Informe Socioeconòmic de la demarcació de Girona
La Demarcació de Girona
La demarcació de Girona està constituïda per 221 municipis i una entitat municipal descentralitzada (EMD). Ocupa una superfície de 5.905 km2 i té una densitat de població de 139 hab./km2. Aquests municipis estan distribuïts en nou comarques. D’aquestes, vuit formen part de Girona i una és de Barcelona, per la qual cosa els municipis d’Espinelves, Vidrà i Viladrau, tot i formar part de la comarca barcelonina d’Osona, pertanyen a la província de Girona.
En canvi, hi ha set municipis que no pertanyen a la província de Girona i que per això no s’analitzen en aquest apartat de la demarcació però sí que es tenen en compte en l’anàlisi de dades comarcals, perquè formen part d’alguna comarca gironina. Aquests municipis són Bellver de Cerdanya, Lles de Cerdanya, Montellà i Martinet, Prats i Sansor, Prullans, Riu de Cerdanya i Fogars de la Selva. Els sis primers pertanyen a la comarca de la Cerdanya i a la província de Lleida, i l’últim està inclòs a la comarca de la Selva i forma part de la província de Barcelona.
El 2024, la població de la demarcació ha arribat als 821.108 habitants; torna a créixer per novè any consecutiu, amb un augment de l’1,5 %.
La població de la demarcació de Girona creix per novè any consecutiu i se situa en 821.108 persones, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) a 1 de gener de 2024. Així doncs, la població augmenta en 12.436 persones, l’1,5 % més respecte de l’any anterior. Girona, juntament amb Tarragona és la demarcació catalana que creix més demogràficament, i se situa per davant de Barcelona i Lleida, amb l’1,4 % i l’1 % respectivament. Girona té un pes poblacional a Catalunya del 10,2 %.
El creixement de la població a la demarcació de Girona és degut bàsicament a l’augment de la població de nacionalitat estrangera, que creix el 3,6 % respecte del 2023; en canvi, la població de nacionalitat espanyola creix l’1 %. En concret, el nombre total d’estrangers se situa en 177.636 persones el 2024, i això es tradueix també en l’augment de la taxa d’estrangeria, que és del 21,6 % a la província de Girona (0,4 punts percentuals respecte a la de l’any anterior). D’aquests estrangers, la taxa d’extracomunitaris representa el 78,5 %.
Per altra banda, el padró d’habitants residents a l’estranger (PHRE), és a dir, el nombre de persones inscrites a la demarcació que han emigrat a l’estranger, va augmentant any rere any, fins a arribar a duplicar-se des de l’any 2014. El 2024 el creixement ha estat del 5,6 % respecte de l’any anterior: segons dades del padró, 35.240 persones viuen a l’estranger.
Segons les projeccions de població de l’Idescat, en cas que es mantinguin les tendències demogràfiques actuals (escenari mitjà), la població de la demarcació augmentarà el 6,2 %, fins a arribar a 872.067 persones el 2046, i tendirà a un patró en què s’estreny la proporció de població compresa sobretot entre 40 i 60 anys i, amb menys proporció, el tram dels més joves (de 5 a 29 anys). Per contra, la població s’ampliarà a partir de 65 anys, tal com es desprèn de la figura piramidal d’edats. L’índex d’envelliment augmenta lleugerament, del 115,1 el 2023 al 119 el 2024.
La taxa de variació interanual del valor afegit brut (VAB) de la demarcació de Girona ha disminuït significativament el 2023 (última dada provincial disponible), després d’un augment molt significatiu el 2021 a causa de la remuntada postcovid, i tornant a valors semblants anteriors a la pandèmia, segons dades de l’Anuari econòmic comarcal 2024 del BBVA. En concret, el 2023 va experimentar una disminució del 5,2 respecte de l’any anterior. Així doncs, aquesta variació del VAB situa la demarcació de Girona en el tercer lloc de les quatre províncies catalanes, amb el valor de 2,9 % del VAB.
