Informe Socioeconòmic de la demarcació de Girona
El Baix Empordà
La comarca del Baix Empordà té una superfície de 701,7 km2, xifra que representa l’11,9 % de la superfície total de la demarcació de Girona, i està integrada per trenta-sis municipis d’una superfície mitjana de 19,5 km2. La Bisbal d’Empordà n’és la capital.
El Baix Empordà té 143.443 habitants i és la quarta comarca més poblada d’entre les vuit comarques gironines, on resideix el 17,5 % de la població del conjunt de la demarcació. La variació interanual de població és de l’1,5 % respecte al 2023, inferior a la variació de l’any anterior (2 %). La població resident a l’estranger ha crescut el 4,6 % i ha arribat a 6.693 persones el 2024 (296 persones més que l’any anterior).
Amb una densitat de població de 204 hab./km2, és la segona comarca amb més densitat de la demarcació de Girona. La Bisbal d’Empordà, amb 11.637 habitants, tot i ser-ne la capital, és el setè municipi més poblat de la comarca, mentre que els municipis de Palafrugell (24.245), Sant Feliu de Guíxols (22.934) i Palamós (18.619) són els que tenen més habitants: hi viu el 45,9 % de la població del Baix Empordà. Vint-i-tres dels municipis de la comarca guanyen població, dos que mantenen la mateixa població, però hi ha dotze municipis que en perden respecte del 2023.
L’índex d’envelliment al Baix Empordà augmenta 4,1 punts respecte del 2023 i arriba al 136,2. És la tercera comarca més envellida de la demarcació.
El pes de la població estrangera del Baix Empordà (31.277) representa el 17,6 % del total de la demarcació de Girona. El 78,2 % de la població estrangera és extracomunitària i hi predomina la de nacionalitat marroquina (30,7 %). La resta de nacionalitats predominants són: la romanesa (7,1 %), la russa (6,7 %), l’hondurenya (6,6 %) i la ucraïnesa (6,3 %).
Pel que fa als grups d’edat, el 64,3 % de la població de la comarca té entre 16 i 64 anys, mentre que els menors de 16 anys i els de 65 anys i més representen el 15,1 % i el 20,6 %, respectivament. Amb un índex d’envelliment del 136,2, l’any 2024 el Baix Empordà és la tercera comarca més envellida de la demarcació. Les projeccions de població per al 2046 indiquen que la població de 5 a 24 i de 40 a 64 anys del Baix Empordà disminuirà considerablement, mentre que la població més gran (65 anys i més) augmentarà significativament respecte a les dades actuals.
Segons l’Anuari econòmic comarcal 2024, del BBVA, la comarca del Baix Empordà té una taxa de variació del valor afegit brut (VAB) del 2,2 % durant l’any 2023, la quarta més alta de totes les comarques gironines i amb una taxa lleugerament inferior a la de la demarcació de Girona (2,9 %)
En acabar l’any 2024, l’ocupació registrada de la població resident al Baix Empordà mostra un augment del 1,9 %, unes dades inferiors a la mitjana de la demarcació (2,5 %). Així, a la comarca del Baix Empordà l’any finalitza amb 56.810 persones ocupades, 1.075 més que l’any anterior, i amb un pes respecte del total d’ocupats de la demarcació de Girona del 16,4 %.
L’any 2024, la població ocupada resident a la comarca augmenta el 1,9 %, i l’any finalitza amb 56.810 persones ocupades.
Per sexe, l’ocupació augmenta més entre els homes (2,1 %) que entre les dones (1,8 %). El 2024, en valors absoluts s’assoleix a la comarca una ocupació masculina de 30.805 persones (625 més que l’any anterior) i una ocupació femenina de 26.005 (450 més que el 2023). En definitiva, de la població en edat de treballar de la comarca del Baix Empordà, el 61,6 % està ocupada.
A la comarca del Baix Empordà hi ha 56.810 persones ocupades, de les quals 9.910 són de nacionalitat estrangera i 46.900 de nacionalitat espanyola. El col·lectiu estranger augmenta el 5,9 % i l’augment dels ocupats espanyols és de l’1,1 % respecte del 2023. L’increment dels ocupats estrangers està lleugerament per sobre de la mitjana provincial (5,8 %), mentre que l’increment dels ocupats nacionals està per sota de la mitjana provincial (1,7 %). Al Baix Empordà, el pes de la població estrangera ocupada sobre el total de la població ocupada és del 17,4 %: és la quarta comarca amb més ocupats estrangers de la demarcació de Girona.
Segons l’anàlisi per edat de la població ocupada, 9.120 són menors de 30 anys; 17.420 tenen entre 30 i 44 anys; 16.610, entre 45 i 54 anys, i 13.660, 55 anys i més. Respecte de l’any anterior, destaca un creixement dels ocupats en les franges de menys de 30 anys (5,1 %), de 55 anys i més (3,4 %), i de 45 a 54 anys (2,1 %); en canvi, la franja de 30 a 44 anys té una disminució del –0,9 %.
