Informe Socioeconòmic de la demarcació de Girona 2025

La comarca del Gironès té una superfície de 575,6 km2, que representa el 9,7 % de la superfície de la demarcació de Girona. La integren vint-i-set municipis, amb una superfície mitjana de 21,3 km2. Girona n’és la capital.

Amb una densitat de població de 357 hab./km2, el Gironès és la comarca que té més densitat de població. Amb 205.573 habitants, és la comarca més poblada de la demarcació de Girona: hi resideix el 25 % de la població de la província, i el 2024 ha augmentat el 2 % respecte al 2023. L’any 2046, segons les projeccions de població de l’Idescat, la població comarcal arribarà a 226.607 habitants, el 10,2 % més que el 2024.

Dels vint-i-set municipis de la comarca, dinou han guanyat població en el darrer any; hi destaquen Girona, amb 2.438 habitants més, i Salt, amb 609. En el darrer any només han perdut població vuit municipis, entre els quals destaquen Sant Julià de Ramis (–60), Bescanó (–49) i Cervià de Ter i Viladasens (–10, cada un). En valors relatius, Vilablareix és el municipi que ha crescut més (7,5 %) seguit d’Aiguaviva (3,8 %) i Llagostera (3,1 %). El percentatge de població estrangera a la comarca és del 21 %, lleugerament inferior respecte del nombre d’estrangers que hi ha a la demarcació, que és del 21,6 %. La població de nacionalitat estrangera ha augmentat el 3,3 % en el darrer any, i la població de nacionalitat espanyola, l’1,6 %. La taxa d’estrangeria extracomunitària és del 84,7 %, 0,1 punts percentuals més alta que la del 2023. Per nacionalitats, cal destacar l’increment interanual dels estrangers colombians (17 %), seguit dels marroquins (4,3 %), gambians (1,6 %), hondurenys (0,9 %) i romanesos (0,2 %). Al Gironès, el 2024, ha augmentat el 4,1 % el percentatge d’estrangers d’Amèrica, el 3,2 % d’Àfrica i el 3,1 % d’Àsia.

El 66,4 % de la població total de la comarca es troba en edat activa (de 16 a 64 anys), mentre que els menors de 16 anys i els de més de 65 tenen un pes del 17,4 % i el 16,2 %, respectivament. Amb un índex d’envelliment del 92,8, l’any 2024 el Gironès se situa com la comarca menys envellida de tota la província de Girona, i molt per sota de l’índex provincial (119).

El 2024, el Gironès és la comarca menys envellida de la demarcació de Girona, amb un índex d’envelliment del 92,8.

Segons l’Anuari econòmic comarcal 2024, del BBVA, el valor afegit brut (VAB) de la comarca del Gironès experimenta el 2023 un augment del 3,4 %, amb la qual cosa és la segona comarca que ha generat més riquesa en l’economia, amb la taxa més alta de la demarcació de Girona i amb una taxa superior a la de la província (2,9 %).

En finalitzar l’any 2024, l’ocupació registrada de la població resident a la comarca del Gironès ha augmentat el 2,8 %, 0,3 punts percentuals per sobre de la variació de la demarcació de Girona (2,5 %). Així, l’any finalitza amb 92.255 treballadors en actiu residents a la comarca, 2.490 més que l’any anterior.

Per sexe, l’ocupació augmenta més entre les dones (3,1 %) que entre els homes (2,5 %). Aquest augment fa que l’ocupació femenina assoleixi la xifra de 43.890 dones ocupades (1.320 més que l’any anterior), i la masculina, 48.365 homes en actiu (1.170 més que l’any anterior). Els homes representen el 52,4 % del total de població ocupada de la comarca i el 25,9 % de la demarcació, mentre que les dones representen el 47,6 % del total de la població ocupada al Gironès i el 27,5 % de la demarcació.

El Gironès té el 26,6 % de treballadors en actiu de la demarcació de Girona, més d’una quarta part del total.

Pel que fa a la nacionalitat, els estrangers ocupats assoleixen la xifra de 18.235 treballadors, amb un augment del 5,4 %, i els nacionals arriben a 74.020, amb un augment del 2,2 % respecte de l’any anterior; en total, hi ha 92.255 persones en actiu a la comarca del Gironès. Sobre el total de la població ocupada, els estrangers representen el 27,3 %, el percentatge més elevat de totes les comarques gironines.

