Informe Socioeconòmic de la demarcació de Girona 2025

La comarca de la Selva està formada per vint-i-sis municipis, amb una superfície total de 995 km2, el 16,9 % de la superfície de la demarcació. Santa Coloma de Farners n’és la capital.

Amb 185.264 habitants, la Selva és la segona comarca més poblada de les vuit de la província de Girona, i hi viu el 22,6 % de tota la població gironina. Des del 2017 fins a l’actualitat la població ha experimentat una pujada, i el creixement de l’últim any ha estat de l’1,5 % (2.650 persones més que l’any anterior). La població resident a l’estranger també experimenta un augment any darrera any (6,2 %) i arriba a 5.780 habitants (336 més que l’any anterior).

Amb 186 hab./km2, la Selva és la tercera comarca que té més densitat de població. La capital, amb 13.874 habitants el 2024, aplega només el 7,5 % de la població de la comarca. Els municipis amb més pes poblacional de la comarca són Lloret de Mar amb 42.134 habitants i Blanes amb 41.935 habitants, els quals tenen el 45,4 % del total d’habitants de la Selva. Vint-i-dos dels vint-i-sis municipis de la Selva guanyen població aquest últim any; destaquen Lloret de Mar, Blanes i Vidreres, amb 975, 418 i 203 habitants més que el 2023, respectivament.

La població estrangera (40.784) representa el 23 % de la població de la demarcació de Girona i el 22 % del total d’estrangers de la Selva. D’aquests, el 74,9% són extracomunitaris. Hi destaquen les nacionalitats marroquina (5.991), ucraïnesa (3.781), romanesa (3.716), russa (3.332), i índia (2.521). El 2024, els estrangers de nacionalitat ucraïnesa són els que tenen una variació interanual més gran, amb un augment del 7 %, tot i que aquest augment és molt més baix que l’any anterior, a causa del conflicte bèl·lic; en canvi, els estrangers de nacionalitat índia han disminuït lleugerament (–0,2 %). Dels nouvinguts a la comarca, els estrangers d’origen americà són els que han experimentat més creixement (9,5 %), i els d’origen asiàtic els que han disminuït més (–0,9 %).

El 65,9 % de la població té entre 16 i 64 anys, mentre que els menors de 16 anys i els de 65 i més representen el 15,3 % i el 18,8 %, respectivament. Amb un índex d’envelliment del 122,2, l’any 2024 la Selva se situa com la quarta comarca menys envellida de la demarcació. Les projeccions per al 2046 preveuen un augment de la població del 4,2 %, amb un increment de les poblacions de més edat, de 60 anys en endavant.

A la comarca de la Selva, el padró d’habitants residents a l’estranger (PHRE) ha augmentat el 6,2 % respecte de l’any anterior, i arriba a 5.780 habitants el 2024.

Segons l’Anuari econòmic comarcal 2024, del BBVA, la comarca de la Selva té una taxa de variació del valor afegit brut (VAB) del 3,5 % el 2023, la taxa de variació més baixa que la de la demarcació de Girona. Com la major part de territori, la Selva experimenta una considerable disminució respecte a l’any anterior (7,7 %, el 2022).

En acabar l’any 2024, l’ocupació registrada de la població resident a la Selva mostra un augment del 2,8 %, 0,3 punts percentuals més en comparació amb la variació de la demarcació de Girona (2,5 %). Així, l’any finalitza amb un total de 73.225 persones ocupades a la comarca, 1.975 més que l’any anterior.

Per sexe, l’ocupació augmenta més entre les dones (2,9 %) que entre els homes (2,7 %). Tot i així, el 2024 el nombre d’ocupats de sexe masculí (40.260 treballadors, 1.055 més que l’any anterior) és superior al d’ocupades (32.965, 920 més que el 2023). La població ocupada de la Selva engloba el 21,1 % dels treballadors de la demarcació de Girona.

En el darrer any, l’ocupació en la població estrangera ha crescut el 5,1 % i en la de nacionalitat espanyola, el 2,3 %.

