Informe Socioeconòmic de la demarcació de Girona 2026

La comarca de l’Alt Empordà està formada per seixanta-vuit municipis, té una superfície de 1.357,5 km², que representa el 23 % de la superfície de la demarcació, i Figueres n’és la capital.

Amb 150.044 habitants, l’Alt Empordà és la tercera comarca més poblada d’entre les vuit comarques gironines; hi viu el 18,1 % de tota la població gironina. La població ha augmentat lleugerament del 2024 al 2025, amb un creixement del 0,9 %. La població resident a l’estranger ha crescut el 6,5 %, fins a arribar a 8.202 persones el 2025 (504 persones més que l’any anterior).

La comarca té una densitat de població de 111 hab./km² i és la cinquena comarca amb més densitat de la demarcació. La capital, Figueres, amb 49.556 habitants, aplega el 33,7 % de la població comarcal i, si hi sumem la població de Roses (20.175 habitants), entre els dos municipis concentren el 46,5 % del total comarcal, quasi la meitat de tota la població. Trenta-set dels seixanta-vuit municipis de l’Alt Empordà guanyen població aquest últim any. Destaquen la Vajol, Pedret i Marzà, i Vila-sacra com els tres municipis en què l’augment de població ha estat més elevat (12,2 %, 10,6 % i 7,9 %, respectivament).

La població estrangera (38.933 habitants) representa el 25,9 % del total comarcal, un percentatge lleugerament superior a la mitjana provincial (21,9 %). El 72,7 % dels estrangers són extracomunitaris, entre els quals destaquen els de nacionalitat marroquina (30 %). Els segueixen la població de nacionalitat francesa (9,1 %), romanesa (6,6 %), hondurenya (5,3 %) i colombiana (4,9 %). Destaquen l’augment interanual dels estrangers vinguts d’Àsia (6 %) i Amèrica (5,2 %) i la disminució dels estrangers vinguts d’Europa (–2,5 %).

El 65,1 % de la població es troba entre 16 i 64 anys, mentre que els menors de 16 anys i els adults de 65 anys i més representen el 15,4 % i el 19,4 %, respectivament. Amb un índex d’envelliment del 126,1, l’any 2025 l’Alt Empordà és la tercera comarca menys envellida de la província. Les projeccions de població per al 2049 pronostiquen una disminució de la població més jove (d’entre 5 i 60 anys) i un augment de la població més gran (60 anys i més).

Segons l’Anuari econòmic comarcal 2025 del BBVA, que exposa les dades del 2024, la comarca de l’Alt Empordà té una taxa de variació del valor afegit brut (VAB) del 4 % durant aquesta anualitat, una taxa lleugerament inferior a la mitjana gironina (4,5 %). L’Alt Empordà, igual que les altres comarques de la demarcació, experimenta un augment del VAB respecte a l’any anterior.

En acabar l’any 2025, l’ocupació registrada de la població resident a l’Alt Empordà mostra un augment del 2 %, un nombre d’ocupats lleugerament més alt que el de la demarcació (1,9 %). Així doncs, l’any 2025 finalitza amb 62.260 persones ocupades a la comarca de l’Alt Empordà, 1.195 més que l’any anterior.

L’any 2025, la població ocupada resident a l’Alt Empordà augmenta un 2 % i se situa lleugerament per sobre de la taxa de creixement observada a la demarcació de Girona (1,9 %).

La població ocupada de l’Alt Empordà representa el 17,6 % dels ocupats de la demarcació de Girona. Analitzant les dades d’ocupació segons el sexe, l’ocupació augmenta en els homes el 2 % (655 persones ocupades més), i en les dones l’1,9 % (540 persones més).

Pel que fa a la nacionalitat, en nombres absoluts, el col·lectiu estranger arriba a 14.800 ocupats, i l’espanyol, a 47.460. Així, les persones ocupades de nacionalitat estrangera augmenten (1,3 %) per sota de les de nacionalitat espanyola (2,2 %), unes puges percentuals semblants a les del conjunt de la demarcació (1,9 % en ambdós casos). La població estrangera ocupada de la comarca representa el 21,7 % del total d’ocupats estrangers de la demarcació i engloba el 23,8 % de la població ocupada de l’Alt Empordà.

