Informe Socioeconòmic de la demarcació de Girona 2026

La comarca del Pla de l’Estany té una superfície de 262,8 km², xifra que representa el 4,5 % de la superfície total de la demarcació de Girona. Està integrada per onze municipis, amb una superfície mitjana de 23,9 km². Banyoles n’és la capital.

El Pla de l’Estany té 33.828 habitants i és la sisena comarca més poblada de les vuit comarques gironines: hi resideix el 4,1 % de la població del conjunt de la demarcació. La variació interanual de la població presenta un creixement per desè any consecutiu (des del 2016), i ha augmentat el 0,8 % respecte del 2024. La població resident a l’estranger (segons el PHRE) ha crescut el 9,9 % i arriba a 857 persones.

Amb una densitat de població de 129 hab./km², el Pla de l’Estany és la quarta comarca amb més densitat de la demarcació de Girona. La capital, Banyoles, amb 20.887 habitants, és el municipi més poblat de la comarca, seguit del municipi veí de Porqueres, amb 4.804 habitants. Així doncs, Banyoles aplega el 61,7 % de la població de la comarca i, juntament amb Porqueres, sumen el 75,9 % d’habitants del Pla de l’Estany. Vuit dels onze municipis guanyen població: destaca Vilademuls, amb un augment del 3,8 % (33 habitants més respecte de l’any anterior); Sant Miquel de Campmajor, amb un augment del 2,8 % (7 habitants), i Serinyà, amb un augment del 2,6 % (31 habitants). En canvi, tres municipis perden habitants: Fontcoberta (–19), Camós (–13) i Palol de Revardit (–4).

A la comarca hi ha 5.034 habitants estrangers, que representen el 2,8 % dels estrangers de la demarcació i el 14,9 % del total d’habitants de la comarca. El 81,7 % dels estrangers són extracomunitaris, dels quals destaquen els de nacionalitat marroquina (1.266), hondurenya (617), gambiana (590), romanesa (462) i colombiana (299). Aquestes dades signifiquen una disminució del –9,4 % de la població romanesa, i un augment del 12 % de la població colombiana i del 7,7 % de l’hondurenya respecte del 2024.

El 63,6 % de la població té entre 16 i 64 anys, el 16,5 % són menors de 16 anys i el 19,9 % tenen més de 65 anys. Amb un índex d’envelliment del 120, l’any 2025 el Pla de l’Estany és la segona comarca amb la població més jove de la demarcació de Girona. L’any 2049, segons les projeccions de població de l’Idescat, la població comarcal assolirà la xifra de 39.956 habitants, disminuirà la població de 5 a 29 anys i de 40 a 64 anys, i augmentarà la de més de 65 anys.

Les projeccions demogràfiques per al 2049 apunten a un augment del 18 % de la població del Pla de l’Estany, que assoliria els 39.956 habitants.

Segons l’Anuari econòmic comarcal 2025 del BBVA, el valor afegit brut (VAB) de la comarca del Pla de l’Estany va créixer un 3,7 % l’any 2024, un registre de taxa de valor afegit brut inferior a la mitjana gironina, que es va situar en el 4,5 %.

En acabar l’any 2025, l’ocupació registrada de la població resident al Pla de l’Estany mostra un augment de l’1,4 %, per sota de la mitjana de la demarcació de Girona, que ha augmentat l’1,9 %. Així, l’any finalitza amb 15.845 persones ocupades a la comarca del Pla de l’Estany, 220 més que l’any anterior.

Per sexe, l’ocupació creix lleugerament més entre els homes (1,5 %) que entre les dones (1,3 %). Així mateix, el 2025 el nombre d’homes ocupats és superior (8.380, 125 més que l’any anterior) al de les dones ocupades (7.465, 95 més que el 2024). En definitiva, la població ocupada del Pla de l’Estany engloba el 4,5 % dels ocupats totals de la demarcació de Girona.

L’any 2025, la població ocupada resident a la comarca ha augmentat l’1,4 %, una variació inferior a la de la mitjana de la demarcació de Girona (1,9 %).

A la comarca del Pla de l’Estany hi ha 15.845 persones ocupades, de les quals 2.410 són de nacionalitat estrangera i 13.435 de nacionalitat espanyola. D’aquesta manera, el nombre d’ocupats espanyols augmenta més (1,5 %) que el d’ocupats estrangers (0,8 %) respecte del 2024. El pes dels ocupats estrangers a la demarcació de Girona és del 3,5 %, amb la qual cosa el Pla de l’Estany és la tercera comarca gironina amb menys ocupació estrangera.