Pel que fa a la nacionalitat, el col·lectiu estranger arriba a 12.955 ocupats i els ocupats de nacionalitat espanyola assoleixen la xifra de 60.270. Així, les persones ocupades de nacionalitat estrangera incrementen la seva variació (5,1 %) més que les ocupades de nacionalitat espanyola (2,3 %). El 2024 l’augment dels estrangers de la Selva és lleugerament inferior al del conjunt de la demarcació (5,8 %). El percentatge de població estrangera ocupada és del 17,7 % a la comarca, mentre que a la demarcació de Girona és del 19,4 %.

Per edat, 12.575 són menors de 30 anys; 23.895 tenen entre 30 i 44 anys; 21.460, entre 45 i 54 anys, i 15.295, 55 anys i més. Respecte de l’any anterior, en tots els grups d’edat creix el nombre d’ocupats. Percentualment, els ocupats de més de 55 anys són els que augmenten més (5,4 %), seguits dels ocupats de menys de 30 anys (4,6 %), els de 45 a 54 anys (2,5 %), i els de la franja de 30 a 44 anys (0,5 %).

La Selva és la comarca que té la taxa d’ocupació registrada més baixa de la demarcació de Girona, amb el 60 %.

La variació interanual de la població ocupada resident a la Selva registra un augment en vint- i-tres dels vint-i-sis municipis de la comarca, i els tres municipis restants es mantenen igual, amb Susqueda (11,1 %), Vidreres (5,8 %) i Fogars de la Selva (5 %) com a municipis amb un augment més important. En valors absoluts, els municipis en què ha augmentat més el nombre d’ocupats respecte de l’any anterior són Blanes amb 425, Santa Coloma de Farners amb 280, i Lloret de Mar, amb 265 ocupats més. Riudellots de la Selva, Anglès i Osor mantenen el mateix nombre d’ocupats que l’any 2023.

La taxa d’ocupació registrada global de la població en edat de treballar a la Selva és del 60 %, 0,9 punts percentuals més que la de l’any anterior. Brunyola i Sant Martí Sapresa (81 %), Susqueda (80,6 %) i Vilobí d’Onyar (74,9 %) són els municipis que destaquen pel fet de tenir les taxes més elevades de la comarca, mentre que Lloret de Mar (44,5 %) i Tossa de Mar (46,7 %) són els que tenen les taxes més baixes.

L’evolució dels llocs de treball (60.695 treballadors de les empreses i autònoms de la comarca, hi resideixin o no) és positiva, continuant el creixement que ja experimentaven, i augmenten el 2,7 %, i la Selva és la quarta comarca amb la variació més alta de llocs de treball de la demarcació de Girona. Pel que fa al nombre d’empreses, la comarca en registra 5.112, amb la qual cosa ha tingut un augment del 0,6 %, variació superior a la mitjana de la demarcació de Girona, que és del 0,1 %.

Pel que fa als subsectors d’activitat econòmica, els que han tingut un creixement de llocs de treball més important són el comerç a l’engròs i intermediaris del comerç

(325), els serveis d’allotjament (180) i les activitats relacionades amb l’ocupació (170). Altrament, entre els subsectors que han patit un decreixement de llocs de treball el 2024 predominen les indústries de productes alimentaris (–430), les indústries químiques (–40) i el sector de les arts gràfiques i reproducció de suports enregistrats (–30).

El 2024, augmenten els llocs de treball i les empreses de la Selva, amb el 2,7 % i el 0,6 %, respectivament.

Els llocs de treball d’assalariats augmenten el 2,8 %, i el d’autònoms, el 2,4 %. El percentatge de les persones assalariades a la comarca és del 79,6 %, i respecte a la demarcació se situen en el 17,2 % (la mateixa proporció que l’any anterior). A la comarca de la Selva augmenten els llocs de treball en els sectors de l’agricultura (6,3 %), dels serveis (4,6 %) i de la construcció (2 %); mentre que els llocs de treball del sector de la indústria disminueixen (–1 %). En valors absoluts, el sector de serveis és el més destacat quant a guany en nombre de llocs de treball el 2024: 1.615 llocs de treball més.

