Informe Socioeconòmic de la demarcació de Girona 2025

La comarca de la Garrotxa està integrada per vint-i-un municipis, amb una superfície de 734,6 km2, xifra que representa el 12,4 % de la superfície de la demarcació i una superfície mitjana de 35 km2. Olot n’és la capital.

Amb 62.449 habitants, la Garrotxa és la cinquena comarca més poblada de les vuit comarques de la província de Girona, on viu el 7,6 % de la població de la demarcació. La població ha anat augmentant positivament des del 2017, i el 2024 ha pujat concretament l’1,8 %. La població resident a l’estranger ha crescut també significativament: el 5,2 %, fins a arribar a 2.171 persones el 2024. Amb una densitat de població de 85 hab./km2, és la tercera comarca amb menys densitat de la demarcació. La capital, amb 38.836 habitants, aplega el 62,2 % de la població comarcal. Sumant-hi la població de la Vall d’en Bas (3.221 habitants) i la de Sant Joan les Fonts (3.103 habitants), s’arriba al 72,3 % del total de població de la Garrotxa. Per una banda, tretze dels vint-i-un municipis de la Garrotxa guanyen població el 2024, i en els municipis d’Olot, de Sant Feliu de Pallerols i Besalú és on augmenta més el nombre d’habitants (833, 74 i 65 més, respectivament). Per altra banda, Argelaguer i Maià de Montcal són els municipis que tenen el percentatge de variació de població més alt el 2024: el 5,4 % i el 5,2 %, respectivament.

La població estrangera (12.780 persones) representa el 7,2 % del total de la població de la demarcació de Girona i el 20,5 % del total comarcal. El 85 % d’aquests estrangers són extracomunitaris, i hi predominen les nacionalitats índia (1.993), marroquina (1.613), hondurenya (1.394), gambiana (1.103) i romanesa (1.087). La població hondurenya i marroquina és la que més s’ha incrementat respecte del 2023: el 13,1 % i l’11,4 %, respectivament. Destaca l’augment interanual dels estrangers vinguts dels continents americà (18,9 %) i africà (7,6 %).

El 64,3 % dels habitants són població activa (de 16 a 64 anys), mentre que els menors de 16 anys i els de més de 65 representen, respectivament, el 15,1 % i el 20,7 % a la comarca. Amb un índex d’envelliment del 137,3, l’any 2024 la Garrotxa continua sent una de les comarques més envellides de la demarcació (la segona després del Ripollès). Les projeccions de població de l’Idescat per al 2046 preveuen una disminució de la població de 10 a 29 anys i de 40 a 64 anys, i un augment de la població més gran (a partir dels 65 anys).

El 2024, la població estrangera a la Garrotxa ha augmentat el 7,6 % i es situa en 12.780 persones. Aquestes representen el 7,2 % dels estrangers de la demarcació.

Segons l’Anuari econòmic comarcal 2024, del BBVA, el valor afegit brut (VAB) de la comarca de la Garrotxa té una taxa de variació del 1,8 % durant el 2023; així, és la tercera comarca amb la taxa més baixa, darrera del Ripollès i el Pla de l’Estany, i es troba per sota de la taxa de la demarcació de Girona (2,9 %).

Al final de l’any 2024, l’ocupació registrada de la població resident a la Garrotxa mostra un increment del 2,6 %, lleugerament superior a la mitjana de la demarcació, que creix el 2,5 %. D’aquesta manera, l’any acaba amb 28.485 persones ocupades a la comarca de la Garrotxa, 730 més que l’any anterior, la qual cosa representa el 8,2 % d’ocupats a la demarcació de Girona.

Per sexe, l’ocupació creix el 2,6 % tant entre les dones com en els homes. Els homes ocupats es xifren en 15.425 (395 més que l’any anterior) i l’ocupació entre les dones arriba a 13.060 (335 més).

L’any 2024, la població ocupada resident a la comarca augmenta el 2,6 %, la qual cosa representa el 8,2 % d’ocupats a la demarcació.

