Informe Socioeconòmic de la demarcació de Girona 2025

La comarca del Pla de l’Estany té una superfície de 262,8 km2, xifra que representa el 4,5 % de la superfície total de la demarcació de Girona. Està integrada per onze municipis, amb una superfície mitjana de 23,9 km2. Banyoles n’és la capital.

El Pla de l’Estany té 33.564 habitants i és la sisena comarca més poblada de les vuit comarques gironines: hi resideix el 4,1 % de la població del conjunt de la demarcació. La variació interanual de la població presenta un creixement per novè any consecutiu (des del 2016), i ha augmentat l’1,1 % respecte del 2023. La població resident a l’estranger ha crescut el 5,3 %: el 2024 ha arribat a 780 persones.

Amb una densitat de població de 128 hab./km2, el Pla de l’Estany és la quarta comarca amb més densitat de la demarcació de Girona. La capital, amb 20.707 habitants, és el municipi més poblat de la comarca, seguit del municipi veí de Porqueres, amb 4.782 habitants. Així doncs, Banyoles aplega el 61,7 % de la població de la comarca i, juntament amb Porqueres, sumen el 75,9 % d’habitants del Pla de l’Estany. Set dels onze municipis guanyen població: hi destaca Fontcoberta, amb un augment del 4,2 % (60 habitants més respecte de l’any anterior), Crespià, amb un augment del 3,7 % (9 habitants) i Vilademuls, amb un augment del 3,2 % (27 habitants). En canvi, quatre municipis perden habitants: Esponellà (–30), Camós (–5), Cornellà del Terri (–4), i Palol de Revardit (–3).

A la comarca hi ha 5.016 habitants estrangers, que representen el 2,8 % dels estrangers de la demarcació i el 14,9 % del total d’habitants de la comarca. El 80,5 % dels estrangers són extracomunitaris, dels quals destaquen els de nacionalitat marroquina (1.269), gambiana (597), hondurenya (573), romanesa (510) i colombiana (267). Aquestes dades signifiquen una disminució del –2 % de la població gambiana, i un augment del 8,5 % de la població colombiana i del 3,8 % de l’hondurenya respecte del 2023.

El 63,7 % de la població té entre 16 i 64 anys, el 17 % són menors de 16 anys i el 19,4 % tenen més de 65 anys. Amb un índex d’envelliment del 114,2, l’any 2024 el Pla de l’Estany és la segona comarca amb la població més jove de la demarcació de Girona. L’any 2046, segons les projeccions de població de l’Idescat, la població comarcal assolirà la xifra de 38.928 habitants, disminuirà la població de 5 a 29 anys i de 40 a 64 anys, i augmentarà la de més de 65 anys.

Les projeccions de població per al 2046 pronostiquen un augment del 16 % dels habitants del Pla de l’Estany, que arribaran a 38.928.

Segons l’Anuari econòmic comarcal 2024, del BBVA, el valor afegit brut (VAB) de la comarca del Pla de l’Estany se situa en el 1,6 % l’any 2023, una taxa de valor afegit brut inferior a la mitjana gironina (2,9 %).

En acabar l’any 2024, l’ocupació registrada de la població resident al Pla de l’Estany mostra un augment de l’1,5 %, per sota de la mitjana de la demarcació de Girona, que ha augmentat el 2,5 %. Així, l’any finalitza amb 15.625 persones ocupades a la comarca del Pla de l’Estany, 225 més que l’any anterior.

Per sexe, l’ocupació creix lleugerament més entre les dones (1,9 %) que entre els homes (1,1 %), i el 2024 el nombre d’homes ocupats és superior (8.255, 90 més que l’any anterior) al de les dones ocupades (7.370, 135 més que el 2023). En definitiva, la població ocupada del Pla de l’Estany engloba el 4,5 % dels ocupats totals de la demarcació de Girona.

L’any 2024, la població ocupada resident a la comarca ha crescut l’1,5 %, un percentatge inferior al de la mitjana de la demarcació de Girona (2,5 %).