La variació interanual dels llocs de treball registra un augment en divuit dels vint-i-sis municipis de la Selva, dels quals destaca Susqueda pel creixement més gran (28,6 %), seguit de Sant Feliu de Buixalleu i Riudarenes (10,9 % i 10,5 %, respectivament). En nombres absoluts, els municipis que han tingut un augment interanual més important són: Blanes amb 350 llocs de treball més que l’any 2023, seguit de Lloret de Mar amb 300 llocs de treball més. En canvi, els municipis amb una reducció percentual més important dels llocs de treball són Osor (–6,7 %) i Riells i Viabrea (–6,2 %). En valors absoluts, destaquen per la pèrdua interanual de llocs de treball els municipis de Riudellots de la Seva (425 llocs de treball menys que el 2023) i Riudellots de la Selva (65 llocs de treball menys).

A la Selva, les activitats d’alt contingut tecnològic han augmentat el 3,2 % (165 llocs de treball més) respecte de l’any anterior.

Pel que fa a l’evolució de les empreses a la Selva, han augmentat el 0,6 % el 2023. Així doncs, la variació interanual en els municipis de la Selva respecte de l’any anterior s’ha incrementat en quinze dels vint-i-sis municipis que hi ha. Els més destacats són Susqueda (25 %) i Osor (10 %), amb 1 empresa més cadascun, i Massanes (9,7 %), amb 3 empreses més. En canvi, la Cellera de Ter és el municipi en què s’ha reduït més el teixit empresarial (–7,4 %), seguit de Fogars de la Selva (–7,1 %). En valors absoluts, el municipi de Lloret de Mar (30) destaca per l’augment del nombre d’empreses en comparació amb el 2023, seguit de Tossa de Mar (11 empreses més). Arbúcies i Blanes, amb 9 empreses menys cada un, i Maçanet de la Selva, amb 8 empreses menys, són els municipis en què han disminuït més el nombre d’empreses.

L’evolució de l’atur registrat disminueix el –2,9 %, un percentatge 1,4 punts percentuals menys que a la demarcació de Girona (–1,5 %), amb el qual la Selva és la quarta comarca en què l’atur té la disminució més important. Al final de 2024 hi ha 7.697 aturats registrats a la comarca (233 menys que l’any anterior), que representen el 25,3 % dels aturats totals del conjunt de les comarques gironines.

L’atur continua disminuint després del fort increment del 2020, i a finals del 2024 se situa en –2,9 % respecte de l’any anterior.

La taxa d’atur registrat és del 9,6 %, –0,4 punts percentuals menys que l’any anterior, però més alta que la taxa d’atur provincial (8,1 %). La taxa d’atur femení és del 11,9 % i es manté per sobre de la mitjana de la demarcació (9,7 %), mentre que la taxa d’atur masculí és del 7,5 %, també per sobre de la mitjana provincial (6,6 %).

Per edat, la majoria dels grups d’aturats disminueixen respecte del mateix mes de l’any anterior. Augmenten els de la franja de 25 a 34 anys (2,9 %) i de 16 a 24 anys (1,8 %). La resta disminueixen i hi destaca el grup de 45 a 54 anys, amb una disminució del –7,7 %, seguit del

grupde55a64anys,ambel–3,2 %,ielgrupde35a44 anys, amb el –2,4 %. El grup d’edat més representatiu a la comarca és el de la franja d’edat de 55 a 64 anys, amb el 36,4 % de persones aturades, seguit del grup de 45 a 54 anys, amb el 23 %.

Tenint en compte els sectors d’activitat econòmica, sobresurt el sector de serveis, que concentra el 71,2 % dels aturats de la comarca, tot i que han disminuït el –2,3 % respecte del 2023 (131 aturats menys). El segueix el sector industrial, que ocupa el 12 % dels aturats de la comarca, els quals han disminuït el –5,1 %. A continuació, hi ha el sector de la construcció, amb el 8 % dels aturats selvatans i una variació del –7,8 %, i finalment l’agricultura, el sector menys representatiu de la comarca, amb l’1,7 % dels aturats, tot i que també ha disminuït (el –2,9 % respecte de l’any anterior). En canvi en el grup «sense ocupació anterior» (amb un pes del 7 %), els aturats han augmentat el 0,8 % el 2024.