El nombre d’afiliats de nacionalitat estrangera a la Seguretat Social ha augmentat el 5,8 % respecte del 2023.
El mercat de treball ha registrat uns resultats positius des del 2016 fins avui, exceptuant el descens del –1,8 % del 2020). Les dades confirmen que es continua creant ocupació, en xifres absolutes, amb un total de 346.290 afiliats a la demarcació, que representen el 2,5 % més que l’any anterior. Aquesta xifra constitueix el 9,6 % del total d’afiliats de Catalunya.
Respecte a les dades d’afiliats a la Seguretat Social, l’anàlisi segons sexe mostra que predominen els afiliats de sexe masculí (53,8 %), que han tingut un augment del 2,3 %. Tot i això, exceptuant l’any 2020, cal remarcar que en els darrers cinc anys el nombre d’afiliades ha augmentat significativament (del 6 % el 2021 fins al 2,6 % el 2024).
Globalment, destaca el creixement significatiu del nombre d’afiliacions en la franja d’edat de menys de 30 anys, en comparació amb l’any anterior (el 5,1 % més), respecte dels afiliats de més de 55 anys, que ha augmentat el 4,2 %, i els de 45 a 54 anys, el 2,6 %, mentre que els afiliats que es troben entre les edats de 30 a 44 anys han disminuït un –0,1 %. Una altra dada que cal destacar és el nombre d’afiliats de nacionalitat estrangera a la Seguretat Social, que s’ha incrementat significativament: el 5,8 % respecte de l’any anterior.
Si s’analitzen les dades d’afiliats de la demarcació de Girona respecte a la seu de l’empresa, s’observa una evolució positiva durant el quart trimestre del 2024, en relació amb els assalariats, amb un creixement del 3 %, així com respecte als autònoms d’aquest mateix trimestre, que també mostren un augment del 1,6 %.
El nombre de llocs de treball s’ha incrementat en tots els grans sectors d’activitat econòmica el 2024, un 2,8 %. Destaca especialment el sector dels serveis, que ha augmentat el 3,7 % i té un pes del 8,6 % en els serveis de Catalunya. Un altre sector amb una variació també important és el de l’agricultura, que ha augmentat el 2,7 %, i que té un pes del 15,4 % a Catalunya. Els segueixen els sectors de la indústria i de la construcció, ambdós amb un increment del 0,2 %.
Pel que fa als subsectors, els cinc que han patit més la pèrdua d’ocupació a la demarcació de Girona són: la construcció d’obres d’enginyeria civil (–195), la indústria de la fusta i del suro (–110), la captació, potabilització i distribució d’aigua (–110), les indústries de productes alimentaris (–100) i les indústries tèxtils (–90).
A diferència d’aquests últims, els subsectors que han augmentat més els llocs de treball són: l’educació (820), l’emmagatzematge i activitats afins al transport (805), el comerç al detall (800), les activitats sanitàries (675) i els serveis de menjar i begudes (590).
En aquesta mateixa línia, el 2024, el nombre d’empreses de la demarcació ha crescut lleugerament, un 0,1 % més que l’any anterior, i se situa en 28.082, segons dades de la Seguretat Social, amb la qual cosa continua la dinàmica dels últims anys, exceptuant el període de la pandèmia. Així doncs, les empreses han augmentat principalment en el sector de la construcció (0,7 %), el de l’agricultura (0,3 %) i el dels serveis (0,1 %), mentre que ha disminuït en el sector de la indústria (–1,3 %). El sector de serveis continua sent el sector predominant de la demarcació pel gran nombre d’empreses que engloba (21.555). Pel que fa a la relació de la demarcació amb Catalunya, en l’àmbit català el sector de la construcció té un pes del 14,8 % i del 14,4 % en l’agricultura.
