Informe Socioeconòmic de la demarcació de Girona 2025

La comarca del Ripollès té una superfície de 956,6 km2, xifra que representa el 16,2 % de la superfície total de la demarcació de Girona. Està integrada per dinou municipis, amb una superfície mitjana de 50,3 km2. Ripoll n’és la capital.

Amb 25.826 habitants, el Ripollès és la segona comarca menys poblada de les vuit comarques de la demarcació de Girona: aplega el 3,1 % de tota la població gironina. La tendència decreixent de la població del 2009 al 2017 canvia i els últims anys repunta lleugerament i arriba a un increment del 0,2 % el 2024, amb 46 habitants més. La població resident a l’estranger ha augmentat el 2,8 %, i arriba a 847 persones el 2024.

Amb una densitat de població de 27 hab./km2, és la comarca que té menys densitat de població en comparació amb les vuit comarques gironines. La capital, amb 10.773 habitants, aplega el 41,7 % de la població comarcal i, juntament amb Sant Joan de les Abadesses (3.373) i Campdevànol (3.250), sumen el 67,4 % dels habitants de la comarca. Aquest últim any perden població deu dels dinou municipis del Ripollès, entre els quals destaquen Pardines (–4,7 %), Ogassa (–4,4 %) i Llanars (–3,7 %). En canvi, només són set municipis els que guanyen població el 2024, entre els quals destaquen Queralbs (4,6 %), Setcases (2,7 %) i Sant Joan de les Abadesses (2,4 %). En valors absoluts, Ripoll és el municipi que perd més habitants: 45 habitants menys que el 2023; i Sant Joan de les Abadesses és el municipi que guanya més habitants: 78 més que l’any anterior. Vallfogona de Ripollès i Campelles mantenen la població.

El 61 % de la població té entre 16 i 64 anys, el 25,9 % té més de 65 anys i el 13,1 % és menor de 16 anys. Amb un índex d’envelliment del 197,9, l’any 2024 el Ripollès és la comarca més envellida de tota la demarcació de Girona. Tot i així, les projeccions de població de l’Idescat per al 2046 preveuen un augment de la població del 2,3 %, amb una disminució de la població de 10 a 24 anys i la de 40 a 64 anys, i un augment de la població de més de 65 anys.

A la comarca hi ha 3.078 habitants estrangers, els quals representen l’1,7 % dels estrangers de la demarcació i el 11,9 % del total d’habitants de la comarca. El 86,8 % dels estrangers són extracomunitaris i hi destaquen els de nacionalitat marroquina (1.087), colombiana (456), hondurenya (307), romanesa (184) i pakistanesa (127). Aquestes dades es tradueixen en un augment del 5,4 % de la població asiàtica i del 4,1 % de l’americana; i una disminució del –5 % de la població africana i un –4,4 % de l’europea respecte del 2023.

Les projeccions de població per al 2046 pronostiquen un augment del 2,3 % del nombre d’habitants del Ripollès, fins a arribar a 26.413.

Segons l’Anuari econòmic comarcal 2024, del BBVA, el valor afegit brut (VAB) representa la riquesa generada en l’economia de la comarca del Ripollès durant el 2023 presenta una taxa de l’1,5 %, més baixa que la de la demarcació de Girona i que la taxa de Catalunya (ambdues del 2,9 %). El Ripollès té important disminució del VAB: 6 punts percentuals, respecte de l’any anterior.

En acabar l’any 2024, l’ocupació registrada de la població resident al Ripollès mostra un augment de l’1,4 %; tot i això, és més baixa que l’increment interanual de la demarcació de Girona (2,5 %). D’aquesta manera, l’any acaba amb 11.150 persones ocupades a la comarca del Ripollès, 150 més que l’any anterior.

Per sexe, l’ocupació augmenta més entre les dones (1,5 %,) que entre els homes (1,3 %). Els homes ocupats es xifren en 5.990 i les dones ocupades, en 5.160 (ambdós amb 75 persones més que l’any anterior). Així doncs, la població ocupada de la comarca engloba el 3,2 % dels ocupats de la demarcació de Girona.