A la comarca del Pla de l’Estany hi ha 15.625 persones ocupades, de les quals 2.390 són de nacionalitat estrangera i 13.235, de nacionalitat espanyola. D’aquesta manera, el nombre d’ocupats estrangers augmenta més (3,9 %) que el d’ocupats espanyols (1 %) respecte del 2023. Tot i l’increment dels ocupats, el nombre dels de nacionalitat estrangera se situa per sota de la mitjana provincial, 5,8 %. El pes dels ocupats estrangers a la demarcació de Girona és del 3,6 %, amb la qual cosa el Pla de l’Estany és la sisena comarca gironina en ocupació estrangera.

Per edat, 2.630 de les persones ocupades són menors de 30 anys; 5.085 tenen entre 30 i 44 anys; 4.440, entre 45 i 54 anys, i 3.470, 55 anys i més. Respecte de l’any anterior, destaca el creixement dels ocupats en les franges d’edat de 45 a 54 anys (3,9 %), de més de 55 (2,5 %), i de menys de 30 anys (1,7 %); mentre que l’única franja d’edat en què disminueix és la de 30 a 44 anys (–1,4 %).

La variació de la població ocupada resident a la comarca respecte de l’any anterior només registra creixements en quatre dels onze municipis de la comarca: Vilademuls (6,8 %), Sant Miquel de Campmajor (4,2 %), Esponellà (2,8 %) i Banyoles (2,2 %). En valors absoluts Banyoles i Porqueres són els municipis en què el 2024 augmenta més el nombre d’ocupats a la comarca: 210 i 25 més, respectivament. En canvi, els municipis en què disminueix el nombre d’ocupats són Camós (–1,5 %), Fontcoberta (–0,7 %) i Porqueres (–0,2 %), amb 5 ocupats menys cadascun respecte de l’any anterior.

La taxa d’ocupació registrada global de la població en edat de treballar al Pla de l’Estany se situa en el 73,1 %, 0,2 punts percentuals més que l’any anterior i 8,5 punts percentuals per sobre de la mitjana de la demarcació de Girona. Per una banda, els municipis que tenen la taxa d’ocupació més elevada a la comarca són: Sant Miquel de Campmajor (79,6 %), Fontcoberta (77,2 %) i Palol de Revardit (76,8 %). Per l’altra, els municipis que tenen la taxa més baixa del Pla de l’Estany són Crespià (69,7 %), Banyoles (72,2 %) i Esponellà (73,4 %).

El nombre de llocs de treball (persones que treballen a les empreses de la comarca, hi resideixin o no) a la comarca del Pla de l’Estany el 2024 és de 14.510, han disminuït el –0,3 % el 2024, 3,1 punts percentuals per sota del que es dona al conjunt de la demarcació (2,8 %). I el nombre d’empreses també ha disminuït, el –2,3 % respecte de l’any anterior (2,4 punts percentuals per sota de la mitjana de la demarcació), amb la qual cosa la xifra total d’empreses el 2024 és de 1.195.

Els llocs de treball disminueixen en l’agricultura (–4,1 %), la indústria (–3,5 %) i la construcció (–1,2 %), i només augmenten en el sector dels serveis (1,8 %).

Els subsectors d’activitat econòmica que destaquen més pel guany de llocs de treball a la comarca són: educació i serveis d’informació (50 llocs cadascun), comerç al detall i transport terrestre (30 cada un), i serveis de tecnologies de la informació (20). En canvi, els subsectors en què disminueixen més els llocs de treball són: indústries de productes alimentaris (–150), activitats esportives (–70) i fabricació de maquinària i equips (–60).

Els llocs de treball disminueixen entre els assalariats el –0,3 % (4,6 punts percentuals per sota de la mitjana provincial), i els autònoms disminueixen el –0,2 % (1,8 punts percentuals per sota del percentatge de la demarcació). En canvi, al Pla de l’Estany ha augmentat l’activitat d’alt contingut tecnològic, que se situa en el 2,3 %, i es troba 0,5 punts percentuals per sobre de la mitjana de la demarcació, que augmenta l’1,7 %; la comarca representa el 7,8 % de les activitats d’alt contingut tecnològic de la demarcació.

El Pla de l’Estany és l’única comarca de la demarcació de Girona on han disminuït els llocs de treball, el –0,3 %.