Per franges d’edat, 17.640 són menors de 30 anys; 31.135 tenen entre 30 i 44 anys; 25.855, entre 45 i 54 anys, i 17.625, 55 anys i més. El 2024, el grup d’edat de treballadors en actiu que ha crescut més és el de menys de 30 anys, amb un augment del 5,7 %, seguit dels treballadors de més de 55 anys (5 %), els de 45 a 54 anys (2,6 %) i els de 30 a 44 anys (0,1 %), en relació amb el 2023. Tot i això, el grup d’edat de 30 a 44 anys és el que té el nombre més elevat de treballadors (31.135): el 33,7 % de la població ocupada de la comarca.

Vint-i-cinc dels vint-i-set municipis del Gironès sobrepassen la taxa d’ocupació registrada de la demarcació de Girona (64,6 %).

La variació interanual de la població ocupada resident al Gironès registra un augment en vint- i-dos dels vint-i-set municipis de la comarca, d’entre els quals destaquen pel percentatge més elevat de variació Vilablareix (5,8 %), Bordils (5 %) i Flaçà (4,8 %). Si tenim en compte, però, els valors absoluts, els municipis en què l’ocupació ha augmentat més interanualment són Girona (1.305 ocupats més) i Salt (570 més). En canvi, els únics municipis que han reduït el nombre de persones ocupades respecte del 2023 són Sant Gregori, amb 30 persones menys, i Bescanó i Madremanya, amb 5 persones menys, cadascú.

La taxa d’ocupació registrada de la població en edat de treballar al Gironès se situa en el 67,6 %, 0,3 punts percentuals més que l’any anterior i 3 punts percentuals per sobre de la taxa de la demarcació de Girona del 2024 (64,6 %). Per una banda, els municipis que destaquen pel fet de tenir la taxa d’ocupació més elevada són Vilablareix (84,2 %), Campllong (79,9 %) i Sant Andreu Salou (79,4 %). De l’altra, els municipis amb la taxa d’ocupació més baixa són Salt (59,7 %), Juià (60,9 %) i Girona (66,6 %).

Continua la tendència positiva de l’evolució dels llocs de treball (persones que treballen a les empreses de la comarca del Gironès, hi resideixin o no), amb un creixement del 3,8 %, un increment superior al que es dona al conjunt de la demarcació (2,8 %). Així mateix, el nombre d’empreses augmenta lleugerament –el 0,5 % respecte de l’any anterior–, fins a arribar a un total de 7.444 empreses a la comarca.

Per sectors, el nombre d’empreses augmenta de manera important en l’agricultura (4,9 %), seguit dels serveis (0,6 %) i de la construcció (0,5 %), mentre que en el sector de la indústria les empreses disminueixen el –1 %. El sector de serveis, en nombres absoluts, és el que ha augmentat més de la comarca: se situa en 6.088 empreses (34 empreses més que el darrer any).

El 36,5 % dels llocs de treball de la demarcació es troben al Gironès, així com el 26,5 % de la totalitat de les empreses de les comarques gironines.

Pel que fa als subsectors, en valors absoluts, cal destacar la pèrdua de llocs de treball de telecomunicacions (–65), construcció d’obres d’enginyeria civil (–45) i la indústria de la fusta i el suro (–40). Per contra, entre els subsectors que han incrementat més els llocs de treball el 2024 destaquen el comerç al detall (750), l’educació (550) i les activitats sanitàries (470).

Els llocs de treball augmenten el 4,1 % entre els assalariats i el 2 % entre els autònoms; tot i així, el nombre total d’assalariats i autònoms té un pes a la demarcació de Girona del 39,6 % i el 23,1 %, respectivament. Dels quinze principals sectors d’activitat econòmica de la comarca, la majoria, tretze, augmenten els llocs de treball. Hi destaca l’augment de les activitats relacionades amb l’ocupació (6,9 %), i el comerç al detall excepte el comerç de vehicles (6,2 %); i la davallada dels llocs de treball dels serveis de menjar i begudes, i de les activitats especialitzades de la construcció (–0,1 % cadascuna).

Les empreses d’activitats immobiliàries, de serveis de menjar i begudes i de serveis tècnics d’arquitectura i enginyeria són les que han crescut més el 2024 (6,3 %, 2,6 % i 2,5 %), respectivament.

