Informe Socioeconòmic de la demarcació de Girona 2025

La comarca de la Cerdanya, amb Puigcerdà com a capital, té una superfície de 546,7 km2, xifra que representa el 9,3 % de la superfície de la demarcació de Girona.

La Cerdanya està constituïda per disset municipis, dels quals onze pertanyen a la demarcació de Girona (Alp, Bolvir, Das, Fontanals de Cerdanya, Ger, Guils de Cerdanya, Isòvol, Llívia, Meranges, Puigcerdà i Urús) i sis a la de Lleida (Bellver de Cerdanya, Lles de Cerdanya, Montellà i Martinet, Prats i Sansor, Prullans i Riu de Cerdanya). La comarca té una població de 20.115 habitants i només hi resideix el 2,4 % de la població de la demarcació. Aquesta població ha crescut en els últims set anys, amb una variació interanual del 1,2 % respecte de l’any anterior, superior a la mitjana de la demarcació de Girona (1,5 %). La població resident a l’estranger ha augmentat considerablement, en concret el 3,2 % el 2024 fins a arribar a 1.177 persones.

La densitat de la població és de 37 hab./km2. La capital, Puigcerdà, aplega el 49,9 % (10.041 habitants) de la població de la comarca, amb un lleuger augment. La població només ha augmentat en sis dels disset municipis de la comarca, i Das i Riu de Cerdanya són els municipis que més variació positiva han tingut (4,7 % i 4,2 %, respectivament), mentre que Prullans i Guils de Cerdanya és on ha disminuït més en relació amb el 2023 (–6 % i –5,5 %, respectivament). En valors absoluts, Puigcerdà ha augmentat la població en 266 habitants, i Llívia en 50, mentre que Guils de Cerdanya té 33 persones menys, i Montellà i Martinet 20 menys respecte del 2023.

El 13,9 % de la població és menor de 16 anys i el 18,5 % en té més de 65. La població en edat de treballar (de 16 a 64 anys) agrupa el 67,5 % del total de la comarca, una proporció superior a la de la província (65,2 %).

La proporció de la població estrangera a la comarca és del 17 % (3.410 habitants), un valor per sobre de la mitjana de la demarcació (21,6 %). Interanualment, la població estrangera ha augmentat el 8,3 % (261 estrangers més), molt per sobre de la població estrangera de la demarcació, que ha augmentat el 3,6 %. Per nacionalitats, cal destacar que a la Cerdanya el 24,9 % de la població estrangera és de nacionalitat colombiana (850), i que aquesta població ha augmentat el 25,9 % respecte de l’any anterior; el 8,7 % és de nacionalitat boliviana (297), i segueixen els estrangers de nacionalitat marroquina (250), romanesa (208) i hondurenya (161), amb una variació interanual de –2 %, 7,3 %, –1,4 % i 26,8 %, respectivament.

La Cerdanya és la quarta comarca més envellida de la demarcació de Girona, amb un índex d’envelliment del 131,1.

L’índex d’envelliment és del 131,1 i se situa per sobre de l’índex de la demarcació, que és del 119. La Cerdanya és la quarta comarca més envellida del conjunt de la demarcació. Segons la projecció de població de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el 2046 hi haurà un augment del 3,3 % de la població (672) respecte de la població del 2024.

Segons l’Anuari econòmic comarcal 2024, del BBVA, el valor afegit brut (VAB) de la comarca de la Cerdanya se situa en el 1,9 % durant l’any 2023, inferior al VAB del conjunt de la província (2,9 %). És la quarta comarca que ha experimentat menys augment respecte del 2022.

Acabat l’any 2024, l’ocupació registrada de la població resident a la Cerdanya mostra un augment de l ́1 %, per sota de la mitjana de la demarcació (2,5 %). En valors absoluts, a finals de 2024 hi ha 9.385 persones ocupades residents a la comarca, 90 més que l’any anterior.

L’any 2024, la població ocupada resident a la comarca augmenta l’1 %, per sota de la mitjana de la demarcació de Girona (2,5 %).