Paral·lelament a la conjuntura favorable de l’ocupació i del teixit empresarial del 2024, el nombre de persones aturades registrades a la demarcació de Girona ha disminuït el –1,5 % respecte de l’any anterior, la qual cosa, en nombres absoluts, significa 30.459 aturats. El nombre d’aturats registrats a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) de la demarcació és la més baixa dels darrers anys. Analitzant aquestes dades per origen, es pot veure que la disminució és en el grup d’aturats de nacionalitat espanyola que ha baixat el –2,2 %, mentre que en el grup d’aturats d’origen estranger ha augmentat el 0,7 %. Pel que fa a les comarques, el Gironès és la que té més persones aturades de tota la demarcació, amb una proporció del 27,5 %, i arriba als 8.379 aturats el desembre de 2024, seguida per la Selva, amb 7.697 aturats (25,3 %). La suma de les dues comarques dona com a resultat la meitat de les persones aturades de la demarcació de Girona (52,8 %).
Com a conseqüència d’això, juntament amb l’augment del 2,1 % de la població activa estimada (376.784), la taxa d’atur registrat també es redueix fins al 8,1 %, amb una variació de –0,3 punts percentuals menys en relació amb l’any anterior. Aquesta taxa és la més baixa que es registra a la demarcació de Girona en els últims anys, i seguint la mateixa tendència es troba el conjunt de Catalunya, amb una taxa d’atur registrat del 7,9 %. La taxa d’atur d’homes i dones es diferencia en 3,1 punts percentuals el desembre de 2024: en concret, és del 6,6 % i el 9,7 %, respectivament.
En relació amb els beneficiaris de prestacions per desocupació (treballadors en situació legal de desocupació que reben alguna de les prestacions següents: contributives, assistencials econòmiques, renda activa d’inserció laboral i programes d’activació per a l’ocupació), segueix la tendència positiva anteriorment esmentada. Durant el 2024 els beneficiaris de prestacions han augmentat a la demarcació de Girona l’1,3 %, 3,9 punts percentuals més que en el conjunt de Catalunya, on han disminuït el 2,6 %. Per aquest motiu, el pes de les persones beneficiàries de la demarcació respecte de l’àmbit català és del 13,3 % a desembre de 2024, percentatge que ha augmentat 0,5 punts percentuals respecte del 2023. La taxa de cobertura de les prestacions, és a dir, el percentatge de persones aturades i demandants que reben prestacions d’atur, sense tenir en compte les persones aturades sense ocupació anterior, se situa en el 113,7 % a la demarcació, la qual cosa ha representat un increment de l’1,3 % respecte de l’any anterior.
El nombre de contractes de treball signats a la demarcació de Girona el 2024 se situa en 259.978 (un 5,5 % més que el 2023), amb un pes del 10,4 % del total de contractes signats a Catalunya (2.489.213).
El 2024, el nombre de contractes han augmentat considerablement, un 5,5 %, respecte de l’any anterior.
Pel que fa a les finances públiques dels municipis gironins, tant els ingressos com les despeses pressupostats corresponents a l’exercici 2024 han augmentat el 10,2 %, així com el deute viu de 2024 de la demarcació de Girona, que ha augmentat el 4,4 %, percentatge superior al del total de Catalunya, que disminueix el –0,7 % respecte de l’any anterior. Pel que fa a les ràtios de les finances públiques per habitant, el 2024 les despeses pressupostades (1.661 € per habitant) i les despeses corrents (1.415 € per habitant) són molt semblants a les del conjunt del territori català, i els ingressos tributaris per habitant (1.070 €) són lleugerament superiors als de Catalunya.
Informació pressupostària de la demarcació de Girona
La informació pressupostària dona una visió global de la situació econòmica i pressupostària de les entitats locals de la província de Girona durant l’exercici 2024. Els indicadors presentats sintetitzen les principals magnituds i tendències derivades de l’anàlisi de les dades oficials.
A. Execució del pressupost de despeses
El grau d’execució del pressupost de despeses mesura el percentatge dels crèdits definitius pressupostats que han estat efectivament reconeguts com a obligació. És a dir, mostra fins a quin punt s’ha executat allò que es va planificar pressupostàriament.
