Informe Socioeconòmic de la demarcació de Girona 2025

La comarca de l’Alt Empordà està formada per seixanta vuit municipis, té una superfície de 1.357,5 km2, que representa el 23 % de la superfície de la demarcació, i Figueres n’és la capital.

Amb 148.732 habitants, l’Alt Empordà és la tercera comarca més poblada d’entre les vuit comarques gironines; hi viu el 18,1 % de tota la població gironina. La població ha augmentat lleugerament del 2023 al 2024, amb un creixement de l’1,3 %. La població resident a l’estranger ha crescut el 4,8 %, fins a arribar a 7.698 persones més el 2024 (355 persones més que l’any anterior).

La comarca té una densitat de població de 110 hab./km2 i se situa dins de les cinc comarques amb més densitat de la demarcació. La capital, Figueres, amb 48.670 habitants, aplega el 32,7 % de la població comarcal i, si hi sumem la població de Roses (20.255 habitants), entre els dos municipis concentren el 46,3 % del total comarcal, quasi la meitat de tota la població. Quaranta-set dels seixanta-vuit municipis de l’Alt Empordà guanyen població aquest últim any. Destaquen Riumors, Rabós i Palau de Santa Eulàlia com els tres municipis en què l’augment de població ha estat més elevat (12,3 %, 9,1 % i 6,3 %, respectivament).

La població estrangera (38.482 habitants) representa el 21,7 % del total comarcal, percentatge lleugerament superior a la mitjana provincial (21,6 %). El 72,3 % dels estrangers són extracomunitaris, entre els quals destaquen els de nacionalitat marroquina (53,9 %). Els segueixen la població de nacionalitat francesa (16,9 %), romanesa (12,1 %), hondurenya (9,3 %) i colombiana (7,8 %). Destaquen l’augment interanual dels estrangers vinguts d’Amèrica (12 %) i la disminució dels estrangers vinguts d’Europa (–1,4 %).

El 65 % de la població es troba entre 16 i 64 anys, mentre que els menors de 16 anys i els adults de 65 anys i més representen el 15,8 % i el 19,2 %, respectivament. Amb un índex d’envelliment del 121,1, l’any 2024 l’Alt Empordà és la tercera comarca menys envellida de la província. Les projeccions de població per al 2046 pronostiquen una disminució de la població més jove (d’entre 5 i 64 anys) i un augment de la població més gran (65 anys i més).

Segons l’Anuari econòmic comarcal 2024, del BBVA, que exposa les dades del 2023, la comarca de l’Alt Empordà té una taxa de variació del valor afegit brut (VAB) del 3,1 % durant aquesta anualitat, una taxa superior a la mitjana gironina (2,9 %). L’Alt Empordà, igual que les altres comarques de la demarcació, experimenta una disminució del VAB respecte a l’any anterior.

En acabar l’any 2024, l’ocupació registrada de la població resident a l’Alt Empordà mostra un augment del 2,8 %, i d’aquesta manera supera el nombre d’ocupats de la demarcació (2,5 %). Així doncs, l’any 2024 finalitza amb 61.065 persones ocupades a la comarca de l’Alt Empordà, 1.640 més que l’any anterior.

L’any 2024, la població ocupada resident a l’Alt Empordà augmenta un 2,8 %, superior a l’augment de la demarcació de Girona, que és d’un 2,5 %.

La població ocupada de l’Alt Empordà representa el 17,6 % dels ocupats de la demarcació de Girona. Analitzant les dades d’ocupació segons el sexe, l’ocupació augmenta més en les dones, amb el 3,1 % (825 persones més ocupades), que en els homes, amb el 2,5 % (815 persones més).

Pel que fa a la nacionalitat, en nombres absoluts, el col·lectiu estranger arriba a 14.605 ocupats, i l’espanyol, a 46.460. Així, les persones ocupades de nacionalitat estrangera augmenten (5,2 %) per sobre de les de nacionalitat espanyola (2 %), unes puges percentuals per sota de les del conjunt de la demarcació (5,8 % i 1,7 %, respectivament). La població estrangera ocupada de la comarca representa el 21,9 % del total d’ocupats estrangers de la demarcació i engloba el 23,9 % de la població ocupada de l’Alt Empordà.