En l’anàlisi de la població ocupada per edat, 11.220 són menors de 30 anys; 19.320 tenen entre 30 i 44 anys; 17.465, entre 45 i 54 anys, i 14.255, 55 anys i més. Respecte de l’any anterior, tots els grups d’edat augmenten el nombre d’ocupats menys el tram de 30 a 44 anys (–0,3 %), i destaca especialment el tram de més de 55 anys, que augmenta el 4,7 %.

La taxa d’ocupació registrada de l’Alt Empordà és del 64 %, amb la qual cosa és la tercera comarca amb la taxa més baixa de la demarcació de Girona.

La variació interanual de la població ocupada resident a l’Alt Empordà registra un augment en trenta-nou dels seixanta-vuit municipis de la comarca. En termes relatius, els increments més importants es donen a Biure (28,6 %), Siurana d’Empordà (11,1 %) i Santa Llogaia d’Àlguema (8,3 %), mentre que la Vajol (–11,1 %), Mollet de Peralada (–10,5 %) i Cabanelles (–9,1 %) són els municipis amb una pèrdua més important de població ocupada. En valors absoluts, Figueres (475), Roses (90) i Castelló d’Empúries (85) són els municipis on augmenta més el nombre d’ocupats.

La taxa d’ocupació registrada global de la població en edat de treballar a l’Alt Empordà és del 63,7 %; és la tercera comarca amb el valor més baix a la demarcació. Per municipis, Biure (92,5 %), Siurana d’Empordà (82,6 %) i Vilanant (81,7 %) són els municipis que destaquen per tenir les taxes més elevades, mentre que Sant Miquel de Fluvià (52,4 %), Portbou (53,2 %) i Roses (54,7 %) són els que tenen les taxes més baixes de la comarca.

L’evolució dels llocs de treball (treballadors de les empreses de la comarca, tant si hi resideixen com si no) és positiva, amb un augment respecte a l’any anterior. Així doncs, tot i que és la segona comarca amb menys creixement en llocs de treball de la demarcació de Girona, el 2025 a l’Alt Empordà hi ha un increment dels llocs de treball de l’1,5 %. Pel que fa a les empreses, la comarca experimenta una disminució (–0,7 %), un valor lleugerament superior al de la demarcació (–0,2 %).

Pel que fa als subsectors d’activitat econòmica que han patit una pèrdua més important de llocs de treball, destaquen, sobretot, la construcció d’obres d’enginyeria civil (–55), activitats postals i de correus (–50) i serveis de menjar i begudes (–40), mentre que entre els que han incrementat notablement els llocs de treball el 2025 hi ha l’emmagatzematge i activitats afins al transport (220) i el transport terrestre i transport per canonades (100). Cal destacar que l’augment del sector de l’emmagatzematge ve donat per la instal·lació d’una important empresa de distribució en aquesta comarca.

L’Alt Empordà crea quasi 800 llocs de treball i consolida el creixement de la població ocupada.

Els llocs de treball d’assalariats s’incrementen l’1,8 %, així com el nombre de treballadors autònoms, que augmenta el 0,7 % respecte de l’any anterior. El pes dels assalariats a la comarca és del 75,7 %, mentre que a la demarcació es del 81,8 %. A l’Alt Empordà augmenten tots els sectors, especialment el de la indústria (2,9 %), seguit dels serveis (1,4 %), la construcció i l’agricultura (0,5 % cadascun), respecte del 2024. L’Alt Empordà se situa en la setena posició del rànquing de la demarcació en llocs de treball i en nombre d’assalariats, i en quarta posició pel que fa a autònoms.

A l’Alt Empordà augmenten els llocs de treball en tots els sectors econòmics, especialment en la indústria, que registra un creixement del 2,9 %.

La variació interanual dels llocs de treball registra un augment en trenta-quatre dels seixanta-vuit municipis, entre els quals destaca la Vajol (33,3 %), seguit de Vilaür (16,7 %) i Maçanet de Cabrenys (13,3 %). En canvi, les principals pèrdues de llocs de treball es donen als municipis de Rabós (–20 %), Cistella (–18,2 %) i Torroella de Fluvià (–16,7 %). Pel que fa als valors absoluts, el municipi del Far d’Empordà destaca per ser el que ha registrat l’augment més gran de llocs de treball respecte de l’any anterior (245), seguit de Figueres i Roses, amb 125 i 105 llocs de treball nous, respectivament.