A la província de Girona la mitjana del grau d’execució del pressupost de despeses és homogeni i oscil·la entorn del 70 %, sense mostrar una tendència ascendent o descendent relacionada amb la població.
Despeses de personal
En el conjunt dels ajuntaments de la província de Girona, les despeses de personal representen, de mitjana, aproximadament un 23 % del pressupost total. Cal destacar que hi ha un elevat percentatge d’execució d’aquest capítol, sovint proper al 95 %, que reflecteix la seva naturalesa estructural i la previsibilitat d’aquesta despesa dins la gestió ordinària municipal.
S’observa que aquest percentatge augmenta paral·lelament al nombre d’habitants; de tal manera que, en els municipis amb una població inferior a 5.000 habitants el percentatge que suposa aquesta despesa no supera el 20 % del pressupost total. No obstant, a mida que la població augmenta, també s’incrementa la depesa d’aquest capítol.
Inversions
En el concepte de despeses per inversions s’inclouen les destinades a l’adquisició, construcció o millora de béns que formen part del patrimoni de l’entitat local.
A la província de Girona la tendència respecte a les inversions és descendent en relació amb la població. Destaca el fort impacte que té la despesa en inversió en els municipis més petits envers els municipis més grans.
Període mitjà de pagament (PMP)
El període mitjà de pagament (PMP) és un indicador de solvència i eficiència en la gestió econòmica que mesura el temps mitjà (en dies) que triga una administració a pagar les factures o obligacions pendents amb els proveïdors. Aquest indicador busca millorar la transparència, la disciplina financera i el control del deute comercial de les administracions, així com garantir que aquestes compleixin els terminis legals de pagament establerts (generalment trenta dies, segons la Llei de morositat).
A la província de Girona generalment es compleix el període mitjà de pagament respecte de tots els trimestres. No obstant això, l’increment del període mitjà de pagament (PMP) en el primer trimestre respecte dels municipis d’entre 5.000 i 10.000 habitants en el conjunt de les entitats es deu principalment a una entitat local que registra un retard superior als 100 dies. El mateix succeeix respecte del quart trimestre pel que fa als municipis d’entre 10.000 i 20.000 habitants, on una entitat registra un retard de 300 dies i distorsiona així la mitjana global del conjunt de l’Administració local.
Cal assenyalar una tendència generalitzada a la reducció del termini de pagament durant el quart trimestre gairebé en tots els municipis, fet que pot indicar una millora en la gestió econòmica i de tresoreria de les entitats locals en aquest període.
Deute viu
El deute viu representa el volum total de passius financers contrets per l’entitat local amb entitats bancàries a 31 de desembre, i inclou principalment préstecs a llarg termini pendents d’amortitzar. Aquest indicador permet mesurar la capacitat d’endeutament i la sostenibilitat financera del municipi.
A la província de Girona, la mitjana del deute municipal augmenta proporcionalment amb la mida del municipi, i passa del 8 % en municipis de menys de 500 habitants fins al 40 % en els de més de 50.000 habitants, amb un increment sostingut en totes les franges intermitges (11 % – 18 % – 22 % – 32 % – 30 %).
B. Ingressos
Execució del pressupost d’ingressos
El grau d’execució del pressupost d’ingressos és un indicador que mesura el percentatge dels ingressos realment recaptats respecte dels ingressos definitivament previstos en el pressupost. Serveix per avaluar fins a quin punt s’han complert les previsions d’ingressos d’una entitat pública durant un exercici.
El grau d’execució del pressupost d’ingressos presenta una tendència decreixent a mesura que augmenta la població del municipi. Els municipis més petits (menys de 500 habitants) assoleixen un grau d’execució mitjà del 83 %, mentre que en els municipis de més de 50.000 habitants aquest indicador se situa entorn del 68 %, una diferència que pot atribuir-se a la major complexitat en la previsió i gestió dels ingressos en municipis de més dimensió.