En l’anàlisi de la població ocupada per edat, 10.830 són menors de 30 anys; 19.375 tenen entre 30 i 44 anys; 17.240, entre 45 i 54 anys, i 13.620, 55 anys i més. Respecte de l’any anterior, tots els grups d’edat augmenten el nombre d’ocupats menys el tram de 30 a 44 anys (–0,2 %), i destaca especialment el tram de menys de 30 anys, que augmenta el 6,5 %.

La taxa d’ocupació registrada de l’Alt Empordà és del 63,2 %, amb la qual cosa és la tercera comarca amb la taxa més baixa de la demarcació de Girona.

La variació interanual de la població ocupada resident a l’Alt Empordà registra un augment en quaranta-tres dels seixanta-vuit municipis de la comarca. En termes relatius, els increments més importants es donen a Pedret i Marzà (16,7 %), i la Vajol i Siurana d’Empordà (ambdós amb el 12,5 %), mentre que Albanyà i Palau de Santa Eulàlia (ambdós amb el –9,1 %) i Pau i Vilaür (ambdós amb el –6,7 %) són els municipis amb una pèrdua més important de població ocupada. En valors absoluts Figueres (705), Roses (210) i Castelló d’Empúries (190) són els que augmenten més el nombre d’ocupats.

La taxa d’ocupació registrada global de la població en edat de treballar a l’Alt Empordà és del 63,2 %; és la tercera comarca amb el valor més baix a la demarcació. Per municipis, Pedret i Marzà (92,1 %), Siurana d’Empordà (83,3 %) i Pontós (81,2 %) són els municipis que destaquen per tenir les taxes més elevades, mentre que Sant Miquel de Fluvià (54,6 %), Roses (54,2 %) i Albanyà (53,8 %) són els que tenen les taxes més baixes de la comarca.

L’evolució dels llocs de treball (treballadors de les empreses de la comarca, tant si hi resideixen com si no) és positiva, amb un augment respecte a l’any anterior. Així doncs, el 2024 a l’Alt Empordà hi ha un increment dels llocs de treball del 3 %, de manera que se situa com la tercera comarca en el rànquing de creixement en llocs de treball de la demarcació de Girona. Pel que fa a les empreses, la comarca experimenta una disminució del –0,1 %, un valor lleugerament inferior al de la demarcació (0,1 %).

Pel que fa als subsectors d’activitat econòmica que han patit una pèrdua més important de llocs de treball, destaquen, sobretot, la construcció d’obres d’enginyeria civil (–120), captació (–100) i activitats de serveis socials sense allotjament (–20), mentre que entre els que han incrementat notablement els llocs de treball el 2024 hi ha l’emmagatzematge i activitats afins al transport (655) i els serveis de menjar i begudes (250). Cal des- tacar que l’augment del sector de l’emmagatzematge ve donat per la instal·lació el 2023 d’una important em- presa de distribució en aquesta comarca.

A l’Alt Empordà augmenten els llocs de treball el 3 % el 2024, amb la qual cosa se situa com la tercera comarca en el rànquing de creixement en llocs de treball de la demarcació de Girona.

Els llocs de treball d’assalariats s’incrementen el 3,6 %, així com el nombre de treballadors autònoms, que augmenta l’1,1 % respecte de l’any anterior. El pes dels assalariats a la comarca és del 75,5 %, mentre que a la demarcació es del 81,6 %. A l’Alt Empordà augmenten en el sector de serveis (4,6 %), en canvi en els altres sectors disminueixen respecte del 2023: l’agricultura (–0,5 %), la indústria (–1,2 %) i la construcció (–2,4 %). L’Alt Empordà se situa en la tercera posició del rànquing de la demarcació en llocs de treball i en nombre d’assalariats, i en quarta posició pel que fa a autònoms.

A l’Alt Empordà augmenten els llocs de treball el 3 % el 2024, amb un pes del 14,8 % a la demarcació de Girona.