La variació interanual dels llocs de treball registra un creixement en només quatre dels onze municipis de la comarca: Serinyà (5,3 %), Esponellà (3,1 %), Banyoles (1,8 %) i Palol de Revardit (0,6 %). En canvi, els municipis que han perdut més llocs de treball són Cornellà del Terri (–170 llocs de treball menys), Fontcoberta (25 menys), Camós (20 menys) i Sant Miquel de Campmajor i Vilademuls (5 menys). Crespià i Porqueres mantenen el mateix nombre que l’any anterior.

Pel que fa a l’evolució de les empreses al Pla de l’Estany, en cinc municipis de la comarca han augmentat el nombre d’empreses; hi destaquen Crespià (11,1 %), Esponellà (7,7 %) i Camós (6,3 %). En canvi, Sant Miquel de Campmajor ha patit una pèrdua del –10 %, Porqueres del –5,3 % i Vilademuls del –4,3 %. En valors absoluts, destaquen Banyoles i Porqueres, que han disminuït en 22 i 7 empreses respectivament.

Quant als principals sectors econòmics, les empreses del sector agrícola han augmentat l’11,1 % respecte l’any anterior, amb 4 empreses més; mentre que la resta d’empreses han disminuït: el sector de la indústria (–5,7 %), amb 12 empresa menys; la construcció (–3,1 %), amb 5 empreses menys, i els serveis (–1,8 %), amb 15 empreses menys.

Pel que fa a l’evolució de l’atur registrat l’any 2024 al Pla de l’Estany, és l’única comarca on augmenta, i té una variació del 0,9 % respecte de l’any anterior. Entre els homes augmenta el 1,1 %, per sota de la mitjana de la demarcació (–2 %); i entre les dones augmenta el 0,7 %, un valor més alt que la mitjana de la demarcació (–1 %). En total, hi ha una diferència de 9 persones aturades més el 2024 respecte de l’any anterior. Tot i això, els aturats del Pla de l’Estany representen el 3,3 % del total d’aturats de la demarcació de Girona, el tercer percentatge més petit en el total de la província.

La taxa d’atur registrat és del 6 %, la mateixa que l’any 2023, percentatge que situa el Pla de l’Estany com la segona comarca amb la taxa d’atur més baixa de la demarcació, darrere de la Cerdanya (4,8 %). La taxa d’atur femení és del 6,9 %, –0,1 punts percentuals més baixa que la del 2023 i 2,8 punts percentuals per sota de la mitjana de la demarcació (9,7 %). La taxa d’atur dels homes és del 5,1 %; es manté la mateixa taxa del 2023, 1,5 punts percentuals per sota de la mitjana del conjunt gironí (6,6 %).

Per edat, el 7,9 % de la població aturada és menor de 25 anys; el 38,6 % té entre 25 i 44 anys, i el 53,5 % té més de 45 anys. Interanualment, destaca l’augment del nombre d’aturats del grup de 16 a 24 anys i el grup de 45 a 54 anys, que augmenten el 11,3 % i el 9,9 %, respectivament; i la disminució dels aturats del grup de 35 a 44 anys i de 55 a 64 anys, que disminueixen el –5,4 % i el 5,3 %. Quant a sectors, augmenten el grup de la indústria, amb el 6,8 %, i els serveis, amb el 3,1 %. En canvi, el sector de l’agricultura disminueix el –22,7 %, tot i que aquest sector només representa l’1,7 % dels aturats; seguit del sector de la construcció (–19,3 %) i el grup sense ocupació anterior (–4,1 %).

L’atur al Pla de l’Estany ha augmentat el 0,9 % l’any 2024, però és la tercera comarca amb el percentatge d’aturats més baix de tota la demarcació.

Quant al nombre d’aturats segons nivells formatius, han experimentat una disminució el grup d’universitaris de primer cicle (–22,2 %), el grup sense estudis (–20 %) i els d’estudis primaris (–3,4 %). En canvi, el grup d’educació general (ESO i batxillerat), que representen un 59,4 % dels aturats, augmenta en 23 aturats, seguit dels de grau superior d’FP amb 6 aturats més, el grup d’altres titulacions amb un augment de 5 aturats i els de grau mitjà d’FP amb 2 més. Quant a grans grups d’ocupació, en valors absoluts, els grups en què disminueixen més el nombre d’aturats són el d’ocupacions elementals (21 menys que l’any anterior) i el d’empleats d’oficina, comptables i administratius (4 menys); i el grup en què augmenten més és el d’artesans i treballadors d’indústries i de la construcció (16 aturats més) i directors i gerents (8 aturats més).