El 2024, la població ocupada estrangera ha augmentat el 7,9 %, 95 treballadors més, fins a arribar a la xifra de 1.290 ocupats.

Pel que fa a la nacionalitat, el col·lectiu d’estrangers arriba a 1.290 ocupats i el de persones de nacionalitat espanyola, a 9.860. Així doncs, les persones ocupades de nacionalitat estrangera augmenten el 7,9 % i les de nacionalitat espanyola, el 0,6 %. La població estrangera ocupada al Ripollès està a 2,1 punts percentuals per sobre de l’increment interanual del conjunt de la demarcació (5,8 %). La població estrangera ocupada té un pes del 11,6 % a la comarca, un percentatge lleugerament superior al de l’any anterior (10,9 %), mentre que representa l’1,9 % dels treballadors estrangers de la demarcació.

Per edat, 1.745 són menors de 30 anys; 3.385 tenen entre 30 i 44 anys; 3.280, entre 45 i 54 anys, i 2.740, 55 anys i més. Respecte de l’any anterior, en la majoria de grups d’edat augmenta el nombre de treballadors en actiu. El grup d’edat de 55 anys i més és el que experimenta un augment més alt, amb el 3,2 %, seguit del grup de menys de 30 anys, amb el 2,9 %, i el grup d’entre 45 i 55 anys, amb l’1,7 %; en canvi, el grup de 30 a 44 anys disminueix, amb el –1,2 %. Les xifres mostren que el Ripollès té, en totes les franges d’edat, un creixement menor que el de la demarcació de Girona, que oscil·la entre el –0,1 % i el 5,1 %. El Ripollès és la segona comarca amb la variació d’ocupació més baixa del conjunt de les comarques gironines (1,4 %).

El Ripollès és la tercera comarca amb el valor més alt de la taxa d’ocupació registrada de la demarcació de Girona, amb el 70,8 %.

La variació interanual de la població ocupada resident al Ripollès registra un augment en vuit dels dinou municipis de la comarca, amb Gombrèn (16,7 %), Toses (9,5 %) i Pardines (6,7 %) com les poblacions amb un augment més important de la zona. En canvi, els municipis on disminueix més la població ocupada són Molló (–6,3 %), les Llosses (–4,8 %) i Llanars (–4,5 %). En valors absoluts, els augments més importants es troben als municipis de Ripoll (90 ocupats més que l’any anterior) i Camprodon (50 ocupats més). En canvi, Campdevànol perd 15 ocupats respecte del 2023. Cinc municipis mantenen el mateix nombre d’ocupats.

Al Ripollès, la taxa d’ocupació registrada global de la població en edat de treballar és del 70,8 %, 1 punt percentual més que la de l’any anterior. Per municipis, Gombrèn (84 %), Toses (82,7 %) i Setcases (82,6 %) destaquen pel fet de tenir les taxes d’ocupació més elevades de la comarca, mentre que Ripoll (68,2 %), Molló (68,5 %) i Ribes de Freser (69,7 %) són els que tenen les taxes més baixes.

L’evolució dels llocs de treball (treballadors de les empreses de la comarca, hi resideixin o no) és positiva, amb un augment del 0,3 % respecte de l’any anterior, una variació per sota de la mitjana de la demarcació (2,8 %). Així doncs, el Ripollès és la comarca de la demarcació de Girona on augmenten menys els ocupats el 2024. I és la comarca on les empreses han experimentat una disminució més acusada (–3,2 %), significativament per sota de la variació de la demarcació de Girona (0,1 %).

Quant als subsectors d’activitat que han patit una pèrdua de llocs de treball més important, hi destaquen els de la pesca i aqüicultura (–30), el transport terrestre, serveis d’allotjament, activitats especialitzades de la

construcció i activitats de creació (–20 cada una). En canvi, entre els subsectors que han incrementat els llocs de treball el 2024 predominen la fabricació de maquinària i equips (45), les activitats de serveis socials, l’agricultura i l’educació (25 cada una), i les indústries de productes alimentaris (15).