Pel que fa a les dades segons la nacionalitat, els estrangers arriben a 6.135 persones ocupades i els nacionals a 22.350. El percentatge de persones ocupades de nacionalitat estrangera s’incrementa, el 2024, el 9,8 % (550 treballadors estrangers més que l’any anterior), mentre que el de persones de nacionalitat espanyola augmenta el 0,8 % (180 treballadors més que el 2023). Així, el percentatge d’estrangers en actiu amb relació al total de població ocupada de la demarcació de Girona se situa en el 9,2 %, superior a l’any anterior.

Per edat, 5.130 són menors de 30 anys; 9.520 tenen entre 30 i 44 anys; 7.820, entre 45 i 54 anys, i 6.015, 55 anys i més. Respecte de l’any anterior, en el grup de menys de 30 anys la població ocupada augmenta el 5,2 %, seguit dels grups 45 a 54 anys (4,6 %), de més de 55 anys (1,4 %) i de 30 a 44 anys (0,5 %). Les xifres reflecteixen una població ocupada del 8,2 % respecte al total de la demarcació de Girona i situen la Garrotxa en cinquena posició.

El 2024, a la Garrotxa hi ha un increment d’ocupats de nacionalitat estrangera del 9,8 % (550 més), molt per sobre de l’increment d’ocupats de nacionalitat espanyola, del 0,8 % (180 més).

Pel que fa a la variació interanual de la població ocupada resident a la comarca, es registra un augment del total de treballadors en actiu del 2,6 %, que es produeix en quinze dels vint-i-un municipis de la comarca de la Garrotxa. Els municipis amb un creixement més notable són Mieres amb el 13,8 % i Sant Ferriol amb el 12,5 %. En canvi, el municipi que decreix més és Riudaura amb el –3,9 %, seguit de Santa Pau amb el –2,8 %. En valors absoluts, destaquen els municipis d’Olot, en què el nombre ha augmentat en 510 en comparació amb el 2024, i Santa Pau, amb 20 ocupats menys.

La taxa d’ocupació registrada global de la població en edat de treballar a la Garrotxa és la segona més important de la província, se situa en el 71 %, 6,3 punts percentuals per sobre de la taxa d’ocupació registrada de la demarcació. Per municipis, la taxa d’ocupació més elevada es troba als municipis de la Vall d’en Bas i les Preses, amb el 80,3 % i el 78,2 %, respectivament. En canvi, els municipis amb la taxa d’ocupació més baixa són Beuda (62,5 %) i Maià de Montcal (64,9 %).

L’evolució dels llocs de treball (treballadors de les empreses de la comarca, hi resideixin o no) continua la tendència positiva dels anys anteriors (2016-2023), i el 2024 el creixement se situa en el 2,6 %. La Garrotxa és la cinquena comarca amb més creixement de la demarcació de Girona, lleugerament per sota del creixement d’aquesta (2,8 %). Paral·lelament, les empreses han experimentat un lleuger creixement, el 0,2 % respecte del nombre total d’empreses de l’any anterior.

Pel que fa als subsectors d’activitat econòmica, els que han patit un pèrdua de llocs de treball més important són les indústries tèxtils (–70), la construcció d’obres d’enginyeria civil i l’Administració pública (ambdues –20). Per contra, entre els subsectors en què s’han incrementat els llocs de treball el 2024 destaquen notablement les indústries de productes alimentaris (315), seguit dels serveis a edificis i activitats de jardineria (85) i serveis de menjar i begudes (75).

La Garrotxa, amb el 0,2 %, és la quarta comarca en creixement d’empreses. Destaca l’augment del 12,5 % d’empreses agrícoles.

Els llocs de treball de persones que treballen per compte d’altri augmenten el 3 %, un augment lleugerament inferior al de l’any anterior (3,4 %), i també augmenten el nombre d’autònoms, el 0,6 % respecte del 2023, per sota de la variació del conjunt de la província (1,6 %). El pes dels assalariats a la comarca és del 83,5 %, un percentatge que representa el 8,4 % dels assalariats de la demarcació, bastant superior al dels autònoms de la Garrotxa a la demarcació (7,4 %). A la Garrotxa, tot i que augmenten els llocs de treball en la majoria de sectors d’activitat, el de l’agricultura és el que ha tingut una variació més positiva des del 2023: el 5,6 % (30 llocs de treball nous), seguit del sector dels serveis, amb el 2,9 % (395), i el sector de la indústria, amb el 2,7 % (315); en canvi el sector de la construcció ha disminuït el –0,8 % (15 llocs de treballa menys que l’any anterior).

