de 55 a 64 anys, que representa el 29,9 % dels aturats, també disminueix (–2,8 %).

El Gironès és la tercera comarca amb la taxa d’atur registrat més elevada de les comarques gironines, amb un 7,7 %, només per darrere de la Selva (9 %) i de l’Alt Empordà (7,9 %).

La taxa d’atur registrat del Gironès és del 7,7 %, –0,7 punts percentuals menys que la taxa d’atur del 2024 i 0,2 punts percentuals més que la taxa d’atur registrat de la demarcació (7,5 %). Per sexe, la taxa d’atur femení del 2025 és del 8,9 %, lleugerament per sota de la mitjana de la taxa de la demarcació (9,1 %), mentre que la taxa d’atur masculí se situa en el 6,5 %, –0,7 punts percentuals per sota de la taxa del 2024 i quatre dècimes per sobre de la mitjana de les comarques gironines (6,1 %).

El 67,7 % dels aturats pertanyen al sector de serveis i el 20,3 % al conjunt de la indústria i la construcció.

Per sectors d’activitat econòmica, el 67,7 % de les persones aturades pertanyen al sector de serveis (tot i això, el 2025 han disminuït el –6,2 %); el 12 % pertanyen a la indústria, amb una disminució del –5,8 %; el 8,3 % pertanyen a la construcció, amb una disminució del –14,5 %, i el 2 % a l’agricultura, amb una disminució interanual del –12,5 %. Finalment, hi ha el grup de persones sense ocupació anterior, que té un pes a la comarca del 10,1 %, i en què el nombre d’aturats ha disminuït el 2 %.

Seguint la baixada de l’atur en el conjunt de la comarca, hi ha una disminució en la majoria de nivells formatius respecte de l’any anterior. En l’educació general, que és la que té més pes a la comarca (58,7 %), ha disminuït el –8,8 % respecte del 2024, amb 4.595 aturats; també han disminuït els grups sense estudis (–76 aturats menys), d’estudis primaris (–54), altres titulacions (–4) i universitaris (–2 aturats menys que el 2024). En canvi, en els grups en què ha augmentat més respecte de l’any anterior hi ha el de grau superior d’FP (12 aturats més que el 2024), universitaris de segon i tercer cicle (8) i grau mitjà d’FP (3 aturats més). Quant als grans grups d’ocupació, en valors absoluts, en el grup d’ocupacions elementals és on ha disminuït més el nombre d’aturats, 335 (–10,4 %), seguit dels artesans, treballadors d’indústries i construcció, 102 aturats menys (–11,9 %), i venedors, 90 aturats menys (–4,8 %).

La xifra d’aturats disminueix en setze dels vint-i-set municipis de la comarca del Gironès. Sant Andreu Salou és el municipi on disminueix més el 2025 (–40 %), seguit de Sant Jordi Desvalls (–33,3 %) i Llambilles (–30 %). En canvi, Madremanya i Juià són els municipis on ha augmentat més el nombre d’aturats, el 75 % i el 40 %, respectivament, tot i que només són 7 aturats més en cadascun. En nombres absoluts, Girona i Salt són els municipis on ha disminuït més la xifra d’aturats, reduïda en 318 i 162 persones aturades, respectivament.

Pel que fa a la taxa d’atur registrat, hi ha quatre municipis que superen la de la comarca (7,5 %): Salt (11,3 %), Llagostera (8,9 %), Bordils (8,7 %) i Girona (7,9 %). En canvi, la taxa més baixa del Gironès es troba a Llambilles i Campllong, amb l’1,9 % i el 2,4 %, respectivament.

Al final del 2025 hi ha concedides 4.921 prestacions per desocupació, xifra que significa una disminució del –15,2 % respecte del mateix mes de l’any anterior, per sobre de la disminució de la demarcació de Girona (–20 %), amb 25.619 prestacions concedides. La taxa de cobertura de la comarca disminueix 6,7 punts percentuals respecte de l’any anterior, i se situa en el 70 %, 27,6 punts per sota de la taxa de cobertura de tota la demarcació, que es troba en el 97,6 %. Per tipologia de desocupació, respecte de l’any anterior, la renda activa d’inserció disminueix el –94,8 %, la prestació de nivell assistencial el –40,2 %, i la prestació contributiva el –1,1 %.