El 2024, al Ripollès disminueix el nombre d’empreses respecte de l’any anterior, amb el –3,2 %, però la quantitat de llocs de treball augmenta el 0,3 %.

Els llocs de treball d’assalariats augmenten el 0,5 %; en canvi, el nombre d’autònoms disminueix el –0,7 % respecte del 2023. El pes dels assalariats a la comarca és del 81,1 %, mentre que el dels assalariats del Ripollès en el conjunt de la demarcació és del 3,2 % (lleugerament inferior al pes que l’any anterior). Al Ripollès augmenten els llocs de treball del sector de la indústria, amb l’1,2 %, i es manté igual el sector dels serveis; en canvi, el sector de l’agricultura disminueix el –6,5 % i el de la construcció, el –1,6 %.

La variació interanual dels llocs de treball registra un augment en sis dels dinou municipis del Ripollès. Els municipis en què augmenten més els llocs de treball són: Ripoll (85), Camprodon (15), i Sant Pau de Segúries i Setcases (10 cadascun). En canvi, Campdevànol i Sant Joan de les Abadesses, amb 30 llocs de treball menys cada un, i Molló i Ribes de Freser, amb 10 menys cada un, són els municipis que han perdut més llocs de treball respecte a l’any anterior. Els dos municipis que més destaquen per l’increment percentual en els llocs de treball són Ogassa (11,1 %) i Setcases (8 %).

Al Ripollès, les activitats d’alt contingut tecnològic han augmentat el 4,2 % respecte de l’any anterior equival a 30 llocs de treball més.

En relació amb el nombre d’empreses, els municipis de Campelles (9,1 %), Planoles (7,1 %) i Setcases (5,3 %) són els que presenten un increment més important. En canvi, els municipis de Molló i Vallfogona del Ripollès presenten una reducció en el nombre d’empreses del –25 % i el –22,2 %, respectivament, amb 4 i 2 empreses menys cada un.

El 2024 l’evolució de l’atur registrat disminueix el –5 %, una xifra significativament inferior a la de la demarcació (–1,5 %). Al final del 2024, hi ha 809 aturats registrats a la comarca, que representen el 2,7 % dels aturats del conjunt de les comarques gironines. Des del 2020, el valor més baix en l’evolució d’aturats registrats al Ripollès es dona el juliol del 2023 (755 aturats) i el valor més alt, el gener del 2021, amb un total de 1.209 aturats.

L’atur disminueix el 5 % respecte l’any anterior; així doncs, el desembre del 2024 hi ha 43 aturats menys a la comarca.

La taxa d’atur registrat és del 6,8 %, una variació lleugerament inferior a la de l’any anterior (7,2 %) i per sota de la taxa d’atur provincial (8,1 %). La taxa d’atur femení és del 7,7 % i es manté per sota de la mitjana de la demarcació (9,7 %), mentre que la taxa d’atur masculí se situa en el 5,9 % i també per sota de la mitjana provincial (6,6 %).

Per edat, destaquen els aturats de 45 a 54 anys, que és el grup que ha disminuït més respecte de l’any anterior (–17,7 %), seguits dels aturats d’entre 35 i 44 anys (–12,9 %), de 16 a 24 anys (–6,1 %), i de 55 a 64 anys (–1,5 %), els quals representen el 84,5 % del total d’aturats de la comarca. En canvi, augmenten els aturats de 25 a 34 anys (20,2 %), que representen el 15,5 % dels aturats de la comarca. En valors absoluts, els grups d’edat més representatius de la comarca són els de 55 a 64 anys, amb 333 aturats, i els de 45 a 54 anys, amb 163 aturats.