Les activitats d’alt contingut tecnològic han augmentat l’1,3 % a la comarca respecte de l’any anterior, i tenen un pes del 12,9 % a la demarcació.

La variació interanual dels llocs de treball a la Garrotxa registra un creixement en tretze dels vint-i-un municipis de la comarca. Sant Ferriol i Sales de Llierca són els municipis on el creixement és més gran, amb el 25 % i el 16,7 %, respectivament. D’altra banda, els municipis que destaquen per la reducció de llocs de treball són Montagut i Oix (–6,1 %) i Riudaura (–5,9 %). Tot i això, si tenim en compte els valors absoluts, el municipi on augmenta més el nombre de llocs de treball és Olot (225 llocs), seguit de Sant Joan les Fonts (210 llocs) i Les Preses (90 llocs).

Pel que fa a l’evolució del nombre d’empreses, només se’n registren augments en set dels vint-i-un municipis respecte del 2023. Els que destaquen més són Argelaguer (29,2 %) i la Vall de Bianya (12,5 %). En canvi, es registra una reducció de les empreses en deu municipis, d’entre els quals destaquen Riudaura (–12,5 %) i Mieres (–10 %). Quatre municipis es mantenen sense variació.

En valors absoluts, Besalú i Argelaguer són els municipis en què ha augmentat més el nombre d’empreses, amb 8 i 7 empreses més, respectivament.

L’evolució de l’atur registrat disminueix un –3,6 % respecte del 2023, per sobre de la demarcació de Girona, on disminueix un –1,5 %. A finals de 2024, a la comarca de la Garrotxa hi ha 1.910 persones aturades, que representen el 6,3 % d’aturats totals del conjunt de les comarques gironines. El mes en què la xifra d’aturats és més alta és el febrer (2.060 aturats), mentre que la xifra més baixa es dona al desembre (1.910).

La taxa d’atur registrat de la Garrotxa és del 6,3 %, –0,4 punts percentuals menys que l’any anterior, i –1,8 punts percentuals respecte de la taxa d’atur provincial (8,1 %). La taxa d’atur femení és del 7,3 %, 2,4 punts percentuals per sota de la taxa de la demarcació (9,7 %), i la taxa d’atur masculí se situa en el 5,4 %, 1,2 punts percentuals per sota de la taxa d’atur de la demarcació (6,6 %).

La Garrotxa és la tercera comarca amb la taxa d’atur registrat (6,3 %) més baixa de les comarques gironines, darrere la Cerdanya (4,8 %) i del Pla de l’Estany (6 %).

Per edats, el 6,9 % dels aturats registrats són menors de 25 anys, el 33,1 % té entre 25 i 44 anys, i el 60 % té més de 45 anys. Destaquen els aturats d’entre 55 i 64 anys, que representen el valor més alt de la comarca (38,2 %), amb un total de 729 aturats. Interanualment, destaca la disminució de l’atur entre els grups d’edat de 16 a 24 anys (–15,9 %, amb 25 aturats menys) i de 45 a 54 anys (–6,1 %, amb 27 aturats menys). La resta de grups també han disminuït els aturats encara que en menor mesura.

Pel que fa als grans sectors d’activitat econòmica, destaca el sector de serveis, que aplega el 68 % d’aturats de la comarca, seguit del de la indústria, que en té el 21,2 %. Interanualment, l’atur ha disminuït respecte de l’any anterior en el grup «sense ocupació anterior» (–17,1 %), seguit del sector serveis (–3,6 %) i la indústria (–3,1 %); en canvi, ha augmentat en el sector de l’agricultura (11,4 %), i la construcció s’ha mantingut igual a l’any anterior.

Segons els grans grups d’ocupació, el nombre d’aturats destaca en les ocupacions elementals (675), les de restauració, serveis personals i venedors (362), i les d’artesans i treballadors d’indústries i de la construcció (198).