Per sexe, l’ocupació augmenta una mica més entre les dones (1,9 %) que entre els homes (0,2 %). En valors absoluts, la xifra d’ocupació masculina arriba a 5.030 homes ocupats (10 més que l’any anterior), mentre que l’ocupació femenina se situa en 4.355 dones ocupades (80 més que el 2023). La població ocupada de la Cerdanya engloba el 2,7 % de la població ocupada de la demarcació de Girona. La Cerdanya és la comarca amb menys ocupats a la demarcació.

A la comarca de la Cerdanya hi ha 9.385 ocupats, dels quals 1.435 tenen nacionalitat estrangera i 7.950 tenen nacionalitat espanyola. Interanualment, les persones ocupades amb nacionalitat estrangera han augmentat el 6,3 %, mentre que les de nacionalitat espanyola han pujat el 0,1 % respecte del 2023.

El percentatge d’estrangers sobre el total de població ocupada a la Cerdanya és del 15,3 %, amb la qual cosa és la comarca amb un menor pes d’ocupats estrangers de les vuit comarques gironines (2,1 %).

Per edat, 1.565 ocupats són menors de 30 anys; 2.875 tenen entre 30 i 44 anys; 2.635, entre 45 i 54 anys, i 2.310 tenen 55 anys i més. Respecte de l’any anterior, destaca un creixement dels ocupats que tenen més de 55 anys (3,6 %), seguit dels ocupats menys de 30 anys (2,3 %), mentre que la franja de 45 a 54 anys disminueix el –0,4 % i els de 30 a 44 anys el –0,5 %.

El 2024, a la Cerdanya augmenta un 3,6% el nombre d’ocuptas de més de 55 anys i un 2,3% els ocupats de més de 30 anys, respecte de l’any anterior.

La variació respecte de l’any anterior de la població ocupada resident a la Cerdanya registra un augment total dels ocupats de l ́1 %, i aquest augment es produeix en vuit dels disset municipis de la comarca. Els municipis amb un creixement més notable d’ocupats són Prullans, amb el 9,1 %, Das i Ger, amb el 4,3 % i el 4,2 %, respectivament. I els municipis amb una disminució més important són Riu de Cerdanya (–10 %) i Urús (–9,5 %). En valors absoluts, Puigcerdà és el municipi que guanya més ocupats a la comarca (55 ocupats més) respecte del 2024, seguit d’Alp (30). En canvi, Isòvol és el municipi que perd més ocupats (15 ocupats menys que l’any anterior), seguit de Bolvir, Urús i Prats i Sansor, amb 10 menys que l’any anterior.

La taxa d’ocupació registrada global de la població en edat de treballar a la Cerdanya se situa en el 69,1 %, 4,5 punts percentuals per sobre de la taxa d’ocupació registrada de la demarcació. Per municipis, la taxa d’ocupació més elevada es troba al municipi de Lles de Cerdanya, amb el 79,7 %, seguida de Ger i Fontanals de Cerdanya, que tenen una taxa del 79,1 % i el 77,3 %, respectivament. Puigcerdà, al contrari, és el segon municipi amb la taxa d’ocupació més baixa de la comarca (64,8 %) després d’Urús (62,1 %).

L’evolució dels llocs de treball (persones que treballen a les empreses de la comarca, hi resideixin o no) mostra un augment del 3,4 % el 2024, un percentatge superior al que es dona al conjunt de la demarcació (2,8 %). Així mateix, el nombre d’empreses augmenta l’1,4 % respecte de l’any anterior (1,3 punts percentuals més que a la demarcació), fins a arribar al total de 1.154 empreses a la comarca.

La Cerdanya, amb un increment de l’1,4 %, és la primera comarca on més augmenta el nombre d’empreses de la demarcació de Girona.

En valors absoluts, els subsectors que destaquen pel guany de llocs de treball a la Cerdanya són serveis d’allotjament (70), educació (50) i activitats sanitàries (45). En canvi, destaquen per la pèrdua de llocs de treball els subsectors d’activitats de les agències de viatges (–15), venda i reparació de vehicles de motor i motocicletes, activitats esportives i construcció d’immobles (–10 cadascuna). En definitiva, el 2024 en el 22,7 % dels subsectors de la comarca s’han incrementat els llocs de treball, mentre que en el 17 % han disminuït i en el 60,2 % no hi ha hagut variació respecte de l’any anterior.

