Informe Socioeconòmic de la demarcació de Girona 2026

La comarca de la Garrotxa està integrada per vint-i-un municipis, amb una superfície de 734,6 km², xifra que representa el 12,4 % de la superfície de la demarcació i una superfície mitjana de 35 km². Olot n’és la capital.

Amb 63.339 habitants, la Garrotxa és la cinquena comarca més poblada de les vuit comarques de la província de Girona, on viu el 7,6 % de la població de la demarcació. Així, la població ha anat augmentant des del 2018, i el 2025 ha pujat concretament l’1,4 %. La població resident a l’estranger ha crescut també significativament: el 6,2 %, fins a arribar a 2.305 persones el 2025. Amb una densitat de població de 86 hab./km², és la tercera comarca amb menys densitat de la demarcació. La capital, amb 39.516 habitants, aplega el 62,4 % de la població comarcal. Sumant-hi la població de la Vall d’en Bas (3.265 habitants) i la de Sant Joan les Fonts (3.159 habitants), s’arriba al 72,5 % del total de població de la Garrotxa. Per una banda, quinze dels vint-i-un municipis de la Garrotxa guanyen població el 2025, i en els municipis d’Olot, Sant Joan les Fonts i la Vall d’en Bas és on augmenta més el nombre d’habitants (680, 56 i 44 més, respectivament). Per altra banda, Mieres i Sant Ferriol són els municipis que tenen el percentatge de variació de població més alt el 2025: el 5,4 % i el 5,1 %, respectivament.

La població estrangera (13.479 persones) representa el 7,4 % de la població estrangera de la demarcació de Girona i el 21,3 % del total comarcal. El 86 % d’aquests estrangers són extracomunitaris, i hi predominen les nacionalitats índia (2.200), marroquina (1.679), hondurenya (1.502), gambiana (1.135) i colombiana (1.085). Respecte al 2024, les comunitats colombiana i índia són les que registren els increments més elevats, amb creixements del 13,1 % i el 10,4 %, respectivament. Per continents de procedència, destaca l’augment interanual de la població procedent d’Amèrica (10,2 %) i d’Àsia (7,5 %).

El 2025, la població estrangera a la Garrotxa ha augmentat el 5,5 %, fins a assolir les 13.479 persones, que representen el 7,4 % dels estrangers de la demarcació.

El 64,3 % dels habitants són població activa (de 16 a 64 anys), mentre que els menors de 16 anys i els de més de 65 representen, respectivament, el 14,7 % i el 20,9 % a la comarca. Amb un índex d’envelliment del 142, l’any 2025 la Garrotxa continua sent una de les comarques més envellides de la demarcació, la tercera després del Ripollès i el Baix Empordà. Les projeccions de població de l’Idescat per al 2049 preveuen una disminució de la població de 5 a 29 anys i de 40 a 64 anys, i un augment de la població més gran (a partir dels 65 anys).

Segons l’Anuari econòmic comarcal 2025 del BBVA, el valor afegit brut (VAB) de la Garrotxa va créixer un 5,3 % durant l’any 2024. Aquest increment és el més elevat de totes les taxes de les comarques gironines i se situa per sobre de la taxa registrada en el conjunt de la demarcació de Girona (4,5 %).

Al final de l’any 2025, l’ocupació registrada de la població resident a la Garrotxa mostra un increment de l’1,1 %, lleugerament inferior a la mitjana de la demarcació, que creix l’1,9 %. D’aquesta manera, l’any acaba amb 28.805 persones ocupades a la comarca de la Garrotxa, 320 més que l’any anterior, la qual cosa representa el 8,2 % d’ocupats a la demarcació de Girona.

Per sexe, l’ocupació creix l’1,4 % entre les dones i el 0,9 % entre els homes. Les dones ocupades es xifren en 13.240 (180 més que l’any anterior) i l’ocupació entre els homes arriba a 15.565 (140 més).

La Garrotxa concentra el 8,2 % de la població ocupada de la demarcació de Girona, amb un total de 28.805 persones ocupades el 2025.

Pel que fa a la nacionalitat, el nombre de persones ocupades de nacionalitat estrangera es manté estable en 6.135, mentre que les de nacionalitat espanyola arriben a 22.670. Així doncs, respecte de l’any anterior, l’ocupació entre la població estrangera no registra variacions, mentre que entre la població de nacionalitat espanyola augmenta l’1,5 %, és a dir, 325 treballadors més que el 2024. Les persones ocupades estrangeres representen el 21,3 % del total de la població ocupada de la comarca. Alhora, la població ocupada estrangera concentra el 9 %, del total de persones ocupades estrangeres de la demarcació de Girona, una proporció lleugerament inferior a la de l’any anterior.