Per edat, 2.790 de les persones ocupades són menors de 30 anys; 4.930 tenen entre 30 i 44 anys; 4.565, entre 45 i 54 anys, i 3.565, 55 anys i més. Respecte de l’any anterior, destaca el creixement dels ocupats en les franges d’edat de menys de 30 anys (6,1 %), de 45 a 54 anys (2,8 %), i de més de 55 anys (2,7 %). En canvi, disminueix únicament en la franja d’edat de 30 a 44 anys (–3 %).

La variació de la població ocupada resident a la comarca respecte de l’any anterior registra creixements en vuit dels onze municipis de la comarca. Els més destacats són Fontcoberta (5 %), Serinyà (4,4 %) i Esponellà (2,7 %). En valors absoluts, Banyoles i Fontcoberta són els municipis en què el 2025 augmenta més el nombre d’ocupats a la comarca: 135 i 35 més, respectivament. En canvi, els municipis en què disminueix són Sant Miquel de Campmajor (–8 %) i Palol de Revardit (–4,7 %), amb 10 ocupats menys cadascun respecte de l’any anterior.

La taxa d’ocupació registrada global de la població en edat de treballar al Pla de l’Estany és la més alta de les comarques gironines i se situa en el 73,6 %, 0,5 punts percentuals més que l’any anterior i 8,7 punts percentuals per sobre de la mitjana de la demarcació de Girona. Per una banda, els municipis que tenen la taxa d’ocupació més elevada a la comarca són Fontcoberta (83,3 %), Camós (77,6 %) i Serinyà (75,5 %). Per l’altra, els municipis que tenen la taxa més baixa del Pla de l’Estany són Crespià (68,9 %), Sant Miquel de Campmajor (71 %) i Esponellà (71,2 %).

El nombre de llocs de treball (persones que treballen a les empreses de la comarca, hi resideixin o no) a la comarca del Pla de l’Estany el 2025 és de 14.885, amb un augment del 2,6 % el 2025, 0,5 punts percentuals per sobre del que es dona al conjunt de la demarcació (2,1 %). En canvi, el nombre d’empreses ha disminuït el –0,8 % respecte de l’any anterior (–0,7 punts percentuals per sota de la mitjana de la demarcació), amb la qual cosa la xifra total d’empreses el 2025 és de 1.185.

Els llocs de treball augmenten en el sector de serveis (3 %), la indústria (2,4 %) i l’agricultura (2,1 %); i la construcció es manté igual a l’any anterior.

Els subsectors d’activitat econòmica que destaquen més pel guany de llocs de treball a la comarca són fabricació de maquinària i equips (60 llocs), comerç al detall i activitats de creació (55 cadascun), i fabricació de productes metàl·lics (45 llocs). En canvi, els subsectors en què disminueixen més els llocs de treball són comerç a l’engròs i intermediaris del comerç (–55), i activitats de serveis socials sense allotjament (–20).

El Pla de l’Estany és la segona comarca amb més llocs de treball de la demarcació (2,6 %).

Els llocs de treball augmenten entre els assalariats el 3,1 % (0,8 punts percentuals per sobre de la mitjana provincial), i els autònoms augmenten el 0,4 % (0,7 punts percentuals per sota del percentatge de la demarcació). El Pla de l’Estany també ha augmentat considerablement l’activitat d’alt contingut tecnològic, que se situa en el 5,9 %, i es troba 0,9 punts percentuals per sobre de la mitjana de la demarcació, que augmenta el 5 %. La comarca representa el 7,8 % de les activitats d’alt contingut tecnològic de la demarcació.

El Pla de l’Estany concentra el 7,8 % de les activitats d’alt contingut tecnològic de la demarcació i supera en 0,9 punts percentuals la mitjana gironina, amb una taxa del 5,9 %.

La variació interanual dels llocs de treball registra un creixement en sis dels onze municipis de la comarca. Destaquen Sant Miquel de Campmajor (16,7 %), Crespià (5,7 %) i Palol de Revardit (5,1 %). En canvi, els municipis que han perdut llocs de treball són Camós (–10 llocs de treball menys), i Esponellà i Vilademuls (5 menys cada un). Porqueres i Fontcoberta mantenen el mateix nombre que l’any anterior.

Pel que fa a l’evolució de les empreses al Pla de l’Estany, n’ha augmentat el nombre en set municipis de la comarca. Destaquen Sant Miquel de Campmajor (11,1 %), Crespià (10 %), Serinyà (6,3 %) i Camós (5,9 %), tot i que aquests increments corresponen a volums empresarials reduïts. En canvi, Porqueres ha patit una pèrdua del –10,5 %, Fontcoberta del –8,1 %, Esponellà del –7,1 % i Cornellà del Terri del –2,2 %. En valors absoluts, destaquen Porqueres i Cornellà del Terri, que han disminuït en 13 i 4 empreses, respectivament.