Respecte al nombre d’empreses, Lladó és el municipi que presenta una variació percentual més elevada, amb un creixement del 35,3 % i l’alta de 6 empreses noves. El segueixen Riumors, la Selva de Mar i Biure, amb una variació del 33,3 % cadascun. En canvi, Cistella és el municipi amb una disminució més acusada (–42,9 %), tot i que la baixa és de 3 empreses. En valors absoluts, l’Escala és el municipi amb el creixement més elevat pel que fa al nombre d’empreses de la comarca respecte de l’any anterior: en concret, 14.

L’evolució de l’atur registrat segueix la dinàmica dels últims anys i disminueix en un –5,9 %, una davallada inferior a la que experimenta la demarcació (–6,4 %). Al final del 2025, a la comarca hi ha 5.347 aturats registrats, que representen el 18,7 % dels aturats totals del conjunt de les comarques gironines. El valor més baix en l’evolució d’aturats registrats, des del 2018, s’observa el mes de juny del 2025, en què hi ha un total de 4.932 aturats a l’Alt Empordà, mentre que el valor més elevat s’observa el febrer del 2021, a causa de la pandèmia, amb 10.386 aturats.

L’atur disminueix lleugerament (–5,9 %) respecte del mateix mes de l’any anterior, en línia amb la dinàmica dels últims cinc anys.

La taxa d’atur registrat és del 7,9 %, més baixa que la de l’any anterior i lleugerament més alta que la taxa d’atur de la demarcació (7,5 %). La taxa d’atur femení és del 10,1 % i la taxa d’atur masculí se situa en el 6 %. Totes dues taxes es mantenen semblants a la mitjana de la demarcació (9,1 % i 6,1 %, respectivament).

Pel que fa a l’edat, tots els grups d’edat experimenten una disminució en nombres absoluts d’aturats respecte de l’any anterior, excepte el grup de 16 a 24 anys, que augmenta el 2,7 %. Si es té en compte el percentatge d’aturats dins la comarca, el tram amb més pes és el de 55 a 64 anys, amb el 34,1 %, seguit del tram de 45 a 54 anys, amb el 23,5 %, i el tram de 35 a 44 anys, amb el 18,8 %.

Si es tenen en compte les persones aturades per sectors segons l’activitat econòmica, cal destacar la disminució registrada a l’agricultura (–17,6 %). També es redueix l’atur a la indústria (–14 %), a la construcció (–12,6 %) i als serveis (–5,4 %). En canvi, ha augmentat el sector de persones sense ocupació anterior, amb el 7,9 %. Tot i que aquesta evolució és positiva, el sector de serveis continua concentrant el volum més elevat d’aturats l’any 2025, amb 3.873 persones, xifra que representa el 72,4 % del total d’aturats de la comarca.

El 2025, tots els grans sectors econòmics —agricultura, indústria, construcció i serveis— han reduït el nombre d’aturats registrats. Només ha augmentat en el col·lectiu de persones sense ocupació anterior.

Si es tenen en compte els aturats segons el nivell formatiu, disminueixen els grups de persones sense estudis (–12,4 %), d’altres titulacions (–11,1 %) i d’universitaris de primer cicle (–10,5 %). En valors absoluts, el nivell formatiu en què ha baixat més el nombre d’aturats és en l’educació general (ESO i BAT), el grup que té més pes (59,9 %), que ha disminuït en –217 persones aturades. El segueixen les persones sense estudis (–88) i amb estudis primaris (–45). Quant al col·lectiu d’aturats estrangers, el percentatge de variació interanual disminueix el 10 % respecte de l’any 2024, i se situa en 1.537 aturats. Els estrangers d’entre 35 i 44 anys són el grup en què ha disminuït més el nombre d’aturats (–15,62 %).

L’atur disminueix en trenta-tres dels seixanta-vuit municipis de la comarca de l’Alt Empordà. En relació amb els municipis on ha disminuït més l’atur, destaquen Ordis (–66,7 %), Sant Mori (–60 %), i Vilaür i la Selva de Mar (–50 % cadascun). Per contra, els municipis amb un percentatge més alt de creixement de l’atur són Riumors (500 %), que ha incrementat el nombre d’aturats d’1 a 6, i Cabanelles (116,7 %), que l’ha incrementat de 6 a 13 aturats. Els municipis on han disminuït més els aturats en nombres absoluts són Figueres, amb 2.401 aturats (–167 menys que l’any anterior); Castelló d’Empúries, amb 428 aturats (–58 menys), i Roses, amb 630 aturats (–51 menys que el 2024). Entre els municipis amb una taxa d’atur més elevada, hi ha Sant Miquel de Fluvià (15,7 %), la Vajol (13 %) i Cabanelles (11,5 %), mentre que els municipis que tenen la taxa d’atur registrat més baixa són Ordis i Siurana d’Empordà, amb l’1,5 % i el 2 %, respectivament.