L’atur disminueix en sis dels onze municipis de la comarca del Pla de l’Estany, dels quals destaquen Sant Miquel de Campmajor (–33,3 %) i Palol de Revardit (–20 %), amb 4 i 8 aturats menys respectivament. En canvi, Crespià i Esponellà són els municipis on augmenta més el nombre d’aturats respecte del 2023: 100 % i 25 %, respectivament. Crespià (8 %), Serinyà (7,5 %) i Banyoles (6,6 %) són els municipis amb una taxa d’atur més alta, per sota de la taxa d’atur de la demarcació de Girona (8,1 %), i les taxes d’atur més baixes de la comarca es donen a Sant Miquel de Campmajor (3,1 %), Fontcoberta (3,5 %) i Palol de Revardit (3,6 %).

Al final de 2024, al Pla de l’Estany hi ha concedides 805 prestacions per desocupació, xifra que significa una disminució del –0,7 % respecte del mateix mes de l’any anterior. La taxa de cobertura disminueix del 86,6 % al 84,9 %, –1,6 punts percentuals menys que la del 2024, i quasi 30 punts percentuals menys que la taxa de cobertura de la demarcació de Girona (113,7 %). Per tipologia de desocupació, la renda activa d’inserció disminueix el –40,9 %, i el nivell assistencial el –2 %, però el nivell contributiu augmenta, l’1,5 %.

La contractació laboral augmenta considerablement (9,7 %) a la comarca del Pla de l’Estany, fins a arribar a un total de 11.228 contractes, i té un pes del 4,3 % a la demarcació de Girona. Per tipologia, la contractació indefinida disminueix el –0,7 %, i s’arriba a 4.326 contractes, mentre que la contractació temporal augmenta el 17,5 %, amb la qual cosa arriben a 6.902.

Informació pressupostària del Pla de l’Estany

La informació pressupostària dona una visió global de la situació econòmica i pressupostària de les entitats locals de la comarca del Pla de l’Estany durant l’exercici 2024. Els indicadors presentats sintetitzen les principals magnituds i tendències derivades de l’anàlisi de les dades oficials.

A. Execució del pressupost de despeses

El grau d’execució del pressupost de despeses mesura el percentatge dels crèdits definitius pressupostats que han estat efectivament reconeguts com a obligació. És a dir, mostra fins a quin punt s’ha executat allò que es va planificar pressupostàriament.

A la comarca del Pla de l’Estany el grau d’execució del pressupost de despeses és positiu en superar la majoria dels municipis el 70 % d’execució. Destaquen els municipis d’entre 20.000 i 50.000 habitants, que tenen el grau d’execució més baix (68 %); i els municipis d’entre 500 i 1000 habitants, amb el grau d’execució més elevat (84 %).

Despeses de personal

A la comarca del Pla de l’Estany, el percentatge que representa la despesa de personal sobre el total del pressupost de despeses mostra una clara tendència ascendent en funció del nombre d’habitants: és del 14 % en els municipis amb una població inferior a 500 habitants i del 28 % en els municipis d’entre 20.000 i 50.000 habitants.

Inversions

En el concepte de despeses per inversions s’inclouen les destinades a l’adquisició, construcció o millora de béns que formen part del patrimoni de l’entitat local.

Al Pla de l’Estany, el percentatge que representa la despesa en inversió envers el total del pressupost de despeses és més alt en municipis de menys de 500 habitants (43 %) i mostra valors més baixos en la resta de franges: 20 % entre 500 i 1.000 habitants, 33 % entre 1.000 i 5.000, i 29 % entre 20.000 i 50.000 habitants.

Període mitjà de pagament (PMP)

El període mitjà de pagament (PMP) és un indicador de solvència i eficiència en la gestió econòmica que mesura el temps mitjà (en dies) que triga una administració a pagar les factures o obligacions pendents amb els proveïdors. Aquest indicador busca millorar la transparència, la disciplina financera i el control del deute comercial de les administracions, així com garantir que aquestes compleixin els terminis legals de pagament establerts (generalment 30 dies, segons la Llei de morositat).