Per nivells formatius, l’atur augmenta en els grups d’universitaris de segon i tercer cicle (22,3 %) i d’educació general (ESO i batxillerat) (3 %); el grup d’«altres titulacions» augmenta el 400 % però només representa el 0,5 % dels aturats del conjunt de les persones aturades a la comarca, amb 8 persones aturades més. En canvi, els grups que disminueixen més són els aturats sense estudis (–19,9 %), seguits del grup de grau superior d’FP (–18 %), i dels d’estudis primaris (–15,9 %).

L’atur de la població estrangera ha disminuït el –2,1 % el 2024, i se situa en 460 persones aturades. Els aturats estrangers d’entre 45 i 54 anys i els d’entre 25 i 34 anys són els que han disminuït més respecte del 2023: el –7,6 % i el –6,2 %. En canvi, els que tenen entre 55 i 64 anys han augmentat el 4,5 %.

El 2024, a la Garrotxa els contractes han augmentat el 4,9 %, amb 12.705 contractes temporals i 7.964 contractes indefinits.

L’atur disminueix en tretze dels vint-i-un municipis de la Garrotxa. Destaquen Sales de Llierca (–60 %), Sant Ferriol (–50 %) i Castellfollit de la Roca (–37,5 %), amb les variacions més significatives d’aturats de la comarca. En canvi, Sant Aniol de Finestres (125 %), Tortellà i Riudaura (18,2 % cadascun) són els tres municipis de la comarca on ha augmentat més el nombre d’aturats el 2024 (5, 4 i 2 aturats més, respectivament, que l’any anterior).

Al final del 2024, hi ha concedides 1.591 prestacions per desocupació, el 0,4 % més que l’any anterior; un valor per sota a la variació interanual de la demarcació (1,3 %). Així doncs, la taxa de cobertura de prestacions de la Garrotxa passa del 83,2 % el 2023 al 86,1 % el 2024.

El nombre de contractes laborals l’any 2024 és de 20.669, xifra que equival a un augment del 4,9 % (969 contractes més), el 61,5 % dels quals són contractes temporals i el 38,5 % són indefinits.

Informació pressupostària de la Garrotxa

La informació pressupostària dona una visió global de la situació econòmica i pressupostària de les entitats locals de la comarca de la Garrotxa durant l’exercici 2024. Els indicadors presentats sintetitzen les principals magnituds i tendències derivades de l’anàlisi de les dades oficials.

A. Execució del pressupost de despeses

El grau d’execució del pressupost de despeses mesura el percentatge dels crèdits definitius pressupostats que han estat efectivament reconeguts com a obligació. És a dir, mostra fins a quin punt s’ha executat allò que es va planificar pressupostàriament.

A la comarca de la Garrotxa el grau d’execució del pressupost de despeses és elevat i homogeni al llarg del territori (80 %), a excepció dels municipis amb una població inferior als 500 habitants, on el percentatge d’execució és força inferior en comparació amb la resta del territori (66 %).

Despeses de personal

A la comarca de la Garrotxa, el percentatge que representa la despesa de personaI sobre el total del pressupost de despeses mostra una clara tendència ascendent en funció del nombre d’habitants: és del 15 % en els municipis amb una població inferior a 500 habitants i del 28 % en els municipis d’entre 20.000 i 50.000 habitants.

Inversions

En el concepte de despeses per inversions s’inclouen les destinades a l’adquisició, construcció o millora de béns que formen part del patrimoni de l’entitat local.

A la Garrotxa, el percentatge que representa la despesa en inversió envers el total del pressupost de despeses és més alt en municipis petits, amb un 41 % en els de menys de 500 habitants i un 38 % en els d’entre 500 i 1.000. A partir dels 1.000 habitants, els percentatges baixen clarament, amb només un 27 % entre 1.000 i 5.000 i un 23 % entre 20.000 i 50.000 habitants.

Període mitjà de pagament (PMP)

El període mitjà de pagament (PMP) és un indicador de solvència i eficiència en la gestió econòmica que mesura el temps mitjà (en dies) que triga una administració a pagar les factures o obligacions pendents amb els proveïdors. Aquest indicador busca millorar la transparència, la disciplina financera i el control del deute comercial de les administracions, així com garantir que aquestes compleixin els terminis legals de pagament establerts (generalment 30 dies, segons la Llei de morositat).