Al final del 2025, hi ha concedides 4.880 prestacions per desocupació, i respecte del 2024 la disminució ha estat del 20,4 % (1.253 prestacions menys). La taxa de cobertura de prestacions passa del 117,9 % el 2024 al 101,1 % el 2025.

El nombre de contractes laborals l’any 2025 arriba a 41.323, xifra que equival a un increment del 3,3 % (1.334 contractes més), lleugerament inferior a la tendència de la demarcació de Girona, que augmenta el 5,6 %.

Informació pressupostària de l’Alt Empordà

Indicadors d’execució pressupostària de l’exercici 2025

A la comarca de l’Alt Empordà, el grau d’execució global del pressupost de despeses se situa, de mitjana, en el 69,2 %. El tram de població entre 10.001 i 20.000 habitants presenta el percentatge d’execució més baix (65,1 %), mentre que el tram entre 5.001 i 10.000 habitants registra el més alt (84,0 %). Pel que fa a la composició de la despesa, l’execució de les despeses de personal (capítol 1) se situa en el 90,6 %, i la de béns corrents i serveis (capítol 2) en el 82,2 %. L’execució de les inversions reals (capítol 6) se situa en el 36,2 %, amb el valor més baix en el tram de més de 20.000 habitants (26,2 %), i amb el més alt en el tram de menys de 500 habitants (61,0 %).

Pel que fa al pressupost d’ingressos, l’execució global (exclòs l’article 87) se situa en el 71,4 % de mitjana, amb el tram entre 10.001 i 20.000 habitants, que presenta el percentatge més baix (65,9 %), i el tram entre 5.001 i 10.000 habitants, que presenta el més alt (91,4 %). L’execució dels ingressos corrents (capítols 1 a 5) se situa en el 101,1 %, mentre que la dels impostos indirectes (capítol 2) és del 104,4 %. L’execució de les subvencions de capital (capítol 7) se situa en el 58,5 %.

Pel que fa a la gestió de la tresoreria, la realització de pagaments de l’exercici corrent presenta una mitjana del 95,9 %, amb el valor més baix en el tram entre 5.001 i 10.000 habitants (94,2 %), i el més alt en el tram de menys de 500 habitants (97,4 %).

En l’apartat de cobraments, la realització de l’exercici corrent se situa en el 89,0 % de mitjana, i oscil·la entre el 84,8 % del tram de menys de 500 habitants i el 91,2 % del tram de més de 20.000 habitants. La Dotació de dubtós cobrament se situa en el 47,2 % de mitjana.

Indicadors de solvència i estabilitat de l’exercici 2025

La comarca de l’Alt Empordà presenta una ràtio d’estalvi net mitjana del 12,4 %, amb el valor més baix en el tram entre 10.001 i 20.000 habitants (6,2 %), i amb el més alt en el tram de menys de 500 habitants (18,0 %).

El resultat pressupostari ajustat sobre els ingressos totals reconeguts se situa en el 12,9 % de mitjana, i oscil·la entre el 7,6 % del tram entre 5.001 i 10.000 habitants i el 17,3 % del tram de més de 20.000 habitants.

Pel que fa al romanent de tresoreria per a despeses generals, la ràtio mitjana de la comarca és del 34,8 %, amb valors que van des del 20,3 % en el tram entre 5.001 i 10.000 habitants, fins al 48,0 % en el tram de menys de 500 habitants.

El període mitjà de pagament (PMP) a la comarca passa d’una mitjana de 17 dies en el primer trimestre a 14 dies en el quart trimestre, amb valors en aquest darrer període que oscil·len entre els 8,7 dies del tram entre 501 i 1.000 habitants i els 29,3 dies del tram entre 10.001 i 20.000 habitants.

Finalment, respecte a l’estabilitat pressupostària, predomina la capacitat de finançament, a excepció dels municipis d’entre 10.001 i 20.000 habitants, en què hi ha necessitat de finançament. Pel que fa a la regla de la despesa, majoritàriament es compleix, a excepció dels municipis compresos en els dos últims trams (entre 10.001 i 20.000 habitants i més de 20.000 habitants), en els quals no hi ha compliment.