Tenint en compte els sectors d’activitat econòmica, al Ripollès destaquen els aturats del sector de serveis (70,3 %) i del sector de la indústria (15,9 %), que el 2024 han disminuït el –5,3 % i el –11,6 %, respectivament. En el sector de l’agricultura l’atur també ha disminuït: –6,7 %. En canvi, en el grup «sense ocupació anterior» l’atur ha augmentat el 15 % i la construcció el 2 %.

Per grans grups d’ocupació, destaca el nombre d’aturats d’ocupacions elementals (280) i els aturats de la restauració, serveis personals i venedors (170).

Per nivell formatiu, l’atur només ha augmentat en el grup d’universitaris de segon i tercer cicle (13,2 %) i universitaris de primer cicle (6,3 %). Pel contrari, l’atur ha disminuït a la resta de grups; hi destaquen el grup sense estudis (–28,6 %), de grau mitjà d’FP (–15,6 %), estudis primaris (–11,8 %), grau superior d’FP (–9,4 %) i educació general (ESO i batxillerat) (–2,2 %). En valors absoluts, els aturats amb educació general són 525 el 2024 (12 aturats menys que l’any anterior), i en el grau mitjà d’FP es comptabilitzen 92 aturats (17 menys que el 2023).

L’atur disminueix en deu dels dinou municipis de la comarca del Ripollès. Destaquen Molló (–50 %), i Campelles, Queralbs i Gombrèn (–33,3 % cada un). Per contra, els municipis que tenen més aturats el 2024 són Ripoll (389), Campdevànol (114) i Sant Joan de les Abadesses (88), cosa que representa el 73,1 % dels aturats de la comarca del Ripollès.

Al final del 2024 hi ha concedides 572 prestacions per desocupació, i respecte del 2023 la disminució ha estat del –8 %. La taxa de cobertura de prestacions disminueix del 76,6 % al 75 % el 2024.

El nombre de contractes laborals, l’any 2024, és de 5.330, xifra que equival a un augment del 9,7 %, per sobre de la contractació laboral de la demarcació aquest mateix any (5,5 %). Per tipologia, la contractació temporal augmenta el 16,9 % (augmenta el nombre de contractes temporals a 3.071) i la contractació indefinida augmenta e l’1,3 % (2.259 contractes indefinits).

Informació pressupostària del Ripollès

La informació pressupostària dona una visió global de la situació econòmica i pressupostària de les entitats locals de la comarca del Ripollès durant l’exercici 2024. Els indicadors presentats sintetitzen les principals magnituds i tendències derivades de l’anàlisi de les dades oficials.

A. Execució del pressupost de despeses

El grau d’execució del pressupost de despeses mesura el percentatge dels crèdits definitius pressupostats que han estat efectivament reconeguts com a obligació. És a dir, mostra fins a quin punt s’ha executat allò que es va planificar pressupostàriament.

A la comarca del Ripollès el grau d’execució del pressupost de despeses és similar en tots els municipis del territori. El percentatge d’execució gira entorn del 70 %.

Despeses de personal

A la comarca del Ripollès, el percentatge que representa la despesa de personaI sobre el total del pressupost de despeses no mostra cap tendència ascendent o descendent vinculada a la població. Destaca que, tot i tenir una diferencia poblacional rellevant, els municipis amb menys de 500 habitants i els municipis amb una població d’entre 1.000 i 5.000 habitants destinen un percentatge força semblant al capítol 1 (17 % i 19 % respectivament).

Inversions

En el concepte de despeses per inversions s’inclouen les destinades a l’adquisició, construcció o millora de béns que formen part del patrimoni de l’entitat local.

Al Ripollès, el percentatge que representa la despesa en inversió envers el total del pressupost de despeses és més alt en municipis de menys de 500 habitants (44 %), mentre que baixa significativament en els de 500 a 1.000 habitants (26 %) i es manté similar en les altres dues franges de població: 28 % entre 1.000 i 5.000 habitants i 27 % entre 10.000 i 20.000 habitants.

