Informe Socioeconòmic de la demarcació de Girona 2026

La comarca de la Selva està formada per vint-i-sis municipis, amb una superfície total de 995 km², el 16,9 % de la superfície de la demarcació. Santa Coloma de Farners n’és la capital.

Amb 187.308 habitants, la Selva és la segona comarca més poblada de les vuit de la província de Girona, i hi viu el 22,6 % de tota la població gironina. Des del 2018 fins a l’actualitat la població ha experimentat una pujada, i el creixement de l’últim any ha estat de l’1,1 % (2.044 persones més que l’any anterior). La població resident a l’estranger (segons el PHRE) també experimenta un augment any darrere any (6,3 %) i arriba a 6.143 habitants (363 més que l’any anterior).

Amb 188 hab./km², la Selva és la tercera comarca amb més densitat de població. La capital, amb 14.218 habitants el 2025, aplega només el 7,6 % de la població de la comarca. Els municipis amb més pes poblacional de la comarca se situen a la línia litoral. Són Blanes, amb 42.446 habitants, i Lloret de Mar, amb 41.944 habitants, els quals tenen el 45,1 % del total d’habitants de la Selva. Vint-i-un dels vint-i-sis municipis de la Selva guanyen població aquest últim any; destaquen Blanes, Santa Coloma de Farners i Sils, amb 511, 344 i 218 habitants més que el 2024, respectivament.

La població estrangera (41.128) representa el 22,6 % de la població de la demarcació de Girona i el 22 % del total d’estrangers de la Selva. D’aquests, el 75,2 % són extracomunitaris. Destaquen les nacionalitats marroquina (6.149), romanesa (3.627), ucraïnesa (3.355), russa (3.186) i índia (2.616). El 2025, els estrangers de nacionalitat ucraïnesa són els que tenen una variació interanual més gran, amb una disminució del –11,3 %, una davallada molt significativa després de tres anys d’un augment molt alt a causa del conflicte bèl·lic. En canvi, els estrangers de nacionalitat marroquina han augmentat el 2,6 %. Dels nouvinguts a la comarca, els estrangers d’origen americà són els que han experimentat més creixement (5,8 %), i els d’origen europeu els que han disminuït més (–3,2 %).

El 66,1 % de la població té entre 16 i 64 anys, mentre que els menors de 16 anys i els de 65 i més representen el 14,8 % i el 19,1 %, respectivament. Amb un índex d’envelliment del 128,7, l’any 2025 la Selva se situa com la quarta comarca menys envellida de la demarcació. Les projeccions per al 2049 preveuen un augment de la població del 19,5 %, amb un increment de les poblacions de més edat, de 65 anys en endavant.

La Selva és la segona comarca més poblada de la demarcació i supera els 187.000 habitants.

Segons l’Anuari econòmic comarcal 2025 del BBVA, la comarca de la Selva té una taxa de variació del valor afegit brut (VAB) del 5,2 % el 2024, la segona comarca amb la taxa de variació més alta de la demarcació de Girona, i per sobre de la taxa de variació de la demarcació de Girona (4,5 %).

En acabar l’any 2025, l’ocupació registrada de la població resident a la Selva mostra un augment del 2,2 %, 0,3 punts percentuals més en comparació amb la variació de la demarcació de Girona (1,9 %). Així, l’any finalitza amb un total de 74.870 persones ocupades a la comarca, 1.645 més que l’any anterior.

Per sexe, l’ocupació augmenta més entre les dones (2,5 %) que entre els homes (2 %). Tot i així, el 2025 el nombre d’ocupats de sexe masculí (41.085 treballadors, 825 més que l’any anterior) és superior al d’ocupades (33.785, 820 més que el 2024). La població ocupada de la Selva engloba el 21,2 % dels treballadors de la demarcació de Girona.

La població ocupada creix un 2,2 % a la Selva, per sobre de la mitjana de la demarcació.

Pel que fa a la nacionalitat, el col·lectiu estranger arriba a 13.450 ocupats i els ocupats de nacionalitat espanyola assoleixen la xifra de 61.420. Així, les persones ocupades de nacionalitat estrangera incrementen la seva variació (3,8 %) més que les ocupades de nacionalitat espanyola (1,9 %). El 2025 l’augment dels estrangers de la Selva és superior al del conjunt de la demarcació (1,9 %). El percentatge de població estrangera ocupada és del 18 % a la comarca, mentre que a la demarcació de Girona és del 19,3 %.