Quant als principals sectors econòmics, tots registren una disminució del nombre d’empreses respecte de l’any anterior. El sector agrícola han disminuït el –5 % respecte de l’any anterior, amb 2 empreses menys; seguit de la indústria, que ha disminuït el –2 %, amb 4 empreses menys; la construcció, el –0,6 %, amb 1 empresa menys, i els serveis, el –0,4 %, amb 3 empreses menys.

L’evolució de l’atur registrat al Pla de l’Estany mostra una disminució del 5,2 % l’any 2025 respecte de l’any anterior. Amb aquesta variació, és la segona comarca amb la reducció percentual més baixa de l’atur. Entre els homes disminueix el –6,3 %, per sota de la mitjana de la demarcació (–7,3 %), i entre les dones disminueix el –4,4 %, també per sota de la mitjana de la demarcació (–5,6 %). En total, hi ha una diferència de 52 persones aturades menys el 2025 respecte de l’any anterior. Tot i això, els aturats del Pla de l’Estany representen el 3,3 % del total d’aturats de la demarcació de Girona, el tercer percentatge més petit en el total de la província.

El Pla de l’Estany registra la segona taxa d’atur més baixa de la demarcació de Girona, amb el 5,6 %.

La taxa d’atur registrat és del 5,6 %, –0,4 punts percentuals més baixa que l’any 2024, un percentatge que situa el Pla de l’Estany com la segona comarca amb la taxa d’atur més baixa de la demarcació, darrere de la Cerdanya (4,2 %). La taxa d’atur femenina és del 6,6 %, –0,3 punts percentuals inferior a l’any anterior i –2,5 punts percentuals per sota de la mitjana de la demarcació (9,1 %). Pel que fa als homes, la taxa d’atur és del 4,8 %, la més baixa de les comarques gironines, –0,4 punts percentuals inferior a l’any anterior i –1,3 punts percentuals per sota de la mitjana del conjunt gironí (6,1 %).

Per edat, el 7,6 % de la població aturada és menor de 25 anys; el 37,4 % té entre 25 i 44 anys, i el 54,9 % té més de 45 anys. Interanualment, destaca la disminució del nombre d’aturats del grup de 16 a 24 anys i el grup de 25 a 34 anys, que disminueixen –8,9 % cadascun. Els segueixen el grup de 35 a 44 anys i de 55 a 64 anys, amb una disminució del –7,3 % i el –4,3 %, respectivament. El grup de 45 a 54 anys es manté igual. Quant a sectors, augmenta el grup de l’agricultura, amb el 29,4 %, tot i que aquest sector només representa el 2,3 % dels aturats. En canvi, el sector de la construcció disminueix el –17,9 %, seguit del grup de persones sense ocupació anterior (–8,5 %), la indústria (–8,1 %) i els serveis (–3,9 %).

Quant al nombre d’aturats segons els nivells formatius, han experimentat una disminució el grup d’universitaris de segon i tercer cicle (–13,5 %), el grup de persones sense estudis (–12,5 %), el d’educació general (ESO i BAT) (–6,4 %) i el d’estudis primaris (–1,8 %). En canvi, els grups de grau superior i grau mitjà d’FP han augmentat el 5,1 % i el 4,7 %, respectivament, amb 4 aturats més cadascun. Pel que fa als grans grups d’ocupació, les ocupacions elementals són les que registren la reducció més important en valors absoluts, amb 38 persones aturades menys que l’any anterior. Les segueixen el grup d’artesans i treballadors d’indústries i construcció, el d’operadors d’instal·lacions i màquines, i el de muntadors (10 menys cadascun). En sentit contrari, el grup en què augmenten més és el de treballadors de serveis de restauració, personals i venedors (14 aturats més que l’any anterior).

L’atur disminueix en set dels onze municipis de la comarca del Pla de l’Estany. Les reduccions més destacades es registren a Serinyà (–39,1 %) i Sant Miquel de Campmajor (–25 %), amb 28 i 3 aturats menys, respectivament. En canvi, el nombre d’aturats augmenta a Vilademuls, amb 2 persones més que l’any 2024, i Palol de Revardit i Crespià, amb un increment d’1 persona en cada municipi. Quant a la taxa d’atur, els valors més elevats es registren a Crespià (8,7 %), Vilademuls (6,8 %) i Banyoles (6,4 %). En l’extrem oposat, les taxes més baixes de la comarca corresponen a Sant Miquel de Campmajor (2,5 %), Fontcoberta (2,9 %) i Cornellà del Terri (4 %).