Els llocs de treball augmenten entre els treballadors assalariats el 4,5 %, 1,5 punts percentuals per sobre de la mitjana provincial; i els treballadors autònoms augmenten el 0,8 %, –0,8 punts percentuals per sota de la mitjana provincial (1,6 %). L’agricultura és l’únic sector on disminueixen els llocs de treball a la Cerdanya (–3,6 %). En canvi, en el sector de la indústria han augmentat significativament (13,1 %) respecte de l’any anterior, seguit dels serveis (3,3 %) i la construcció (1,9 %). Cal destacar la Cerdanya com la comarca on ha augmentat més el sector de la indústria, molt per sobre de la mitjana de la (0,2 %).

La Cerdanya és la comarca on augmenten més els llocs de treball en el sector de la construcció, el 13,1 %.

La variació interanual dels llocs de treball registra un augment en onze dels disset municipis de la comarca, d’entre els quals destaquen pel percentatge de variació positiva els municipis de Riu de Cerdanya (33,3 %), Prats i Sansor (14,8 %) i Bolvir (13,2 %), i destaquen pel percentatge de variació negativa els municipis d’Urús (–15,8 %), Guils de Cerdanya (–8,7 %) i Lles de Cerdanya (–8 %). En valors absoluts, hi destaquen Puigcerdà i Alp, amb 95 nous llocs de treball cadascun; i Urús, amb 15 llocs de treball menys el 2024, i Guils de Cerdanya i Lles de Cerdanya, amb 10 llocs de treball cada un.

Pel que fa a la variació interanual d’empreses, hi ha un augment significatiu a Riu de Cerdanya (300 %) amb un augment de 3 empreses, Meranges (16,7 %) amb 1 empreses més, i Montellà i Martinet (13 %) amb 3 empreses més. En canvi, els municipis on hi ha una disminució de les empreses són Alp (amb una pèrdua de 4), Llívia (amb una pèrdua de 2), i Guils de Cerdanya i Urús (amb una pèrdua d’1 empresa, cadascun). En valors absoluts, el municipi de Puigcerdà és el que més empreses ha guanyat respecte del 2023: 9 (1,6 %).

L’atur registrat a la Cerdanya continua la tendència de l’últim any i a finals de 2024: la comarca ha augmentat el 3,4 % respecte de l’any anterior, amb una baixada del –0,4 % pel que fa a l’atur femení (1 aturada menys), però amb un augment del 8,7 % en l’atur masculí (16 aturats més). Al final de 2024, hi ha 456 persones aturades registrades a la comarca, l’1,5 % del total del conjunt de la demarcació.

La taxa d’atur registrat és del 4,8 %, –3,3 punts percentuals menys que a la demarcació de Girona (8,1 %), de manera que la Cerdanya és la comarca amb la taxa d’atur més baixa de les comarques gironines. Entre la població femenina, la taxa d’atur és del 4,7 %, 1 punt percentual per sota de la taxa d’atur de l’any anterior. La taxa d’atur masculí és més baixa (3,2 %) que la d’atur femení, en concret –0,3 punts percentuals menys que el 2023.

Per edat, destaca que el 52,4 % de la població aturada té més de 45 anys, que el 39,5 % té entre 25 i 44 anys i que el 8,1 % té menys de 25 anys. Interanualment, els aturats han disminuït en el tram d’edat de 45 a 54 anys (–7,1 %) i de 55 a 64 anys (–0,7 %); en canvi, els trams de 16 a 24 anys, de 35 a 44 anys i de 25 a 34 anys experimenten un augment del 76,2 %, el 5,5 % i el 2,4 %, respectivament. Quant a sectors, la població aturada ha augmentat en la construcció (14,3 %), seguida dels serveis (4,1 %), amb 8 i 14 aturats més, respectivament. En canvi, s’ha mantingut en el grup «sense ocupació anterior» (amb 4 aturats més), la indústria (amb 2 aturats més que l’any anterior) i l’agricultura (sense cap aturat).