Per edat, 13.190 són menors de 30 anys; 23.810 tenen entre 30 i 44 anys; 21.785, entre 45 i 54 anys, i 16.085, 55 anys i més. Respecte a l’any anterior, en tots els grups d’edat menys el de 30 a 44 anys, creix el nombre d’ocupats. Percentualment, els ocupats de més de 55 anys són els que augmenten més (5,1 %), seguits dels ocupats de menys de 30 anys (4,9 %) i els de 45 a 54 anys (1,5 %). En canvi, disminueixen els de la franja de 30 a 44 anys (–0,4 %).

La Selva és la comarca que té la taxa d’ocupació registrada més baixa de la demarcació de Girona, amb el 60,4 %.

La població ocupada resident a la Selva registra un augment en vint dels vint-i-sis municipis de la comarca. Els increments relatius més destacats es registren a Riudellots de la Selva (6,3 %), Massanes (6,2 %) i Riudarenes (6 %). En valors absoluts, Lloret de Mar, amb 380 ocupats més, i Blanes, amb 230, concentren els augments més importants respecte de l’any anterior. En canvi, Breda és el municipi que registra la disminució més significativa (–15 ocupats), seguit de Sant Feliu de Buixalleu, Brunyola i Sant Martí Sapresa, que n’han perdut 10 cadascun.

La taxa d’ocupació registrada global de la població en edat de treballar a la Selva és del 60,4 %, similar a la de l’any anterior (60 %). Riudellots de la Selva (80 %), Vilobí d’Onyar (75,5 %) i Brunyola i Sant Martí Sapresa (73,6 %) són els municipis que destaquen pel fet de tenir les taxes més elevades de la comarca, mentre que Lloret de Mar (46 %) i Tossa de Mar (47,6 %) són els que les tenen més baixes.

L’evolució dels llocs de treball (62.155 treballadors de les empreses i autònoms de la comarca, hi resideixin o no) manté una tendència positiva i registra un augment del 2,4 % respecte de l’any anterior. Amb aquest creixement, la Selva es posiciona com la tercera comarca de la demarcació de Girona amb la variació més elevada de llocs de treball. Pel que fa al nombre d’empreses, la comarca en registra 5.078, el –0,7 % menys que l’any anterior. Aquesta disminució és superior a la registrada en el conjunt de la demarcació de Girona, que se situa en el –0,2 %.

Pel que fa als subsectors d’activitat econòmica, els que han tingut un creixement de llocs de treball més important són les activitats de serveis socials sense allotjament (560), indústries de productes alimentaris (145), serveis de menjar i begudes (115), serveis d’allotjament (105) i fabricació de productes farmacèutics (85). Altrament, entre els subsectors que han patit un decreixement de llocs de treball el 2025 predominen les activitats de serveis socials amb allotjament (–475) i el comerç al detall (–120).

La Selva supera els 62.000 llocs de treball després de créixer un 2,4 % el 2025.

Els llocs de treball d’assalariats augmenten el 2,5 %, i el d’autònoms, el 2,1 %. El percentatge de les persones assalariades a la comarca és del 79,6 %, mentre que el de les persones que treballen per compte d’altri és del 20,4 %. A la comarca de la Selva augmenten els llocs de treball en tots els sectors: l’agricultura (3,5 %), la indústria (3 %), els serveis (2,3 %) i la construcció (1,3 %). En valors absoluts, el sector de serveis és el principal motor de creixement, amb 855 llocs de treball més durant el 2025.

La variació interanual dels llocs de treball registra un augment en quinze dels vint-i-sis municipis de la Selva, dels quals destaca Amer, amb un creixement del 7,8 %, seguit de Sils i Hostalric (6,5 % cadascun). En nombres absoluts, els municipis que han tingut un augment interanual més important són Riudellots de la Selva, amb 305 llocs de treball més que l’any 2025, seguit de Blanes, amb 275 llocs de treball més. En canvi, els municipis amb una reducció percentual més important dels llocs de treball són Massanes (–10,9 %) i Osor (–7,1 %). En valors absoluts, destaquen per la pèrdua interanual de llocs de treball els municipis de Massanes (70 llocs de treball menys que el 2024) i la Cellera de Ter (40 llocs de treball menys).

A la Selva, les activitats d’alt contingut tecnològic han augmentat el 4,7 % respecte de l’any anterior, amb 250 llocs de treball més el 2025.