Dependència de subvencions i transferències, i finançament propi
La dependència de subvencions i transferències en els capítols 4 i 7 del pressupost d’ingressos de les entitats locals fa referència al grau en què aquestes entitats financen la seva activitat mitjançant recursos que no generen directament, sinó que provenen d’altres administracions públiques o d’organismes. El capítol 4 inclou les transferències corrents, que són ingressos destinats a finançar despeses ordinàries, mentre que el capítol 7 recull les transferències de capital, destinades a inversions o a finançar operacions de capital. Una elevada dependència d’aquests capítols indica una menor autonomia financera de l’entitat local, ja que es veu condicionada per la disponibilitat i condicions d’aquests fons externs.
El grau de dependència de subvencions en els municipis de la província de Girona mostra valors força elevats i relativament homogenis entre franges, amb una mitjana que oscil·la entre el 28 % i el 39 %. Els municipis de mida mitjana (entre 10.000 i 20.000 habitants) presenten el grau de dependència més baix (28 %), cosa que pot indicar una major capacitat per generar ingressos propis. En canvi, els municipis d’entre 5.000 i 10.000 habitants registren el grau més alt (39 %), i els segueixen els de més de 50.000 habitants (36 %).
El finançament propi de les entitats locals és el conjunt de recursos econòmics que obtenen de manera autònoma, sense necessitat de transferències d’altres administracions. Aquests recursos provenen principalment dels tributs locals, les taxes per serveis o activitats municipals, les contribucions especials i els ingressos patrimonials. Aquest finançament és essencial per garantir l’autonomia financera de les entitats locals i per poder prestar els serveis públics.
Els municipis més petits (menys de 1.000 habitants) tenen un grau de finançament propi baix, amb valors del 22 % i 28 %, fet que indica una elevada dependència de les transferències externes. A mesura que augmenta la població, el percentatge de finançament propi creix progressivament, i arriba al 65 % en municipis amb més de 50.000 habitants. Això reflecteix que les enti locals més grans tenen una major capacitat per generar recursos propis.
Estudi comparatiu provincial
El 2024, la població espanyola ha augmentat l’1,1 % respecte de l’any anterior. Aquest augment s’ha donat a la majoria de províncies espanyoles; exactament 48 províncies han experimentat un creixement, de les quals destaquen València i Madrid (ambdues 2 %), Alacant i Guadalajara (1,9 %) i Castelló i les Illes Balears (1,8 %). Per contra, les quatre províncies on ha disminuït la població són Zamora (–0,4 %), Jaén (–0,3 %), Lleó (–0,2) i Còrdova (–0,1 %). La província de Girona, amb un augment de l’1,5 %, se situa com la novena província, amb una població de 821.108 habitants. Pel que fa a la població estrangera, totes les províncies espanyoles registren un creixement destacablez, excepte Melilla, que té una disminució del –1,8 %. La de Girona és una de les províncies on creix menys la població estrangera: amb el 3,6 % se situa en la posició número 48 de totes les províncies.
En línia amb la consolidació econòmica, el nombre de persones ocupades registrades a la Seguretat Social ha crescut en la majoria de les províncies espanyoles excepte en dotze, entre les quals, Ourense, Sòria i Biscaia. Per províncies, Castelló i Ceuta encapçalen el rànquing de creixement de les persones ocupades (13,7 % i 10,4 %, respectivament). Girona se situa en la cinquena posició quant a augment de l’ocupació registrada, amb el 8,2 %.
En referència al nombre d’empreses, el 2024 ha augmentat en 41 províncies respecte a l’any anterior, segons el Directori Central d’Empreses (DIRCE) de l’INE. Les províncies amb un augment més significatiu són Màlaga (3,5 %), Alacant i les Illes Balears (ambdues 2,7 %). En canvi, les que han tingut una pèrdua més significativa són Ceuta (–2 %), Ciudad Real (–0,6 %), Navarra i Lleó (les dues últimes amb el –0,5 %). A la demarcació de Girona, el teixit empresarial ha augmentat el 2 % respecte del 2023, 0,5 punts percentuals més que la mitjana espanyola, que ha augmentat l’1,5 %.