A la Cerdanya, la població aturada masculina ha augmentat el 8,7 %; en canvi, la femenina ha disminuït el –0,4 %.

Per nivells formatius, hi ha una baixada de l’atur en els grups de grau mitjà d’FP (10 aturats menys), universitaris de segon i tercer cicle (5 aturats menys), universitaris de primer cicle (2 aturats menys), i grau superior d’FP (1 aturat menys que l’any anterior). En canvi el grup d’educació general (ESO i batxillerat) ha patit un creixement d’atur (34 persones més el 2024). D’altra banda, si tenim en compte els grans grups d’ocupació, en valors ha disminuït l’atur entre els tècnics i professionals de suport (16 aturats menys), empleats d’oficina, comptables i administratius (6 aturats menys) i directors i gerents (3 menys que l’any anterior). En canvi destaca el grup d’ocupacions elementals, que ha augmentat en 27 aturats més, seguit dels professionals científics i intel·lectuals, amb 6 aturats més que el 2023.

L’atur disminueix en set dels disset municipis de la comarca, on destaquen en números absoluts Lles de Cerdanya (amb 5 aturats menys que l’any anterior), i Bellver de Cerdanya i Urús (ambdós amb 4). En canvi augmenta en sis municipis, entre els quals destaquen Puigcerdà (25 aturats més que el 2023), Alp i Bolvir (amb 4 i 3 aturats més). No varien el nombre d’aturats quatre municipis: Das, Guils de Cerdanya, Meranges i Riu de Cerdanya. Quant a la taxa d’atur registrat, Meranges és el municipi que té la taxa d’atur més elevada (5,7 %), seguit de Puigcerdà (5,6 %) i Montellà i Martinet (5,4 %); mentre que Das i Lles de Cerdanya són els que tenen la taxa del 0 %, ja que no tenen aturats, seguits de Ger i Fontanals de Cerdanya, amb 2,3 % i 2,4 %, respectivament.

Al final de 2024 hi ha concedides 416 prestacions per desocupació, xifra que representa un augment del 12,7 % respecte del mateix mes de l’any anterior. La taxa de cobertura augmenta de 87 % el 2023 a 93,9 % el 2024 (6,6 p. p. més que l’any anterior); en canvi, està –19,8 punts percentuals per sota de la taxa de cobertura de la demarcació (113,7 %). Per tipologies de prestació de desocupació, la prestació contributiva augmenta el 19,4 %, el nivell assistencial (subsidi) disminueix el –4,6 %, i la renda activa augmenta el 33,3 %.

La contractació laboral disminueix el –1,6 % a la comarca de la Cerdanya, una variació significativament inferior a la de la demarcació (–5,5 %). Per tipologia, la contractació indefinida baixa el –8,4 % (281 contractes menys que l’any anterior), i la contractació temporal augmenta el 8,4 % (192 contractes més que el 2023).

Informació pressupostària de la Cerdanya

La informació pressupostària dona una visió global de la situació econòmica i pressupostària de les entitats locals de la comarca de la Cerdanya durant l’exercici 2024. Els indicadors presentats sintetitzen les principals magnituds i tendències derivades de l’anàlisi de les dades oficials.

A. Execució del pressupost de despeses

El grau d’execució del pressupost de despeses mesura el percentatge dels crèdits definitius pressupostats que han estat efectivament reconeguts com a obligació. És a dir, mostra fins a quin punt s’ha executat allò que es va planificar pressupostàriament.

A la comarca de la Cerdanya el grau d’execució del pressupost de despeses es mostra decreixent a mesura que augmenta la població: el percentatge d’execució és superior en els municipis amb menys de 500 habitants (70 %) i inferior (56 %) en els municipis amb més població (entre 1.000 i 5.000 habitants).

Despeses de personal

A la comarca de la Cerdanya el percentatge que representa la despesa de personaI sobre el total del pressupost de despeses és homogeni i oscil·la a al voltant del 15 %.

Inversions

En el concepte de despeses per inversions s’inclouen les destinades a l’adquisició, construcció o millora de béns que formen part del patrimoni de l’entitat local.