La variació interanual dels llocs de treball registra un augment en trenta-un dels seixanta-vuit municipis, entre els quals destaquen el Far d’Empordà (36,2 %), seguit de Pau (18,2 %) i Sant Mori (16,7 %). En el cas del Far d’Empordà, l’augment de llocs de treball és molt elevat a causa de la instal·lació el 2023 d’una important empresa de distribució, com s’ha indicat anteriorment. En canvi, les principals pèrdues de llocs de treball es donen als municipis de Bàscara (–21,6 %) i Vilabertran (–12,5 %). Pel que fa als valors absoluts, també destaca el municipi del Far d’Empordà per l’augment de llocs de treball respecte de l’any anterior (700), seguit de Castelló d’Empúries i Roses, amb 210 i 205 llocs de treball nous, respectivament.

Respecte al nombre d’empreses, els municipis de Sant Llorenç de la Muga i Ordis són els que presenten una variació percentual més elevada en relació amb la resta de municipis, amb un creixement del 25 % i el 20 % respectivament en relació amb el 2023; tot i això, només s’han donat d’alta dues empreses noves a cada un dels municipis respecte a l’any passat. Amb tot, en valors absoluts, Roses i Cadaqués són els dos municipis amb el creixement més elevat pel que fa al nombre d’empreses de la comarca respecte de l’any anterior; en concret, 21 i 10 respectivament.

L’evolució de l’atur registrat segueix la dinàmica dels últims dos anys i disminueix en un –0,4 %, una disminució inferior a la que experimenta la demarcació (–1,5 %). Al final de 2024, a la comarca hi ha 5.684 aturats registrats, que representen el 18,7 % dels aturats totals del conjunt de les comarques gironines. El valor més baix en l’evolució d’aturats registrats, des del 2017, s’observa el mes de juliol de 2024, en què hi ha un total de 5.193 aturats a l’Alt Empordà, mentre que el valor més elevat s’observa al febrer de 2021, amb 10.386 aturats, a causa de la pandèmia.

L’atur disminueix lleugerament (–0,4 %) respecte del mateix mes de l’any anterior, i es situa en xifres que no es veien des de l’any 2007.

La taxa d’atur registrat és del 8,5 %, més baixa que la de l’any anterior i lleugerament més alta que la taxa d’atur de la demarcació (8,1 %). La taxa d’atur femení és del 10,8 % i la taxa d’atur masculí se situa en el 6,5 %. Totes dues taxes es mantenen molt semblants a la mitjana de la demarcació (9,7 % i 6,6 %, respectivament).

Pel que fa a l’edat, tots dels grups d’edat experimenten una disminució en nombres absoluts d’aturats respecte de l’any anterior, excepte el grup de 16 a 24 anys, que augmenta el 28,7 %. Si es té en compte el percentatge d’aturats dins la comarca, el tram amb més pes és el de 55 a 64 anys, amb el 33,8 %, seguit del tram de 45 a 54 anys, amb el 23,8 %, i del tram de 35 a 44 anys, amb el 23,8 %.

Si es tenen en compte les persones aturades per sectors segons l’activitat econòmica, cal destacar la variació de la construcció (–9,6 %) i la segueix el grup «sense ocupació anterior», amb una disminució del –6,8 %. En canvi han augmentat la indústria, amb el 9,5 %, i els serveis, amb el 0,3 %. El sector d’activitat amb més aturats el 2024 és el de serveis, que té 4.092 aturats i representa el 72 % dels aturats de la comarca.

Els sectors de la construcció han experimentat una davallada en el nombre d’aturats registrats el 2024; en canvi la indústria, l’agricultura i els serveis han augmentat lleugerament.

Si es tenen en compte els aturats segons el nivell formatiu, disminueixen els grups de persones amb estudis primaris (–15,2 %), sense estudis (–12,2 %) i amb grau superior d’FP (–6,6 %). En valors absoluts, les persones aturades amb estudis primaris (–111), sense estudis (–99) i amb grau superior de FP (–15) pertanyen als nivells formatius en què ha baixat més el nombre d’aturats. En canvi el grup amb educació general (ESO i batxillerat) és el que té més pes, el 60,2 %, i ha tingut un increment d’atur del 5 %. Quant al col·lectiu d’aturats estrangers, el percentatge de variació interanual augmenta el 1,1 % respecte de l’any 2023, i se situa en 1.708 aturats. Els estrangers d’entre 16 i 24 anys són el grup en què ha augmentat més el nombre d’aturats (36,2 %).