Pel que fa a l’evolució de les empreses, la Selva registra una disminució del –0,7 % del nombre d’empreses el 2025. En termes municipals, setze dels vint-i-sis municipis de la comarca presenten una evolució negativa respecte de l’any anterior. Els descensos relatius més destacats es produeixen a Osor (–27,3 %), Caldes de Malavella (–4,3 %) i Riells i Viabrea (–4,1 %), amb una pèrdua de 3, 7 i 3 empreses, respectivament. En canvi, Amer és el municipi en què ha augmentat més el teixit empresarial (6,5 %), seguit de Maçanet de la Selva (4,5 %). En valors absoluts, Lloret de Mar encapçala la disminució del nombre d’empreses, amb 11 menys que el 2024, seguit de Tossa de Mar, amb 9 empreses menys. Per contra, Maçanet de la Selva i Sils són els municipis que més empreses guanyen, amb 7 empreses més cadascun.

L’evolució de l’atur registrat disminueix el –5,1 %, un percentatge d’1,3 punts percentuals menys que a la demarcació de Girona (–6,4 %), amb la qual cosa la Selva és la segona comarca en què l’atur té la disminució més baixa. Al final del 2025 hi ha 7.393 aturats registrats a la comarca (394 menys que l’any anterior); tot i això, representen el 25,9 % dels aturats totals del conjunt de les comarques gironines.

L’atur continua disminuint a la Selva i es redueix un –5,1 % el 2025, amb 394 aturats menys que l’any anterior.

Malgrat la reducció de –0,6 punts percentuals respecte de l’any anterior, la taxa d’atur registrat de la Selva és del 9 %, la més alta de la demarcació i superior a la taxa provincial (7,5 %). La taxa d’atur femenina és de l’11,2 % i es manté per sobre de la mitjana de la demarcació (9,1 %), mentre que la masculina és del 6,9 %, també per sobre de la mitjana provincial (6,1 %). Tant la taxa d’atur femenina com la masculina són les més elevades de les comarques gironines.

Per edat, tots els grups d’aturats disminueixen respecte del mateix mes de l’any anterior. Destaca el grup de 45 a 54 anys, amb una disminució del –8,6 %, seguit dels grups de 25 a 34 anys (–5,9 %), de 16 a 24 anys (–4 %), de 55 a 64 anys (–3,8 %) i de 35 a 44 anys (–2,8 %). El grup d’edat més representatiu a la comarca és el de la franja d’edat de 55 a 64 anys, amb el 37 % de persones aturades, seguit del grup de 45 a 54 anys, amb el 22,2 %.

Tenint en compte els sectors d’activitat econòmica, sobresurt el sector de serveis, que concentra el 71,5 % dels aturats de la comarca, els quals han disminuït el –4,6 % respecte del 2024 (257 aturats menys). El segueix el sector industrial, que ocupa l’11,9 % dels aturats de la comarca, els quals han disminuït el –6,5 %. A continuació, hi ha el sector de la construcció, amb el 7,7 % dels aturats selvatans i una variació del –8,6 %, i finalment l’agricultura, el sector menys representatiu de la comarca, amb l’1,7 % dels aturats, tot i que també ha disminuït el –8,1 % respecte de l’any anterior. En el grup de persones sense ocupació anterior (amb un pes del 7,2 %), els aturats han disminuït el –2 % el 2025.

L’atur disminueix en la majoria de sectors econòmics. Destaquen els aturats d’ocupacions elementals, i els treballadors de serveis de restauració, personals i venedors, que es redueixen en 151 i 107 persones, respectivament.

Pel que fa als nivells formatius, destaca la reducció de l’atur en els grups corresponents a universitaris de primer cicle (–16,4 %), sense estudis (–14,2 %), i educació general (ESO i BAT) (–6,7 %). D’aquests, el darrer, el nivell formatiu d’educació general, és el que té més pes en la comarca, amb el 65,7 % de persones aturades. Tot i això, té 351 aturats menys que l’any anterior.

L’atur disminueix en divuit dels vint-i-sis municipis de la comarca de la Selva. Destaquen, pel percentatge més elevat de disminució, els municipis de Riudellots de la Selva (–36,5 %) i Sant Julià del Llor i Bonmatí (–20 %). En canvi, Brunyola i Sant Martí Sapresa (66,7 %) i Vilobí d’Onyar (15,6 %) són els municipis amb l’augment més importat. En valors absoluts, els municipis on l’atur ha baixat més són Lloret de Mar, Caldes de Malavella i Blanes (amb 158, 44 i 36 aturats menys que l’any anterior, respectivament).