Per edat, 5.310 són menors de 30 anys; 9.440 tenen entre 30 i 44 anys; 7.910, entre 45 i 54 anys, i 6.145, 55 anys i més. Respecte de l’any anterior, en el grup de menys de 30 anys la població ocupada augmenta el 3,5 %, seguit del grup de més de 55 anys (2,2 %) i d’entre 45 a 54 anys (1,2 %). En canvi, la població de 30 a 44 anys disminueix el –0,8 %. Les xifres reflecteixen una població ocupada del 8,2 % respecte al total de la demarcació de Girona i situen la Garrotxa en quarta posició.

L’ocupació entre la població estrangera es manté estable el 2025, mentre que el creixement de l’ocupació a la Garrotxa s’explica íntegrament per l’augment de les persones ocupades de nacionalitat espanyola (1,5 %).

Pel que fa a la variació interanual de la població ocupada resident a la comarca, es registra un augment del total de treballadors en actiu de l’1,1 %, que es produeix en deu dels vint-i-un municipis de la comarca de la Garrotxa. Els municipis amb un creixement més notable són Maià de Montcal (11,4 %) i Santa Pau (5 %). En canvi, els municipis que decreixen més són Sales de Llierca (–7,1 %) i Castellfollit de la Roca i Sant Ferriol (–5,6 % cadascun). En valors absoluts, destaquen els municipis d’Olot, en què el nombre ha augmentat en 245 en comparació amb el 2025, i Castellfollit de la Roca, amb 25 ocupats menys.

La taxa d’ocupació registrada global de la població en edat de treballar a la Garrotxa és la segona més important de la província i se situa en el 70,7 % (5,8 punts percentuals per sobre de la taxa d’ocupació registrada de la demarcació). Per municipis, la taxa d’ocupació més elevada es troba als municipis de la Vall d’en Bas i Santa Pau, amb el 79,6 % i el 78,6 %, respectivament. En canvi, els municipis amb la taxa d’ocupació més baixa són Sant Ferriol (58,2 %) i Sales de Llierca (59,6 %).

L’evolució dels llocs de treball (treballadors de les empreses de la comarca, hi resideixin o no) continua la tendència positiva dels anys anteriors (2017-2024), i el 2025 el creixement se situa en l’1,8 %. La Garrotxa, juntament amb el Baix Empordà, és la cinquena comarca amb més creixement de la demarcació de Girona, lleugerament per sota del creixement d’aquesta (2,1 %). Paral·lelament, les empreses han experimentat un creixement de l’1,7 % respecte del nombre total d’empreses de l’any anterior.

Pel que fa als subsectors d’activitat econòmica, els que han patit una pèrdua de llocs de treball més important són les activitats de serveis personals (–25), i la reparació d’ordinadors, fabricació d’altres productes minerals no metàl·lics i el comerç al detall (les tres amb –20 empreses menys). Per contra, entre els subsectors en què s’han incrementat els llocs de treball el 2025 destaquen les activitats relacionades amb l’ocupació (100), la fabricació de maquinària i equips (90) i l’educació (80).

La Garrotxa lidera el creixement empresarial entre les comarques gironines, amb un increment de l’1,7 % del nombre d’empreses, impulsat principalment pels serveis (2,6 %) i l’agricultura (2,2 %).

Els llocs de treball de persones que treballen per compte d’altri augmenten el 2,2 %, un augment lleugerament inferior a la variació de la demarcació de Girona (2,3 %), i el nombre d’autònoms es manté igual respecte del 2024, per sota de la variació del conjunt de la província (1,1 %). El pes dels assalariats a la comarca és del 83,8 %, un percentatge que representa el 8,4 % dels assalariats de la demarcació, bastant superior al dels autònoms de la Garrotxa a la demarcació (7,3 %). A la Garrotxa, tot i que augmenten els llocs de treball en la majoria de sectors d’activitat, el de la construcció és el que ha tingut una variació més positiva des del 2024: el 3,7 % (70 llocs de treball nous), seguit del sector de serveis, amb el 2,8 % (400), i el sector de la indústria, amb el 0,4 % (45). En canvi, el sector de l’agricultura ha disminuït el –3,5 % (20 llocs de treball menys que l’any anterior).