L’atur disminueix en trenta dels seixanta-vuit municipis de la comarca de l’Alt Empordà. En relació amb els municipis on ha disminuït més l’atur, destaquen Riumors (–80 %), Siurana d’Empordà (–50 %) i la Vajol (–37,5 %). Per contra, els municipis amb un percentatge més alt de creixement de l’atur són Ordis, Port de la Selva i Terrades (els tres un 80 %), i Sant Mori i Torroella de Fluvià (els dos 66,7 %). Tot i així, els municipis on en nombres absoluts els aturats han disminuït més són Figueres, amb 2.568 aturats (–19 menys que l’any anterior), i Sant Pere Pescador i Cadaqués, amb 48 i 32 aturats (–15 i –14 menys que el 2023), respectivament. Entre els municipis amb una taxa d’atur més elevada, hi ha Sant Miquel de Fluvià (15,9 %) i Figueres (11,2 %), mentre que els municipis que tenen la taxa d’atur registrat més baixa són Riumors i Siurana d’Empordà, amb el 0,8 % i el 1,1 %, respectivament.

Al final del 2024, hi ha concedides 6.133 prestacions per desocupació, i respecte del 2023 l’augment ha estat del 2,1 % (124 prestacions més). La taxa de cobertura de prestacions augmenta del 115,8 % el 2023 al 117,9 % el 2024.

El nombre de contractes laborals l’any 2024 arriba a 39.989, xifra que equival a una baixada del –1,2 % (475 contractes menys), en contra de la tendència de la demarcació de Girona, que augmenta el nombre en el 5,5 %.

Informació pressupostària de l’Alt Empordà

La informació pressupostària dona una visió global de la situació econòmica i pressupostària de les entitats locals de la comarca de l’Alt Empordà durant l’exercici 2024. Els indicadors presentats sintetitzen les principals magnituds i tendències derivades de l’anàlisi de les dades oficials.

A. Execució del pressupost de despeses

El grau d’execució del pressupost de despeses mesura el percentatge dels crèdits definitius pressupostats que han estat efectivament reconeguts com a obligació. És a dir, mostra fins a quin punt s’ha executat allò que es va planificar pressupostàriament.

A la comarca de l’Alt Empordà el grau d’execució del pressupost de despeses generalment és òptim, en girar entorn del 70 % d’execució. Destaquen els municipis d’entre 20.000 i 50.000 habitants, que tenen el grau d’execució més deficient (62 %), i els municipis d’entre 5.000 i 10.000 habitants, amb el grau d’execució més elevat (82 %).

Despeses de personal

A la comarca de l’Alt Empordà, el percentatge que representa la despesa en concepte de personal sobre el total del pressupost de despeses mostra una tendència ascendent en funció del nombre d’habitants. No obstant, aquesta tendència es desvia respecte dels municipis d’entre 5.000 i 10.000 habitants, ja que el percentatge dels municipis que es troben en aquesta franja poblacional és superior (34 %) que el dels municipis amb un major nombre d’habitants.

Inversions

En el concepte de despeses per inversions s’inclouen les destinades a l’adquisició, construcció o millora de béns que formen part del patrimoni de l’entitat local.

A l’Alt Empordà, el percentatge que representa la despesa en inversió envers el total del pressupost de despeses mostra una tendència decreixent a mesura que augmenta la població, amb un màxim del 49 % en municipis de menys de 500 habitants i un mínim del 18 % entre 5.000 i 10.000 habitants.

El període mitjà de pagament (PMP) és un indicador de solvència i eficiència en la gestió econòmica que mesura el temps mitjà (en dies) que triga una administració a pagar les factures o obligacions pendents amb els proveïdors. Aquest indicador busca millorar la transparència, la disciplina financera i el control del deute comercial de les administracions, així com garantir que aquestes compleixin els terminis legals de pagament establerts (generalment 30 dies, segons la Llei de morositat).