Els aturats de la majoria de sectors d’ocupació de la Selva disminueixen; destaquen els d’ocupacions elementals i els artesans i treballadors d’indústries i de la construcció (120 i 110 menys, respectivament).

Pel que fa als nivells formatius, destaca la reducció de l’atur en els grups corresponents a estudis primaris (–15,1 %), sense estudis (–13,3%), grau mitjà d’FP (–4,9 %) i educació general (ESO i batxillerat) (–2,8 %). Aquest darrer, el nivell formatiu d’educació general, és el nivell que té més pes en la comarca, amb el 67,8 % de persones aturades, tot i això té 151 aturats menys que l’any anterior.

L’atur disminueix en catorze dels vint-i-sis municipis de la comarca de la Selva. En destaquen, pel percentatge més elevat de disminució, els municipis de Sant Feliu de Buixalleu (–19,6 %) i Riudellots de la Selva (–12,5 %). En canvi, Susqueda (25 %) i Brunyola i Sant Martí Sapresa (20 %) són els municipis amb l’augment més importat. En valors absoluts, els municipis on l’atur ha baixat més són Blanes, i Riells i Viabrea (105 i 31 aturats menys que l’any anterior, respectivament).

Al final del 2024 hi ha concedides 9.759 prestacions per desocupació i, respecte del 2023, hi ha un augment del 2,4 %. La taxa de cobertura de prestacions augmenta i passa del 128,8 % al 136,3 % el 2024.

El nombre de contractes laborals l’any 2024 és de 49.788, xifra que equival a un augment del 4,4 % (2.100 contractes més), un percentatge lleugerament inferior a l’augment de contractes laborals a la demarcació el 2024 (5,5 %). Per tipologia, la contractació temporal augmenta el 8 % (s’arriba a 23.011 contractes) i la contractació indefinida augmenta l’1,5 % (s’arriba a 26.777 contractes indefinits).

Informació pressupostària de la Selva

La informació pressupostària dona una visió global de la situació econòmica i pressupostària de les entitats locals de la comarca de la Selva durant l’exercici 2024. Els indicadors presentats sintetitzen les principals magnituds i tendències derivades de l’anàlisi de les dades oficials.

A. Execució del pressupost de despeses

El grau d’execució del pressupost de despeses mesura el percentatge dels crèdits definitius pressupostats que han estat efectivament reconeguts com a obligació. És a dir, mostra fins a quin punt s’ha executat allò que es va planificar pressupostàriament.

A la comarca de la Selva el grau d’execució del pressupost de despeses fluctua entre el 55 i el 75 %, sense seguir una línia tendencial vinculada amb la població.

Despeses de personal

A la comarca de la Selva, el percentatge que representa la despesa de personaI sobre el total del pressupost de despeses mostra una tendència ascendent respecte als municipis la població dels quals oscil·la entre els 500 i 20.000 habitants. Destaca el baix percentatge dels municipis amb una població d’entre 20.000 i 50.000 habitants, en els quals el capítol I només representa un 18 % del total del pressupost.

Inversions

En el concepte de despeses per inversions s’inclouen les destinades a l’adquisició, construcció o millora de béns que formen part del patrimoni de l’entitat local.

A la Selva, el percentatge que representa la despesa en inversió envers el total del pressupost de despeses presenta una distribució irregular segons la mida dels municipis. El valor més alt és del 50 % en municipis d’entre 500 i 1.000 habitants, mentre que en la resta de franges es manté força baix, entre el 24 % i el 30 %, amb un mínim del 24 % en municipis d’entre 5.000 i 10.000 habitants. En els municipis més petits (menys de 500 habitants) el percentatge que representa la despesa en inversió envers el total del pressupost de despeses és relativament baix (28%).

Període mitjà de pagament (PMP)

El període mitjà de pagament (PMP) és un indicador de solvència i eficiència en la gestió econòmica que mesura el temps mitjà (en dies) que triga una administració a pagar les factures o obligacions pendents amb els proveïdors. Aquest indicador busca millorar la transparència, la disciplina financera i el control del deute comercial de les administracions, així com garantir que aquestes compleixin els terminis legals de pagament establerts (generalment 30 dies, segons la Llei de morositat).