El Pla de l’Estany destaca per una gestió globalment positiva dels terminis de pagament, amb compliment íntegre de la normativa vigent durant tot l’any i en totes les franges poblacionals. Cap municipi supera els 30 dies i tots mostren, a més, una tendència clara a la millora o estabilització dels terminis.

Deute viu

El deute viu representa el volum total de passius financers contrets per l’entitat local amb entitats bancàries a 31 de desembre, i inclou principalment préstecs a llarg termini pendents d’amortitzar. Aquest indicador permet mesurar la capacitat d’endeutament i la sostenibilitat financera del municipi.

Al Pla de l’Estany, la mitjana del deute viu municipal és baixa en la major part dels municipis: 4% en municipis de menys de 500 habitants, 0 % en la franja de 500 a 1.000 habitants i 6 % en la d’entre 1.000 i 5.000 habitants. L’únic valor destacat correspon a la franja de 20.000 a 50.000 habitants, amb un 34 %.

B. Ingressos

Execució del pressupost d’ingressos

El grau d’execució del pressupost d’ingressos és un indicador que mesura el percentatge dels ingressos realment recaptats respecte dels ingressos definitivament previstos en el pressupost. Serveix per avaluar fins a quin punt s’han complert les previsions d’ingressos d’una entitat pública durant un exercici.

Al Pla de l’Estany, el grau d’execució del pressupost d’ingressos és òptim en els municipis més petits, amb un 80 % en els de menys de 500 habitants i un valor superior al 100 % (102 %) en els d’entre 500 i 1.000 habitants, la qual cosa indica una recaptació que ha superat les previsions inicials. En canvi, els municipis d’entre 1.000 i 5.000 habitants mostren una baixada fins al 69 %, i en la franja de 20.000 a 50.000 habitants el grau d’execució baixa encara més, fins al 67 %.

Dependència de subvencions i transferències, i finançament propi

La dependència de subvencions i transferències en els capítols 4 i 7 del pressupost d’ingressos de les entitats locals fa referència al grau en què aquestes entitats financen la seva activitat mitjançant recursos que no generen directament, sinó que provenen d’altres administracions públiques o d’organismes. El capítol 4 inclou les transferències corrents, que són ingressos destinats a finançar despeses ordinàries, mentre que el capítol 7 recull les transferències de capital, destinades a inversions o a finançar operacions de capital. Una elevada dependència d’aquests capítols indica una menor autonomia financera de l’entitat local, ja que es veu condicionada per la disponibilitat i condicions d’aquests fons externs.

L’anàlisi del grau de dependència de subvencions al Pla de l’Estany mostra una dependència moderada en els municipis petits i mitjans, amb valors que oscil·len entre el 28 % i el 35 %. Els municipis de menys de 500 habitants presenten un grau més alt (35 %), mentre que els de 500 a 1.000 habitants són lleugerament inferiors (28 %). La franja d’1.000 a 5.000 habitants manté un nivell intermedi (33 %). En canvi, en la franja de 20.000 a 50.000 habitants, el grau de dependència puja al 40 %, la qual cosa suggereix una necessitat de suport extern significativa.

El finançament propi de les entitats locals és el conjunt de recursos econòmics que obtenen de manera autònoma, sense necessitat de transferències d’altres administracions. Aquests recursos provenen principalment dels tributs locals, les taxes per serveis o activitats municipals, les contribucions especials i els ingressos patrimonials. Aquest finançament és essencial per garantir l’autonomia financera de les entitats locals i per poder prestar els serveis públics.

El grau de finançament propi al Pla de l’Estany varia significativament segons la mida del municipi. Els municipis petits, amb menys de 500 habitants, presenten un finançament propi baix, del 13 %, mentre que els municipis amb població entre 500 i 1.000 habitants ja arriben al 29 %. Aquest percentatge augmenta fins al 40 % en municipis entre 1.000 i 5.000 habitants. Finalment, els municipis més grans, entre 20.000 i 50.000 habitants, mostren un grau de finançament propi del 50 %.