A la comarca de l’Alt Empordà, el grau de compliment del límit legal del PMP és elevat en totes les franges de població. A més, s’observa una tendència general a la reducció del termini de pagament durant el quart trimestre, especialment entre els ens més petits. Aquest comportament reflecteix una gestió eficient de les obligacions de pagament i una millora progressiva al llarg de l’any. Tot i que els municipis més petits tendeixen a tenir terminis més elevats, continuen dins dels marges legals.

Període mitjà de pagament (PMP)

Deute viu

El deute viu representa el volum total de passius financers contrets per l’entitat local amb entitats bancàries a 31 de desembre, i inclou principalment préstecs a llarg termini pendents d’amortitzar. Aquest indicador permet mesurar la capacitat d’endeutament i la sostenibilitat financera del municipi.

A la comarca de l’Alt Empordà les entitats de mida mitjana amb una població d’entre 1.000 i 10.000 habitants presenten els percentatges de deute viu més elevats (25 % i 28 % respectivament), mentre que els municipis amb una població d’entre 10.000 i 20.000 habitants mostren un endeutament mínim del 2 %. Les entitats petites, amb una població inferior a 1.000 habitants, presenten nivells moderats de deute, d’entre el 13 % i 14 %, i els municipis d’entre 20.000 i 50.000 habitants del 23 %.

B. Ingressos

Execució del pressupost d’ingressos

El grau d’execució del pressupost d’ingressos és un indicador que mesura el percentatge dels ingressos realment recaptats respecte dels ingressos definitivament previstos en el pressupost. Serveix per avaluar fins a quin punt s’han complert les previsions d’ingressos d’una entitat pública durant un exercici.

A l’Alt Empordà, segons la mida del municipi, es mostra una clara estabilitat en els percentatges d’execució entre els municipis petits i mitjans (del 83 % al 79 %), però un descens notable en els de mida gran. Els municipis de fins a 20.000 habitants mantenen un grau d’execució relativament òptim i estable (entre 79 % i 83 %), mentre que els de 20.000 a 50.000 habitants presenten un descens significatiu (63 %).

Dependència de subvencions i transferències, i finançament propi

La dependència de subvencions i transferències en els capítols 4 i 7 del pressupost d’ingressos de les entitats locals fa referència al grau en què aquestes entitats financen la seva activitat mitjançant recursos que no generen directament, sinó que provenen d’altres administracions públiques o d’organismes. El capítol 4 inclou les transferències corrents, que són ingressos destinats a finançar despeses ordinàries, mentre que el capítol 7 recull les transferències de capital, destinades a inversions o a finançar operacions de capital. Una elevada dependència d’aquests capítols indica una menor autonomia financera de l’entitat local, ja que es veu condicionada per la disponibilitat i condicions d’aquests fons externs.

L’Alt Empordà mostra una pauta desigual segons la mida dels municipis. Els més petits (fins a 1.000 habitants) presenten una elevada dependència, amb valors del 38 % i 39 %. Els municipis d’entre 5.000 i 10.000 habitants són els que tenen el grau més alt (40 %). En canvi, els trams entre 1.000 i 5.000 habitants i entre 10.000 i 50.000 mostren nivells més baixos (26 % i 28 %), cosa que indica una major autosuficiència.

El finançament propi de les entitats locals és el conjunt de recursos econòmics que obtenen de manera autònoma, sense necessitat de transferències d’altres administracions. Aquests recursos provenen principalment dels tributs locals, les taxes per serveis o activitats municipals, les contribucions especials i els ingressos patrimonials. Aquest finançament és essencial per garantir l’autonomia financera de les entitats locals i per poder prestar els serveis públics.

Les dades de l’Alt Empordà mostren una evolució desigual del grau de finançament propi segons la mida dels municipis. Els més petits (menys de 1.000 habitants) presenten valors baixos, del 18 % i 28 %, cosa que indica una forta dependència de recursos externs. A partir dels municipis de mida mitjana (entre 5.000 i 10.000 habitants), es registra un increment notable (79 %), que és el valor més alt de totes les franges. Tanmateix, aquesta tendència no és lineal: per exemple, a la franja de 10.000 a 20.000 habitants baixa al 49 %, mentre que a la de 20.000 a 50.000 torna a pujar al 69 %.