Pel que fa al nombre de persones aturades registrades el desembre de 2024, ha disminuït en totes les províncies excepte en dos: Navarra (1,2 %) i Biscaia (0,5 %), i a Guipúscoa ha mantingut el nombre d’aturats registrats. Girona ha experimentat una disminució del –1,5 % respecte del mateix mes de l’any anterior, i ocupa així la cinquena posició en el rànquing. Huelva i Jaén encapçalen el rànquing, amb el –12,8 % i el –11,4 % d’aturats menys el 2024, respectivament. La taxa d’atur estimat va des del 25,8 %, a la província de Melilla, fins al 4,7 %, a la de Guipúscoa. La demarcació de Girona té una taxa d’atur estimada del 7,7 % i ocupa la tretzena posició de províncies amb la taxa d’atur més baixa.
El deute viu dels ajuntaments a l’Estat espanyol ha disminuït en trenta-cinc províncies l’any 2024 respecte de l’any anterior. La demarcació de Girona és la segona província catalana amb el deute viu per habitant més alt, amb 447 euros el 2024.
Visió de conjunt de lʼevolució econòmica comarcal
La província de Girona comprèn vuit comarques:1 l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Cerdanya, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l’Estany, el Ripollès i la Selva.
La concentració més gran de la població es dona al Gironès (el 25 % del total de la població de la demarcació), tot i que és una de les comarques amb menys superfície: només té 575,6 km2 de territori. Per contra, l’Alt Empordà és la comarca que ocupa més superfície, amb un total de 1.357,5 km2, però només concentra el 18,1 % del total de la població de la demarcació. Segueixen al Gironès les comarques de la Selva, l’Alt Empordà i el Baix Empordà (totes comarques litorals), que juntes concentren més del 80 % de la població de la demarcació. La comarca del Gironès també és la que presenta la densitat de població més elevada, amb 357 hab./km2, mentre que la comarca del Ripollès és la menys poblada de tota la demarcació, amb 27 hab./km2.
Pel que fa a l’evolució de la població, totes les comarques de la demarcació de Girona han augmentat en nombre d’habitants durant el 2024: l’1,5 % en conjunt. Per comarques, el creixement ha oscil·lat entre el 0,2 % del Ripollès i el 2 % del Gironès. El factor que explica l’augment demogràfic comarcal és sobretot el creixement de la població nouvinguda, que s’ha donat en la majoria de comarques de la demarcació, entre les quals destaquen la Cerdanya i la Garrotxa, amb una variació del 8,3 % i el 7,6 %, respectivament. La població de nacionalitat espanyola ha augmentat lleugerament a la majoria de les comarques gironines. Destaca el Gironès, on ha augmentat l’1,6 %, seguit del Pla de l’Estany (1,1 %) i la Selva (1 %). En canvi a la Cerdanya la disminució de la població autòctona ha sigut del –0,2 %.
El 2024, la població augmenta al conjunt de les comarques gironines l’1,5 %.
La consolidació de l’activitat econòmica durant l’any 2024 i el teixit empresarial a les comarques gironines, segons les dades de comptes de cotització de la Seguretat Social, ha estat diferent depenent de la comarca. Destaca la Cerdanya, que és la comarca de la demarcació on més ha augmentat el teixit empresarial: l’1,4 %, i la segueixen la Selva i el Gironès, en què el nombre d’empreses s’ha incrementat el 0,6 % i el 0,5 % respectivament. En canvi, les comarques que han tingut una disminució més alta del nombre d’empreses són el Ripollès (–3,2 %) i el Pla de l’Estany (–2,3 %). El Gironès és la comarca que més empreses concentra a la demarcació, amb el 26,5 %, i juntament amb l’Alt Empordà, el Baix Empordà i la Selva arriben a consolidar més del 80 % del teixit empresarial de la demarcació de Girona.
El 2024, la comarca que més ha crescut en nombre d’empreses és la Cerdanya, amb l’1,4 %.