La comarca de la Selva presenta, en general, una gestió molt correcta del període mitjà de pagament, amb compliment generalitzat de la normativa i una clara tendència a la millora dels terminis.

L’únic incompliment puntual, detectat en municipis entre 5.000 i 10.000 habitants al primer trimestre, ha estat corregit de manera clara i sostinguda. La resta de franges de població, tant petites com mitjanes i grans, mantenen terminis per sota del límit de 30 dies, en molts casos amb valors especialment baixos.

Deute viu

El deute viu representa el volum total de passius financers contrets per l’entitat local amb entitats bancàries a 31 de desembre, i inclou principalment préstecs a llarg termini pendents d’amortitzar. Aquest indicador permet mesurar la capacitat d’endeutament i la sostenibilitat financera del municipi.

A la comarca de la Selva, la mitjana del deute viu municipal mostra una clara correlació amb la dimensió poblacional: els municipis petits (fins a 1.000 habitants) no presenten endeutament (0 %), mentre que el deute augmenta progressivament en les franges superiors, amb valors entre el 21 % i el 27 % pels municipis d’entre 1.000 i 50.000 habitants.

B. Ingressos

Execució del pressupost d’ingressos

El grau d’execució del pressupost d’ingressos és un indicador que mesura el percentatge dels ingressos realment recaptats respecte dels ingressos definitivament previstos en el pressupost. Serveix per avaluar fins a quin punt s’han complert les previsions d’ingressos d’una entitat pública durant un exercici.

A la comarca de la Selva, el grau d’execució del pressupost d’ingressos mostra una tendència lleugerament descendent a mesura que augmenta la mida del municipi. Els municipis més petits (menys de 500 habitants) presenten el valor més alt (82 %), mentre que aquest disminueix progressivament en les franges superiors i se situa entre el 72 % i el 77 % en municipis de fins a 20.000 habitants. En els municipis de 20.000 a 50.000 habitants, el grau d’execució baixa fins al 68 %, el valor més baix registrat.

Dependència de subvencions i transferències, i finançament propi

La dependència de subvencions i transferències en els capítols 4 i 7 del pressupost d’ingressos de les entitats locals fa referència al grau en què aquestes entitats financen la seva activitat mitjançant recursos que no generen directament, sinó que provenen d’altres administracions públiques o d’organismes. El capítol 4 inclou les transferències corrents, que són ingressos destinats a finançar despeses ordinàries, mentre que el capítol 7 recull les transferències de capital, destinades a inversions o a finançar operacions de capital. Una elevada dependència d’aquests capítols indica una menor autonomia financera de l’entitat local, ja que es veu condicionada per la disponibilitat i condicions d’aquests fons externs.

L’anàlisi del grau de dependència de subvencions als municipis de la Selva revela una tendència creixent entre els municipis petits i mitjans: del 19 % en els de menys de 500 habitants, fins al 39 % en la franja de 5.000 a 10.000 habitants. A partir d’aquesta mida, la dependència es redueix, i se situa entre el 20 % i el 23 % en els municipis de 10.000 a 50.000 habitants.

El finançament propi de les entitats locals és el conjunt de recursos econòmics que obtenen de manera autònoma, sense necessitat de transferències d’altres administracions. Aquests recursos provenen principalment dels tributs locals, les taxes per serveis o activitats municipals, les contribucions especials i els ingressos patrimonials. Aquest finançament és essencial per garantir l’autonomia financera de les entitats locals i per poder prestar els serveis públics.

Pel que fa al finançament propi dels municipis de La Selva, el patró presenta contrastos significatius segons la dimensió municipal. Els municipis més petits (menys de 1.000 habitants) registren valors baixos, del 23 % i 24 %. En canvi, els municipis de mida mitjana (1.000 a 10.000 habitants) mantenen un nivell alt i estable del 60 %. Aquesta proporció disminueix al 41 % en la franja de 10.000 a 20.000 habitants, per després assolir el valor màxim del 67 % en els municipis de 20.000 a 50.000 habitants.