La contractació laboral augmenta el 8,7 % al Gironès, amb 99.291 contractes el 2025, molt per sobre de la variació a la demarcació de Girona (5,6 %), fins a arribar als 274.416 contractes. Per tipologia, la contractació temporal augmenta el 13,9 % i té un pes del 67,6 %, mentre que els contractes indefinits augmenten el –0,9 % i tenen un pes al Gironès del 32,4 %.

Informació pressupostària del Gironès

Indicadors d’execució pressupostària de l’exercici 2025

A la comarca del Gironès, el grau d’execució global del pressupost de despeses se situa, de mitjana, en el 73,9 %. El tram de població entre 501 i 1.000 habitants presenta el percentatge d’execució més baix (65,3 %), mentre que el tram entre 5.001 i 10.000 habitants registra el més alt (77,2 %). Pel que fa a la composició de la despesa, l’execució de les despeses de personal (capítol 1) se situa en el 91,8 %, i la de béns corrents i serveis (capítol 2) en el 79,0 %. L’execució de les inversions reals (capítol 6) se situa en el 37,9 %, amb el valor més baix en el tram entre 10.001 i 20.000 habitants (22,8 %), i amb el més alt en el tram de menys de 500 habitants (57,8 %).

Pel que fa al pressupost d’ingressos, l’execució global (exclòs l’article 87) se situa en el 74,9 % de mitjana, amb el tram entre 501 i 1.000 habitants, que presenta el percentatge més baix (68,5 %), i el tram entre 10.001 i 20.000 habitants, que presenta el més alt (81,5 %). L’execució dels ingressos corrents (capítols 1 a 5) se situa en el 99,9 %, mentre que la dels impostos indirectes (capítol 2) és del 121,3 %. L’execució de les subvencions de capital (capítol 7) se situa en el 69,4 %.

Pel que fa a la gestió de la tresoreria, la realització de pagaments de l’exercici corrent presenta una mitjana del 95,8 %, amb el valor més baix en el tram entre 10.001 i 20.000 habitants (89,9 %), i amb el més alt en el tram de menys de 500 habitants (99,9 %).

En l’apartat de cobraments, la realització de l’exercici corrent se situa en el 91,3 % de mitjana, i oscil·la entre el 84,4 % del tram entre 501 i 1.000 habitants, i el 95,4 % del tram entre 10.001 i 20.000 habitants. La Dotació de dubtós cobrament se situa en el 55,8 % de mitjana.

Indicadors de solvència i estabilitat de l’exercici 2025

La comarca del Gironès presenta una ràtio d’estalvi net mitjana del 5,3 %, amb el valor més baix en el tram de més de 20.000 habitants (2,1 %) i amb el més alt en el tram entre 501 i 1.000 habitants (23,0 %).

El resultat pressupostari ajustat sobre els ingressos totals reconeguts se situa en el 10,5 % de mitjana, i oscil·la entre el 3,6 % del tram entre 10.001 i 20.000 habitants, i el 20,9 % del tram de menys de 500 habitants.

Pel que fa al romanent de tresoreria per a despeses generals, la ràtio mitjana de la comarca és del 15,2 %, amb valors que van des del 5,3 % en el tram de més de 20.000 habitants, fins al 95,7 % en el tram entre 501 i 1.000 habitants.

El període mitjà de pagament (PMP) a la comarca passa d’una mitjana de 14 dies en el primer trimestre a 6 dies en el quart trimestre, amb valors que en aquest darrer període oscil·len entre els 3 dies del tram de menys de 500 habitants i els 14 dies del tram de més de 20.000 habitants.

Finalment, respecte a l’estabilitat pressupostària, predomina la capacitat de finançament, a excepció dels municipis de menys de 500 habitants, en els quals hi ha necessitat de finançament. Pel que fa a la regla de la despesa, majoritàriament es compleix, a excepció dels municipis de menys de 500 habitants i dels d’entre 5.001 i 10.000 habitants, en els quals no hi ha compliment.