En valors absoluts, el sector terciari és el més important de la demarcació de Girona, ja que aplega el 76,8 % de les empreses del territori. Tot i això, el 2024, les empreses del sector serveis han variat de manera molt diferent respecte de l’any anterior segons la comarca. La Selva és la comarca que més ha crescut (1 %), seguida del Gironès (0,6 %) i de la Cerdanya (0,5 %); en canvi, el Ripollès ha disminuït el –3,6 %, seguit del Pla de l’Estany (–1,8 %) i la Garrotxa (–0,8 %). Les empreses de la construcció (el segon sector, en valors absoluts) han augmentat el 0,7 % respecte de l’any anterior. La Cerdanya és la comarca que encapçala la llista, amb un creixement del 6,2 %, seguida del Ripollès amb un 4,4 %, i la Garrotxa amb un 1,6 %; en canvi, el Pla de l’Estany perd empreses (–3,1 %). Les empreses del sector industrial de la demarcació són les que més han disminuït, amb el –1,3 %, i només creixen a les comarques de la Garrotxa (1,9 %) i de la Cerdanya (1,7 %), a la resta del territori disminueixen significativament. I, finalment, el sector de l’agricultura ha crescut lleugerament, el 0,3 %, respecte del 2023 a la demarcació de Girona, amb una diferència molt significativa segons la comarca. Les comarques que més augmenten han estat la Garrotxa, amb una variació anual del 12,5 % i el Pla de l’Estany, amb una variació del 11,1 %, mentre que el Ripollès és la comarca que més ha disminuït (–37,5 %), seguit del Baix Empordà i la Cerdanya (–9,8 % i –8,3 %, respectivament).
El 2024, la dimensió mitjana d’empreses en el conjunt de la demarcació de Girona ha crescut lleugerament (0,3 punts percentuals), i ha passat de 9,7 a 10 persones ocupades per empresa de mitjana. Aquest augment s’ha produït en totes les comarques i ha oscil·lat entre els 14,9 treballadors per empresa al Gironès i els 5,8 a la Cerdanya.
L’any 2024, la població ocupada registrada (nombre d’afiliats a la Seguretat Social segons la residència del treballador) ha augmentat de manera generalitzada en totes les comarques de la demarcació de Girona respecte de l’any anterior. Els creixements han oscil·lat entre el 2,6 % de la Garrotxa i l’1 % de la Cerdanya. Així, totes les comarques es consoliden en el mercat laboral, fet que provoca que el nombre de treballadors continuï augmentant a un ritme constant. De fet, a totes les comarques l’augment ha estat superior entre la població d’origen estranger (que oscil·la entre el 3,9 % i el 9,8 %), mentre que en la població de nacionalitat espanyola l’oscil·lació se situa entre el 0,1 % de la Cerdanya i el 2,3 % de la Selva. En referència a les edats, el tram de menys 30 anys és el que ha tingut un creixement més elevat d’ocupació registrada respecte al 2023 (5,1 %). El segueixen els trams d’edat de més de 55 anys, amb un 4,2 % i de 45 a 54 anys, amb un creixement del 2,6 %. Per contra, el tram de 30 a 44 anys disminueix en un –0,1 %, i és negatiu a totes les comarques excepte de la Garrotxa, la Selva i el Gironès.
El Pla de l’Estany és l’única comarca en què els llocs de treball han disminuït (–0,3 %), mentre que a les altres comarques han augmentat.
Paral·lelament, el nombre de llocs de treball (afiliacions a la Seguretat Social segons el compte de cotització de l’empresa) ha registrat un creixement a la majoria de comarques gironines (2,8 % en el total de la demarcació); hi destaca el Gironès, on ha augmentat el 3,8 % i la Cerdanya amb un 3,4 %. Així mateix, l’augment de les afiliacions s’ha produït de manera més intensa entre les persones assalariades (3 %) que entre els treballadors autònoms a totes les comarques (1,6 %).