La variació interanual dels llocs de treball registra augments en divuit dels vint-i-set municipis de la comarca, d’entre els quals destaquen: Sarrià de Ter (14,7 %), Fornells de la Selva (10,2 %) i Flaçà (9,8 %). En canvi, els tres municipis en què disminueixen més els llocs de treball són Viladasens (–10 %), Sant Andreu Salou (–9,1 %) i Sant Jordi Desvalls (–3,1 %), tots tres amb 5 llocs de treball menys. En valors absoluts, Girona i Salt són els municipis que han creat més llocs de treball: 3.235 i 670, respectivament.

Pel que fa a l’evolució de les empreses, destaquen l’augment en els municipis de Vilablareix amb 12 empreses més (7,5 %) i Salt també amb 12 empreses més (1,8 %); i la disminució en els municipis de Girona, amb 9 empreses menys (–0,2 %), i Cassà de la Selva, amb 7 empreses menys (–2,1 %).

L’any 2024, l’atur registrat de la comarca del Gironès disminueix el –0,7 % (57 aturats menys que l’any anterior), un percentatge més alt que la mitjana de la demarcació de Girona, amb el –1,5 %. Així, al final de 2024, al Gironès hi ha registrades 8.379 persones aturades, que representen el 27,5 % dels aturats de la demarcació. Per sexe, el nombre d’homes aturats disminueix el –0,2 % (8 aturats menys), i el de dones disminueix l’–1,1 % (49 aturades menys). Per edat, s’experimenta una disminució de l’atur respecte del 2023 a les franges superiors a 35 anys, entre les quals destaquen els aturats de de 55 a 64 anys (disminueix el –2,1 %), els de 45 a 54 anys (disminueix el –2 %) i els de 35 a 44 anys (disminueix l’–1,4 %). En canvi, l’atur augmenta un 3,1 % a la franja de 16 a 24 anys i un 2,4 % a la de 25 a 34 anys.

La taxa d’atur registrat del Gironès és del 8,3 %, –0,3 punts percentuals menys que la taxa d’atur del 2023 i 0,2 punts percentuals més que la taxa d’atur registrat de la demarcació (8,1 %). Per sexe, la taxa d’atur femení de 2024 és del 9,5 %, lleugerament per sota de la mitjana de la taxa de la demarcació (9,7 %), mentre que la taxa d’atur masculí se situa en el 7,2 %, –0,2 punts percentuals per sota de la taxa del 2023 i sis dècimes per sobre de la mitjana de les comarques gironines (6,6 %).

El Gironès és la tercera comarca amb la taxa d’atur registrat més elevada (8,3 %) de les vuit comarques, darrere de la Selva i l’Alt Empordà (9,6 % i 8,5 %, respectivament).

Per sectors d’activitat econòmica, el 67,4 % de les persones aturades pertanyen al sector de serveis (tot i això, el 2024 han disminuït el –0,5 %), l’11,9 % pertanyen a la indústria, amb una disminució del –2,2 %; el 9,1 % pertanyen a la construcció, amb una disminució del –4,6 %, i el 2,1 %, a l’agricultura, amb una disminució interanual del –6,9 %. Finalment, hi ha el grup «sense ocupació anterior», que té un pes a la comarca del 9,6 %, i en què el nombre d’aturats ha augmentat el 5,8 %.

El 67,4 % dels aturats pertanyen al sector de serveis i el 20,9 % al conjunt de la indústria i la construcció.

Tot i la baixada de l’atur en el conjunt de la comarca hi ha un augment en la majoria de nivells formatius respecte de l’any anterior. En l’educació general, que és la que té més pes a la comarca (60,1 %), ha augmentat l’1,4 % respecte del 2023, amb 5.038 aturats; també ha augmentat en els grups d’universitaris de segon i tercer cicle (43 aturats més), altres titulacions (26), universitaris de primer cicle (10) i estudis primaris (5 aturats més que el 2023). En canvi, els grups en què ha disminuït més respecte de l’any anterior són el grup sense estudis (–162 aturats menys), i grau superior i grau mitjà d’FP (–27 i –20 aturats menys respectivament). Quant als grans grups d’ocupació, en valors absoluts, en el grup d’operadors d’instal·lacions i màquines és on ha disminuït més el nombre d’aturats, 54 (–13,2 %), seguit dels artesans, treballadors d’indústries i de la construcció (19 aturats menys) i tècnics i professionals de suport (18 aturats menys).