Les activitats d’alt contingut tecnològic han augmentat el 6 % a la comarca respecte de l’any anterior, i tenen un pes del 13,1 % a la demarcació.

La variació interanual dels llocs de treball a la Garrotxa registra un creixement en tretze dels vint-i-un municipis de la comarca. Riudaura i Sant Ferriol són els municipis on el creixement és més gran, amb el 25 % i el 13,3 %, respectivament. D’altra banda, els municipis que destaquen per la reducció de llocs de treball són Sales de Llierca (–28,6 %) i la Vall de Bianya (–6 %). Tot i això, si tenim en compte els valors absoluts, el municipi on augmenta més el nombre de llocs de treball és Olot (145 llocs), seguit de Sant Jaume de Llierca (110 llocs) i Sant Joan les Fonts (80 llocs).

Pel que fa a l’evolució del nombre d’empreses, es registren augments en onze dels vint-i-un municipis respecte del 2024. Els que destaquen més són Mieres (33,3 %) i Riudaura (14,3 %). En canvi, es registra una reducció de les empreses en només cinc municipis, d’entre els quals destaquen Sales de Llierca (–33,3 %) i Argelaguer (–9,7 %). Cinc municipis es mantenen sense variació. En valors absoluts, Olot i Besalú són els municipis en què ha augmentat més el nombre d’empreses, amb 21 i 7 empreses més, respectivament.

L’evolució de l’atur registrat disminueix un –5,2 % respecte del 2024, per sota de la demarcació de Girona, on disminueix el –6,4 %. A finals del 2025, a la comarca de la Garrotxa hi ha 1.810 persones aturades, que representen el 6,3 % d’aturats totals del conjunt de les comarques gironines. El mes en què la xifra d’aturats és més alta és el febrer (1.941 aturats), mentre que la xifra més baixa es dona al novembre (1.769).

La taxa d’atur registrat de la Garrotxa és del 5,9 %, –0,4 punts percentuals menys que l’any anterior i –1,6 punts percentuals respecte de la taxa d’atur provincial (7,5 %). La taxa d’atur femení és del 6,9 %, 2,2 punts percentuals per sota de la taxa de la demarcació (9,1 %), i la taxa d’atur masculí se situa en el 5 %, 1,1 punts percentuals per sota de la taxa d’atur de la demarcació (6,1 %).

Amb una taxa d’atur registrat del 5,9 %, la Garrotxa se situa entre les comarques amb menys atur de la demarcació i ocupa la tercera posició després de la Cerdanya (4,2 %) i del Pla de l’Estany (5,6 %).

Per edats, el 8,2 % dels aturats registrats són menors de 25 anys, el 33,6 % té entre 25 i 44 anys, i el 58,2 % té més de 45 anys. Destaquen els aturats d’entre 55 i 64 anys, que representen el valor més alt de la comarca (37,6 %), amb un total de 681 aturats. Interanualment, destaca la disminució de l’atur entre els grups d’edat de 45 a 54 anys (–10,6 %, amb 44 aturats menys), de 25 a 34 anys (–9,4 %, amb 29 aturats menys) i de 55 a 64 anys (–6,6 %, amb 48 aturats menys).

Pel que fa als grans sectors d’activitat econòmica, destaca el sector de serveis, que aplega el 68,8 % d’aturats de la comarca, seguit de la indústria, que en té el 19,6 %. Interanualment, l’atur ha disminuït respecte de l’any anterior en el sector de l’agricultura (–23,1 %), seguit de la construcció (–14,4 %), la indústria (–12,3 %) i els serveis (–4,2 %); en canvi, ha augmentat en el grup de persones sense ocupació anterior (44,4 %).

Per nivells formatius, l’atur augmenta en els grups d’universitaris de primer cicle (17,2 %) i d’universitaris de segon i tercer cicle (11,5 %). En canvi, els grups que disminueixen més són els aturats sense estudis (–15,3 %) i amb estudis primaris (–15,1 %).

L’atur de la població estrangera ha disminuït el –10,7 % el 2025, i se situa en 411 persones aturades. Els aturats estrangers d’entre 45 i 54 anys són els que han disminuït més respecte del 2024 (–21,6 %), seguit dels aturats d’entre 25 i 34 anys (–11 %) i els d’entre 35 i 44 anys (–10,3 %).

La Garrotxa registra un increment del 8,4 % en la contractació durant el 2025, amb 14.438 contractes temporals i 7.975 d’indefinits.