Les afiliacions han crescut en conjunt a tots els grans sectors i a totes les comarques, amb la qual cosa es manté la tendència de creixement dels últims anys, tot i que hi ha alguna excepció. El sector de serveis, que és el que engloba més afiliacions, ha tingut un increment del 3,7 % a la demarcació (la comarca de l’Alt Empordà és la que recupera més llocs de treball, amb el 4,6 %). El sector de l’agricultura també ha tingut un paper important pel que fa al creixement de llocs de treball, ja que han augmentat el 2,7 % (destaca la comarca del Gironès, que augmenta el 14,5 %; en canvi el Ripollès, el Baix Empordà, el Pla de l’Estany, la Cerdanya i l’Alt Empordà han tingut una disminució). En el sector de la indústria s’incrementen els llocs de treball en totes les comarques menys al Pla de l’Estany, l’Alt Empordà i la Selva; a la resta de comarques han augmentat —destaca el 13,1 % de la Cerdanya. Finalment, en el sector de la construcció els llocs de treball tenen un creixement total del 0,2 %: les comarques de l’Alt Empordà, Ripollès, Pla
de l’Estany i Garrotxa pateixen una disminució que va des del –2,4 % al –0,8 %; la resta de comarques creixen —en destaquen la Selva, que té un augment del 2 %, i la Cerdanya, amb l’1,9 %. D’altra banda, els treballadors per compte propi han augmentat l’1,6 % —la Selva és la comarca on més han crescut (2,4 %)—, mentre que només han disminuït a les comarques del Ripollès i el Pla de l’Estany.
L’augment de l’ocupació registrada es tradueix en una disminució del nombre d’aturats. Així, l’atur registrat a la demarcació ha disminuït el –1,5 %, tendència que han seguit la majoria de comarques (amb excepció de la Cerdanya i el Pla de l’Estany. En termes relatius, el descens més important s’ha produït al Ripollès (–5 %), la Garrotxa (–3,6 %) i el Baix Empordà (–3,3 %). Per contra, el nombre d’aturats ha augmentat un 3,4 % a la Cerdanya i un 0,9 % al Pla de l’Estany. Aquesta caiguda del nombre de persones aturades, juntament amb l’increment de la població activa estimada, ha afavorit la reducció de la taxa d’atur registrat a la majoria de les comarques gironines. La comarca amb la taxa d’atur més elevada continua sent la Selva (9,6 %), seguida de l’Alt Empordà (8,5 %) i el Gironès (8,3 %), mentre que la comarca amb la taxa més baixa ha estat la Cerdanya (4,8 %), seguida del Pla de l’Estany (6 %).
El 2024, el nombre de persones aturades registrades, 30.459, ha disminuint el –1,5 % en el conjunt de la demarcació i en la majoria de les comarques gironines.
Els beneficiaris de prestacions per desocupació han augmentat a la majoria de comarques gironines, amb 32.026 beneficiaris a la demarcació de Girona, la qual cosa comporta un augment de l’1,3 % respecte del 2023. Aquest augment ha oscil·lat entre el 0,1 % del Gironès i el 12,7 % de la Cerdanya; en canvi, el Ripollès amb el –8 % i el Pla de l’Estany amb el –0,7 % han disminuït els beneficiaris de prestacions per desocupació. La comarca que té més persones beneficiàries de prestacions en nombres absoluts és la Selva, amb 9.759 persones, seguida del Baix Empordà, que en té 7.033. La taxa de cobertura, és a dir, el percentatge de persones desocupades que perceben prestacions sobre el total de persones aturades i demandants de feina, ha augmentat a totes les comarques menys el Ripollès i el Pla de l’Estany, i oscil·la entre el 75 % al Ripollès i el 164,6 % al Baix Empordà.
Pel que fa a la contractació, hi ha un augment de contractes a la majoria de les comarques de la demarcació. Destaca el Gironès amb el 13,9 %; en canvi tenen una disminució les comarques del Baix Empordà, Cerdanya i Alt Empordà. Si s’observa la demarcació en conjunt, el nombre de contractes ha augmentat el 5,5 % el 2024 respecte de l’any 2023.