El conjunt dels ens locals de la Garrotxa mostra, en general, un bon grau de compliment del termini legal de pagament, especialment en els municipis petits i en els municipis més grans de la comarca.

Tanmateix, destaquen els municipis d’entre 1.000 i 5.000 habitants, els quals registren incompliments rellevants al tercer trimestre de l’any.

Deute viu

El deute viu representa el volum total de passius financers contrets per l’entitat local amb entitats bancàries a 31 de desembre, i inclou principalment préstecs a llarg termini pendents d’amortitzar. Aquest indicador permet mesurar la capacitat d’endeutament i la sostenibilitat financera del municipi.

A la comarca de la Garrotxa, la mitjana del deute viu municipal presenta una distribució clarament ascendent segons la dimensió poblacional: els municipis més petits (fins a 1.000 habitants) tenen un endeutament molt reduït (1 %-7 %), mentre que els de 1.000 a 5.000 habitants arriben al 21%. El valor més elevat es registra a la franja de 20.000 a 50.000 habitants, amb un 40 %.

B. Ingressos

Execució del pressupost d’ingressos

El grau d’execució del pressupost d’ingressos és un indicador que mesura el percentatge dels ingressos realment recaptats respecte dels ingressos definitivament previstos en el pressupost. Serveix per avaluar fins a quin punt s’han complert les previsions d’ingressos d’una entitat pública durant un exercici.

A la Garrotxa, el grau d’execució del pressupost d’ingressos és òptim en totes les franges amb municipis representats. Els municipis petits i mitjans (fins a 5.000 habitants) mostren valors que van del 78 % al 84 %. Destaca especialment el valor de la franja de 20.000 a 50.000 habitants, amb un 87 %. En conjunt, aquestes dades reflecteixen una bona capacitat de gestió pressupostària a nivell comarcal, tant en municipis petits com en el nucli urbà principal.

Dependència de subvencions i transferències, i finançament propi

La dependència de subvencions i transferències en els capítols 4 i 7 del pressupost d’ingressos de les entitats locals fa referència al grau en què aquestes entitats financen la seva activitat mitjançant recursos que no generen directament, sinó que provenen d’altres administracions públiques o d’organismes. El capítol 4 inclou les transferències corrents, que són ingressos destinats a finançar despeses ordinàries, mentre que el capítol 7 recull les transferències de capital, destinades a inversions o a finançar operacions de capital. Una elevada dependència d’aquests capítols indica una menor autonomia financera de l’entitat local, ja que es veu condicionada per la disponibilitat i condicions d’aquests fons externs.

El grau de dependència de subvencions a la Garrotxa revela diferències marcades segons la mida dels municipis. Els municipis petits (menys de 1.000 habitants) presenten una dependència moderada (27 % i 28 %), mentre que en els de mida mitjana (1.000 a 5.000 habitants) la dependència augmenta fins al 36 %. En la franja de 20.000 a 50.000 habitants el grau de dependència de subvencions és superior a la resta, essent d’un 41 % de dependència, el valor més elevat de la comarca.

El finançament propi de les entitats locals és el conjunt de recursos econòmics que obtenen de manera autònoma, sense necessitat de transferències d’altres administracions. Aquests recursos provenen principalment dels tributs locals, les taxes per serveis o activitats municipals, les contribucions especials i els ingressos patrimonials. Aquest finançament és essencial per garantir l’autonomia financera de les entitats locals i per poder prestar els serveis públics.

Les dades de la Garrotxa reflecteixen un patró de finançament propi desigual i marcat per la mida dels municipis. Els més petits (menys de 1.000 habitants) tenen un grau de finançament propi baix, amb només un 18 % i 22 %, cosa que indica una alta dependència de transferències externes. La situació millora en la franja de 1.000 a 5.000 habitants, amb un 45 %, però és en la franja de 20.000 a 50.000 habitants on es registra el valor més elevat, amb un destacat 69 %.