La xifra d’aturats disminueix en dotze dels vint-i-set municipis de la comarca del Gironès. Canet d’Adri i Sant Martí del Llémena són els municipis on disminueix més el nombre d’aturats el 2024: –44 % i –38,9 %, respectivament. I Sant Andreu Salou i Madremanya són els municipis on ha augmentat més el nombre d’aturats, el 150 % i el 100 %, respectivament, tot i que només són 3 i 2 aturats més respectivament. En nombres absoluts, Salt i Girona són els municipis on ha disminuït més la xifra d’aturats, reduïda en 51 i 37 persones aturades, respectivament.

Pel que fa a la taxa d’atur registrat, hi ha tres municipis que superen la de la comarca (8,1 %): Salt (12,5 %), Llagostera (9,3 %) i Girona (8,6 %). En canvi, la taxa més baixa del Gironès es troba a Campllong i Llambilles, amb el 2,3 % i el 2,7 %, respectivament.

Al final de 2023 hi ha concedides 5.805 prestacions per desocupació, xifra que significa un augment del 0,1 % respecte del mateix mes de l’any anterior, per sota de l’augment de la demarcació de Girona (1,3 %, amb 32.026 prestacions concedides). La taxa de cobertura de la comarca augmenta 1 punt percentual respecte de l’any anterior, i se situa en el 76,6 %, 37 punts per sota de la taxa de cobertura de tota la demarcació, que es troba en el 113,7 %. Per tipologia de desocupació, respecte de l’any anterior, disminueixen la renda activa d’inserció (–15,8 %) i la prestació de nivell assistencial (–8,3 %); en canvi, la prestació contributiva augmenta (5,1 %).

La contractació laboral augmenta el 13,9 % al Gironès, amb 91.375 contractes el 2024, per sobre de la variació a la demarcació de Girona (5,5 %) fins a arribar als 259.978 contractes. Per tipologia, la contractació temporal augmenta el 22,2 % i té un pes del 64,4 %.

Informació pressupostària del Gironès

La informació pressupostària dona una visió global de la situació econòmica i pressupostària de les entitats locals de la comarca del Gironès durant l’exercici 2024. Els indicadors presentats sintetitzen les principals magnituds i tendències derivades de l’anàlisi de les dades oficials.

A. Execució del pressupost de despeses

El grau d’execució del pressupost de despeses mesura el percentatge dels crèdits definitius pressupostats que han estat efectivament reconeguts com a obligació. És a dir, mostra fins a quin punt s’ha executat allò que es va planificar pressupostàriament.

A comarca del Gironès el grau d’execució del pressupost de despeses fluctua entre el 55 i el 85 %, sense seguir una línia tendencial vinculada amb la població. Respecte dels municipis amb una població inferior als 5.000 habitants, el grau d’execució del pressupost de despeses és deficitari en no arribar al 70 % d’execució.

Despeses de personal

A la comarca del Gironès el percentatge de la despesa de personaI sobre el total del pressupost de despeses mostra una clara tendència ascendent en funció del nombre d’habitants: és del 12 % en els municipis amb una població inferior a 500 habitants i del 32 % en els municipis amb una població superior als 50.000 habitants. No obstant, destaca el percentatge dels municipis d’entre 10.000 i 20.000 habitants, que fa variar la tendència amb el 24 %.

Inversions

En el concepte de despeses per inversions s’inclouen les destinades a l’adquisició, construcció o millora de béns que formen part del patrimoni de l’entitat local.

Al Gironès, el percentatge que representa la despesa en inversió envers el total del pressupost de despeses disminueix clarament a mesura que augmenta la població: és elevat en municipis petits (51 % i 53 % en els de menys de 1.000 habitants) i baixa progressivament fins a un mínim d’11 % en els d’entre 20.000 i 50.000 habitants. En els municipis de més de 50.000 habitants, el percentatge que ocupa la despesa en inversió és lleugerament superior (22 %).

Període mitjà de pagament (PMP)

El període mitjà de pagament (PMP) és un indicador de solvència i eficiència en la gestió econòmica que mesura el temps mitjà (en dies) que triga una administració a pagar les factures o obligacions pendents amb els proveïdors. Aquest indicador busca millorar la transparència, la disciplina financera i el control del deute comercial de les administracions, així com garantir que aquestes compleixin els terminis legals de pagament establerts (generalment 30 dies, segons la Llei de morositat).