L’atur disminueix en deu dels vint-i-un municipis de la Garrotxa. Destaquen Riudaura (–30,8 %), Montagut i Oix (–27,6 %), i Sant Jaume de Llierca (–23,3 %), amb les variacions més significatives d’aturats de la comarca. En canvi, Sales de Llierca (50 %), Sant Ferriol (40 %) i Sant Feliu de Pallerols (28,6 %) són els tres municipis de la comarca on ha augmentat més el nombre d’aturats el 2025 (1, 2 i 10 aturats més, respectivament, que l’any anterior).

Al final del 2025, hi ha concedides 1.361 prestacions per desocupació, el –14,5 % menys que l’any anterior; un valor per sota de la variació interanual de la demarcació (–20 %). Així doncs, la taxa de cobertura de prestacions de la Garrotxa passa del 86,1 % el 2024 al 79,2 % el 2025.

El nombre de contractes laborals l’any 2025 és de 22.413, xifra que equival a un augment del 8,4 % (1.744 contractes més), el 64,4 % dels quals són contractes temporals i el 35,6 % són indefinits.

Informació pressupostària de la Garrotxa

Indicadors d’execució pressupostària de l’exercici 2025

A la comarca de la Garrotxa, el grau d’execució global del pressupost de despeses se situa, de mitjana, en el 78,7 %. El tram de població de menys de 500 habitants presenta el percentatge d’execució més baix (65,6 %), mentre que el tram de més de 20.000 habitants registra el més alt (82,2 %). Pel que fa a la composició de la despesa, l’execució de les despeses de personal (capítol 1) se situa en el 93,0 %, i la de béns corrents i serveis (capítol 2) en el 91,9 %. L’execució de les inversions reals (capítol 6) se situa en el 41,4 %, amb el valor més baix en el tram de més de 20.000 habitants (35,3 %) i amb el més alt en el tram de menys de 500 habitants (47,7 %).

Pel que fa al pressupost d’ingressos, l’execució global (exclòs l’article 87) se situa en el 83,5 % de mitjana, amb el tram de menys de 500 habitants, que presenta el percentatge més baix (65,8 %), i el tram de més de 20.000 habitants, que presenta el més alt (87,7 %). L’execució dels ingressos corrents (capítols 1 a 5) se situa en el 104,1 %, mentre que la dels impostos indirectes (capítol 2) és del 97,0 %. L’execució de les subvencions de capital (capítol 7) se situa en el 63,1 %.

Pel que fa a la gestió de la tresoreria, la realització de pagaments de l’exercici corrent presenta una mitjana del 96,0 %, amb el valor més baix en el tram de menys de 500 habitants (92,8 %) i amb el més alt en el tram entre 501 i 1.000 habitants (97,6 %).

En l’apartat de cobraments, la realització de l’exercici corrent se situa en el 91,0 % de mitjana, i oscil·la entre el 90,0 % del tram de més de 20.000 habitants i el 95,7 % del tram entre 501 i 1.000 habitants. La dotació per a saldos de cobrament dubtós se situa en el 27,0 % de mitjana.

Indicadors de solvència i estabilitat de l’exercici 2025

La comarca de la Garrotxa presenta una ràtio d’estalvi net mitjana del 9,4 %, amb el valor més baix en el tram entre 1.001 i 5.000 habitants (6,9 %), i amb el més alt en el tram de menys de 500 habitants (21,3 %).

El resultat pressupostari ajustat sobre els ingressos totals reconeguts se situa en el 8,9 % de mitjana, i oscil·la entre el 7,6 % del tram entre 1.001 i 5.000 habitants, i el 12,0 % del tram de menys de 500 habitants.

Pel que fa al romanent de tresoreria per a despeses generals, la ràtio mitjana de la comarca és del 21,2 %, amb valors que van des del 10,5 % en el tram de més de 20.000 habitants, fins al 91,1 % en el tram de menys de 500 habitants.

El període mitjà de pagament (PMP) a la comarca passa d’una mitjana de 19 dies en el primer trimestre a 9 dies en el quart trimestre, amb valors que en aquest darrer període oscil·len entre els 5 dies del tram entre 501 i 1.000 habitants, i els 17 dies del tram de més de 20.000 habitants.

Finalment, respecte a l’estabilitat pressupostària i a la regla de la despesa, predomina la capacitat de finançament i el seu compliment en el conjunt de la comarca.