A la Cerdanya, el percentatge que representa la despesa en inversió envers el total del pressupost de despeses és elevat i força homogeni en municipis petits: 52 % en els de menys de 500 habitants, 50 % entre 500 i 1.000, i 47 % entre 1.000 i 5.000 habitants.

Període mitjà de pagament (PMP)

El període mitjà de pagament (PMP) és un indicador de solvència i eficiència en la gestió econòmica que mesura el temps mitjà (en dies) que triga una administració a pagar les factures o obligacions pendents amb els proveïdors. Aquest indicador busca millorar la transparència, la disciplina financera i el control del deute comercial de les administracions, així com garantir que aquestes compleixin els terminis legals de pagament establerts (generalment 30 dies ,segons la Llei de morositat).

El compliment del període mitjà de pagament a la Cerdanya és clarament insuficient en diversos casos, especialment en els municipis de mida mitjana i gran, on s’observen incompliments greus i creixents del límit legal de 30 dies. Només els municipis entre 500 i 1.000 habitants mantenen una estabilitat notable.

Destaca especialment la situació dels municipis de 10.000 a 20.000 habitants, amb un PMP que arriba als 310 dies el quart trimestre.

Deute viu

El deute viu representa el volum total de passius financers contrets per l’entitat local amb entitats bancàries a 31 de desembre, i inclou principalment préstecs a llarg termini pendents d’amortitzar. Aquest indicador permet mesurar la capacitat d’endeutament i la sostenibilitat financera del municipi.

A la comarca de la Cerdanya, les dades mostren una mitjana de deute viu molt reduït, amb només un 5 % als municipis de menys de 500 habitants i un 0 % a les franges de 500 a 5.000 habitants. No hi ha dades disponibles per a les franges superiors.

B. Ingressos

Execució del pressupost d’ingressos

El grau d’execució del pressupost d’ingressos és un indicador que mesura el percentatge dels ingressos realment recaptats respecte dels ingressos definitivament previstos en el pressupost. Serveix per avaluar fins a quin punt s’han complert les previsions d’ingressos d’una entitat pública durant un exercici.

A la Cerdanya, les dades mostren una forta polarització en el grau d’execució del pressupost d’ingressos segons la mida del municipi. Els municipis més petits (menys de 500 habitants) presenten un grau d’execució òptim (86 %), mentre que els de mida mitjana (entre 500 i 5.000 habitants) registren valors clarament més baixos (60 % i 57 %).

Dependència de subvencions i transferències, i finançament propi

La dependència de subvencions i transferències en els capítols 4 i 7 del pressupost d’ingressos de les entitats locals fa referència al grau en què aquestes entitats financen la seva activitat mitjançant recursos que no generen directament, sinó que provenen d’altres administracions públiques o d’organismes. El capítol 4 inclou les transferències corrents, que són ingressos destinats a finançar despeses ordinàries, mentre que el capítol 7 recull les transferències de capital, destinades a inversions o a finançar operacions de capital. Una elevada dependència d’aquests capítols indica una menor autonomia financera de l’entitat local, ja que es veu condicionada per la disponibilitat i condicions d’aquests fons externs.

L’anàlisi del grau de dependència de subvencions a la Cerdanya mostra uns valors força baixos. Els municipis de menys de 500 habitants presenten només un 7 % de dependència, mentre que els de 500 a 1.000 habitants arriben al 17 % i els d’1.000 a 5.000 habitants es mantenen en un 14 %.

El finançament propi de les entitats locals és el conjunt de recursos econòmics que obtenen de manera autònoma, sense necessitat de transferències d’altres administracions. Aquests recursos provenen principalment dels tributs locals, les taxes per serveis o activitats municipals, les contribucions especials i els ingressos patrimonials. Aquest finançament és essencial per garantir l’autonomia financera de les entitats locals i per poder prestar els serveis públics.

Les dades de la Cerdanya mostren una capacitat de finançament propi força limitada, especialment en els municipis petits. Els de menys de 500 habitants presenten només un 10 % de finançament propi, el valor més baix observat fins ara, mentre que els de 500 a 1.000 habitants arriben al 30 %, i els de 1.000 a 5.000 al 47 %.