Al final del 2025, al Pla de l’Estany hi ha concedides 666 prestacions per desocupació, xifra que significa una disminució del –17,3 % respecte del mateix mes de l’any anterior. La taxa de cobertura disminueix del 84,9 % al 74 %, –10,9 punts percentuals menys que la del 2024 i quasi 24 punts percentuals menys que la taxa de cobertura de la demarcació de Girona (97,6 %). Pel que fa a la tipologia de les prestacions, el nivell assistencial disminueix el –38 %, i el contributiu el –6 %, mentre que no es registren persones beneficiàries de la renda activa d’inserció.

La contractació laboral augmenta considerablement (8,8 %) a la comarca del Pla de l’Estany, fins a arribar a un total de 12.221 contractes, i té un pes del 4,5 % a la demarcació de Girona. Per tipologia, la contractació indefinida disminueix el –4,3 %, i s’arriba a 4.139 contractes, mentre que la contractació temporal augmenta el 17,1 %, amb la qual cosa els contractes arriben a 8.082.

Informació pressupostària del Pla de l’Estany

Indicadors d’execució pressupostària de l’exercici 2025

A la comarca del Pla de l’Estany, el grau d’execució global del pressupost de despeses se situa, de mitjana, en el 68,3 %. El tram de població de menys de 500 habitants presenta el percentatge d’execució més baix (58,1 %), mentre que el tram de més de 20.000 habitants registra el més alt (70,6 %). Pel que fa a la composició de la despesa, l’execució de les despeses de personal (capítol 1) se situa en el 89,4 %, i la de béns corrents i serveis (capítol 2) en el 81,9 %. L’execució de les inversions reals (capítol 6) se situa en el 36,2 %, amb el valor més baix en el tram entre 1.001 i 5.000 habitants (26,2 %), i amb el més alt en el tram de més de 20.000 habitants (42,3 %).

Pel que fa al pressupost d’ingressos, l’execució global (exclòs l’article 87) se situa en el 67,2 % de mitjana, amb el tram entre 1.001 i 5.000 habitants, que presenta el percentatge més baix (65,1 %), i el tram de menys de 500 habitants, que presenta el més alt (79,2 %). L’execució dels ingressos corrents (capítols 1 a 5) se situa en el 95,5 %, mentre que la dels impostos indirectes (capítol 2) és del 117,6 %. L’execució de les subvencions de capital (capítol 7) se situa en el 67,8 %.

Pel que fa a la gestió de la tresoreria, la realització de pagaments de l’exercici corrent presenta una mitjana del 95,8 %, amb el valor més baix en el tram de més de 20.000 habitants (94,2 %) i amb el més alt en el tram entre 501 i 1.000 habitants (100,0 %).

En l’apartat de cobraments, la realització de l’exercici corrent se situa en el 94,5 % de mitjana, i oscil·la entre el 91,2 % del tram de menys de 500 habitants i el 97,5 % del tram entre 501 i 1.000 habitants. La dotació per a saldos de cobrament dubtós se situa en el 33,7 % de mitjana.

Indicadors de solvència i estabilitat de l’exercici 2025

La comarca del Pla de l’Estany presenta una ràtio d’estalvi net mitjana del 8,0 %, amb el valor més baix en el tram de més de 20.000 habitants (3,4 %) i amb el més alt en el tram entre 501 i 1.000 habitants (29,8 %).

El resultat pressupostari ajustat sobre els ingressos totals reconeguts se situa en el 4,0 % de mitjana, i oscil·la entre el –1,4 % del tram de més de 20.000 habitants i el 28,7 % del tram de menys de 500 habitants.

Pel que fa al romanent de tresoreria per a despeses generals, la ràtio mitjana de la comarca és del 33,3 %, amb valors que van des del 21,6 % en el tram de més de 20.000 habitants, fins al 94,8 % en el tram entre 501 i 1.000 habitants.

El període mitjà de pagament (PMP) a la comarca passa d’una mitjana de 10 dies en el primer trimestre a 7 dies en el quart trimestre, amb valors que en aquest darrer període oscil·len entre 1 dia del tram entre 501 i 1.000 habitants, i els 16 dies del tram de més de 20.000 habitants.

Finalment, respecte a l’estabilitat pressupostària i a la regla de la despesa, predomina la capacitat de finançament i el seu compliment en el conjunt de la comarca. La necessitat de finançament i l’incompliment de la regla de la despesa es concentren en els municipis d’entre 501 i 1.000 habitants i en els municipis de més de 20.000 habitants.