El Gironès mostra un bon grau de compliment generalitzat del període mitjà de pagament, amb millores constants en gairebé totes les franges de població. L’únic incompliment rellevant es produeix en els municipis que tenen entre 5.000 i 10.000 habitants, que superen clarament el límit legal durant els tres primers trimestres, però aconsegueixen corregir la situació al quart trimestre.

Aquest canvi positiu reforça la tendència global cap a la regularització i el compliment.

Deute viu

El deute viu representa el volum total de passius financers contrets per l’entitat local amb entitats bancàries a 31 de desembre, i inclou principalment préstecs a llarg termini pendents d’amortitzar. Aquest indicador permet mesurar la capacitat d’endeutament i la sostenibilitat financera del municipi.

A la comarca del Gironès, la mitjana del deute viu augmenta de manera sostinguda a mesura que creix la dimensió del municipi, tot i que amb valors moderats en les franges inferiors: del 2 % en municipis de menys de 500 habitants i fins al 17 % en municipis d’entre 500 i 20.000 habitants. L’endeutament s’incrementa significativament en les franges superiors, amb un 50 % en municipis d’entre 20.000 i 50.000 habitants i un 40 % en municipis de més de 50.000 habitants.

B. Ingressos

Execució del pressupost d’ingressos

El grau d’execució del pressupost d’ingressos és un indicador que mesura el percentatge dels ingressos realment recaptats respecte dels ingressos definitivament previstos en el pressupost. Serveix per avaluar fins a quin punt s’han complert les previsions d’ingressos d’una entitat pública durant un exercici.

Al Gironès, el grau d’execució del pressupost d’ingressos presenta una evolució irregular segons la mida del municipi. Els municipis més petits (menys de 500 habitants) tenen un grau d’execució òptim (81 %), però aquest disminueix significativament en les franges de 500 a 5.000 habitants (amb valors entre el 60 % i el 63 %). A partir dels 5.000 habitants, els percentatges comencen a recuperar-se; destaca especialment la franja de 20.000 a 50.000 habitants amb un 91 %, el valor més alt. En canvi, els municipis de més de 50.000 habitants presenten un 68 %, inferior al de municipis més petits i mitjans.

Dependència de subvencions i transferències, i finançament propi

La dependència de subvencions i transferències en els capítols 4 i 7 del pressupost d’ingressos de les entitats locals fa referència al grau en què aquestes entitats financen la seva activitat mitjançant recursos que no generen directament, sinó que provenen d’altres administracions públiques o d’organismes. El capítol 4 inclou les transferències corrents, que són ingressos destinats a finançar despeses ordinàries, mentre que el capítol 7 recull les transferències de capital, destinades a inversions o a finançar operacions de capital. Una elevada dependència d’aquests capítols indica una menor autonomia financera de l’entitat local, ja que es veu condicionada per la disponibilitat i condicions d’aquests fons externs.

A la comarca del Gironès, el grau de dependència de les subvencions és globalment elevat i força homogeni entre les diferents franges de població, amb valors que oscil·len entre el 36 % i el 51 %. Els municipis més petits (menys de 500 habitants) presenten el grau més alt (51 %), fet habitual per la seva limitada capacitat d’ingressos propis. Tanmateix, també destaca la forta dependència dels municipis mitjans i grans: els de 20.000 a 50.000 habitants arriben al 50 % i els de més de 50.000 mantenen un valor alt (36 %).

El finançament propi de les entitats locals és el conjunt de recursos econòmics que obtenen de manera autònoma, sense necessitat de transferències d’altres administracions. Aquests recursos provenen principalment dels tributs locals, les taxes per serveis o activitats municipals, les contribucions especials i els ingressos patrimonials. Aquest finançament és essencial per garantir l’autonomia financera de les entitats locals i per poder prestar els serveis públics.

Les dades del Gironès mostren una evolució progressiva del grau de finançament propi segons la mida del municipi. Els municipis més petits (menys de 1.000 habitants) tenen un grau modest (26 % i 30 %), però aquest augmenta de forma sostinguda a mesura que creix la població: 41 % en la franja de 1.000 a 5.000 habitants, 57 % entre 5.000 i 10.000, i fins al 63 %-65 % a partir dels 10.000.