Període mitjà de pagament (PMP)

El període mitjà de pagament (PMP) és un indicador de solvència i eficiència en la gestió econòmica que mesura el temps mitjà (en dies) que triga una administració a pagar les factures o obligacions pendents amb els proveïdors. Aquest indicador busca millorar la transparència, la disciplina financera i el control del deute comercial de les administracions, així com garantir que aquestes compleixin els terminis legals de pagament establerts (generalment 30 dies, segons la Llei de morositat).

El Ripollès presenta un comportament globalment positiu pel que fa al compliment del termini mitjà de pagament, amb una tendència clara a la reducció dels terminis al llarg de l’any. No obstant destaquen els municipis amb una franja d’habitants d’entre 10.000 i 20.000 habitants en incomplir de forma destacada els dos primers trimestres. Es corregeix la situació en el tercer trimestre.

Deute viu

El deute viu representa el volum total de passius financers contrets per l’entitat local amb entitats bancàries a 31 de desembre, i inclou principalment préstecs a llarg termini pendents d’amortitzar. Aquest indicador permet mesurar la capacitat d’endeutament i la sostenibilitat financera del municipi.

A la comarca del Ripollès, la mitjana del deute viu municipal mostra valors elevats, especialment en els municipis de 1.000 a 5.000 habitants (39 %) i, de manera destacada, en la franja de 10.000 a 20.000 habitants, amb un 53 %. Els municipis més petits (fins a 1.000 habitants) presenten un endeutament inferior que oscil·la entre l’11 % i el 18 %.

B. Ingressos

Execució del pressupost d’ingressos

El grau d’execució del pressupost d’ingressos és un indicador que mesura el percentatge dels ingressos realment recaptats respecte dels ingressos definitivament previstos en el pressupost. Serveix per avaluar fins a quin punt s’han complert les previsions d’ingressos d’una entitat pública durant un exercici.

Al Ripollès, el grau d’execució del pressupost d’ingressos és alt en els municipis petits, amb un 80 % en els de menys de 500 habitants i un 104 % en els d’entre 500 i 1.000 habitants, cosa que indica una recaptació superior a la prevista inicialment. En canvi, en els municipis d’entre 1.000 i 5.000 habitants el grau baixa fins al 70 %, tot i que encara és una xifra raonable.

Dependència de subvencions i transferències, i finançament propi

La dependència de subvencions i transferències en els capítols 4 i 7 del pressupost d’ingressos de les entitats locals fa referència al grau en què aquestes entitats financen la seva activitat mitjançant recursos que no generen directament, sinó que provenen d’altres administracions públiques o d’organismes. El capítol 4 inclou les transferències corrents, que són ingressos destinats a finançar despeses ordinàries, mentre que el capítol 7 recull les transferències de capital, destinades a inversions o a finançar operacions de capital. Una elevada dependència d’aquests capítols indica una menor autonomia financera de l’entitat local, ja que es veu condicionada per la disponibilitat i condicions d’aquests fons externs.

A la comarca del Ripollès s’evidencia una dependència significativa en els municipis petits i mitjans. Els municipis de menys de 500 habitants registren un 39 %, i els d’entre 1.000 i 5.000 habitants arriben al 36 %, cosa que indica una clara necessitat de finançament extern. Els municipis d’entre 500 i 1.000 habitants mostren un valor lleugerament inferior (27 %), però encara rellevant.

El finançament propi de les entitats locals és el conjunt de recursos econòmics que obtenen de manera autònoma, sense necessitat de transferències d’altres administracions. Aquests recursos provenen principalment dels tributs locals, les taxes per serveis o activitats municipals, les contribucions especials i els ingressos patrimonials. Aquest finançament és essencial per garantir l’autonomia financera de les entitats locals i per poder prestar els serveis públics.

Les dades del Ripollès mostren un increment progressiu del grau de finançament propi en funció de la mida del municipi. Els municipis més petits (menys de 500 habitants) tenen un grau relativament baix (23 %), que augmenta a mesura que creix la població: 34 % en municipis d’entre 500 i 1.000 habitants i 53 % en els de 1.000 a 5.000.