Al final del 2025 hi ha concedides 7.596 prestacions per desocupació i, respecte del 2024, hi ha una disminució del –22,2 %. La taxa de cobertura de prestacions disminueix i passa del 134,7 % al 110,7 % el 2025.

El nombre de contractes laborals l’any 2025 és de 52.543, xifra que equival a un augment del 5,5 % (2.755 contractes més), un percentatge lleugerament inferior a l’augment de contractes laborals a la demarcació el 2025 (5,6 %). Per tipologia, la contractació temporal augmenta el 9 % (s’arriba a 25.093 contractes) i la contractació indefinida augmenta el 2,5 % (s’arriba a 27.450 contractes indefinits).

Informació pressupostària de la Selva

Indicadors d’execució pressupostària de l’exercici 2025

A la comarca de la Selva, el grau d’execució global del pressupost de despeses se situa, de mitjana, en el 72,9 %. El tram de població de menys de 500 habitants presenta el percentatge d’execució més baix (58,4 %), mentre que el tram entre 10.001 i 20.000 habitants registra el més alt (75,4 %). Pel que fa a la composició de la despesa, l’execució de les despeses de personal (capítol 1) se situa en el 95,0 %, i la de béns corrents i serveis (capítol 2) en el 84,9 %. L’execució de les inversions reals (capítol 6) se situa en el 33,7 %, amb el valor més baix en el tram entre 10.001 i 20.000 habitants (15,7 %), i amb el més alt en el tram entre 501 i 1.000 habitants (58,7 %).

Pel que fa al pressupost d’ingressos, l’execució global (exclòs l’article 87) se situa en el 75,4 % de mitjana, amb el tram de menys de 500 habitants, que presenta el percentatge més baix (62,8 %), i el tram entre 1.001 i 5.000 habitants, que presenta el més alt (79,8 %). L’execució dels ingressos corrents (capítols 1 a 5) se situa en el 101,7 %, mentre que la dels impostos indirectes (capítol 2) és del 128,1 %. L’execució de les subvencions de capital (capítol 7) se situa en el 48,2 %.

Pel que fa a la gestió de la tresoreria, la realització de pagaments de l’exercici corrent presenta una mitjana del 94,6 %, amb el valor més baix en el tram de més de 20.000 habitants (93,1 %) i amb el més alt en el tram entre 501 i 1.000 habitants (99,3 %).

En l’apartat de cobraments, la realització de l’exercici corrent se situa en el 90,3 % de mitjana, i oscil·la entre el 84,9 % del tram entre 501 i 1.000 habitants, i el 94,7 % del tram entre 10.001 i 20.000 habitants. La Dotació de dubtós cobrament se situa en el 46,0 % de mitjana.

Indicadors de solvència i estabilitat de l’exercici 2025

La comarca de la Selva presenta una ràtio d’estalvi net mitjana del 8,6 %, amb el valor més baix en el tram entre 10.001 i 20.000 habitants (–2,0 %), i amb el més alt en el tram entre 501 i 1.000 habitants (22,8 %).

El resultat pressupostari ajustat sobre els ingressos totals reconeguts se situa en l’11,8 % de mitjana, i oscil·la entre el 3,7 % del tram entre 10.001 i 20.000 habitants, i el 16,2 % del tram entre 501 i 1.000 habitants.

Pel que fa al romanent de tresoreria per a despeses generals, la ràtio mitjana de la comarca és del 15,7 %, amb valors que van des del 9,8 % en el tram entre 5.001 i 10.000 habitants, fins al 108,4 % en el tram entre 501 i 1.000 habitants.

El període mitjà de pagament (PMP) a la comarca passa d’una mitjana de 18 dies en el primer trimestre a 10 dies en el quart trimestre, amb valors que en aquest darrer període oscil·len entre els 4 dies del tram entre 501 i 1.000 habitants i els 27 dies del tram de més de 20.000 habitants.

Finalment, respecte a l’estabilitat pressupostària i la regla de la despesa, predomina la capacitat de finançament i el seu compliment en el conjunt de la comarca. La necessitat de finançament es concentra en els municipis d’entre 10.001 i 20.000 habitants, mentre que l’incompliment de la regla de la despesa es troba en els municipis d’entre 5.001 i 20.000 habitants.