La variació interanual de la població ocupada resident a la comarca registra un augment del total del 1,9 % i augmenta en vint-i-quatre dels trenta-sis municipis de la comarca. Els municipis amb un creixement més notable d’ocupats són Vilopriu (12,5 %) i Verges (8,4 %). En valors absoluts, però, destaquen els municipis de Palamós (175), Sant Feliu de Guíxols (170) i Palafrugell (150). D’altra banda, els municipis del Baix Empordà que registren la disminució d’ocupats més important són Colomers (–10,5 %), Regencós i Ullastret (ambdós –4 %), amb valors absoluts de –10 i –5 persones ocupades, respectivament.
La taxa d’ocupació registrada global de la població en edat de treballar (de 16 a 64 anys) del Baix Empordà se situa en el 61,6 %, amb un augment de 3 punts percentuals, per sobre de la mitjana provincial. Per municipis, les taxes d’ocupació més elevades a la comarca es troben a Ultramort (82 %), Palau-sator (78,7 %) i Corçà (77,4 %).
L’evolució dels llocs de treball (persones que treballen a les empreses de la comarca, hi resideixin o no) ha crescut el 1,5 % el 2024, un increment inferior al que es dona en el conjunt de la demarcació (2,8 %). En aquest cas, el creixement de les empreses del Baix Empordà s’ha mantingut (arriba a 5.197 empreses, dos més que l’any anterior), i 0,1 punts percentuals per sota de la variació de la província.
Al Baix Empordà continua la tendència positiva en l’evolució del nombre del llocs de treball.
Pel que fa als subsectors principals, els que destaquen més per l’augment de llocs de treball a la comarca són: serveis de menjar i begudes (155), activitats especialitzades de la construcció (105) i activitats sanitàries (80). En canvi, els subsectors en què disminueixen els llocs de treball a la comarca són comerç al detall (–130), construcció d’immobles (–55) i comerç a l’engròs i intermediaris (–45).
La variació interanual dels llocs de treball mostra un augment dels llocs de treball d’assalariats (1,3 %), una variació inferior a la mitjana provincial (3 %), i també un augment significatiu del nombre de treballadors autònoms (2,1 %), superior a la mitjana provincial (1,6 %). El Baix Empordà és la sisena comarca en què han augmentat més els llocs de treball el 2024. Quant als sectors, el sector serveis destaca amb un augment del 2 %, seguit de la construcció (0,6 %); la indústria es manté i l’agricultura disminueix (–5,3 %).
El Baix Empordà, amb una variació inferior a la mitjana provincial, registra un augment de l’1,5 % de llocs de treball.
La variació interanual dels llocs de treball per municipi registra un augment en vint-i-un dels trenta-sis municipis de la comarca, entre els quals destaquen Vall-llobrega (54,3 %), Tallada d’Empordà (34,9 %) i Garrigoles (25 %). En canvi, els municipis en què disminueixen més els llocs de treball són Verges (–20,3 %) i Torrent (–19,4 %). En valors absoluts hi destaquen els municipis de Vall-llobrega (220 llocs de treball més que l’any 2023), Calonge i Sant Antoni (195) i Palafrugell (115).
En relació amb la variació d’empreses respecte de l’any anterior, hi ha un augment significatiu del 50 % al municipi de Colomers, del 30 % a Parlavà i del 16,7 % a Jafre; en canvi, als municipis d’Albons i Verges han disminuït les empreses el –12,5 % i el –9,8 %, respectivament. En valors absoluts, Calonge i Sant Antoni i Palafrugell són els municipis en què han augmentat més les empreses respecte del 2023: 21 els dos. En canvi, els municipis en què han disminuït les empreses respecte del 2023 són Sant Feliu de Guíxols (–20), Begur (–11) i Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró (–10).
L’evolució de l’atur registrat l’any 2024 al Baix Empordà continua la tendència decreixent del 2023 i disminueix el –3,3 % (156 persones menys que l’any anterior); mentre que la variació de l’atur registrat a la demarcació és del –1,5 % (453 persones aturades menys que el 2023). Al final de l’any 2024 hi ha 4.563 persones aturades registrades a la comarca, el 15 % del total d’aturats de les vuit comarques gironines.
La taxa d’atur registrat és del 7,4 %, amb la qual cosa el Baix Empordà se situa com la cinquena comarca gironina amb la taxa d’atur més alta, tot i això 0,7 punts percentuals per sota de la taxa mitjana de la demarcació (8,1 %). Així, la taxa d’atur femení és del 8,9 %, –0,4 punts percentuals menys que l’any anterior, i –0,8 punts percentuals per sota de la mitjana provincial (9,7 %), mentre que la taxa d’atur masculí se situa en el 6,1 %, –0,4 punts percentuals per sota de la de l’any anterior i –0,5 punts percentuals per sota de la demarcació (6,6 %).
Per edat, el 6,7 % de la població aturada és menor de 25 anys; el 32,4 % té entre 25 i 44 anys, i el 60,9 % té més de 45 anys, la proporció més alta de la comarca. Interanualment, en tots els grups d’edat ha disminuït l’atur, a excepció del tram de 16 a 24 anys, que ha augmentat el 3,4 %; destaca el tram de 45 a 54 anys, que és el que s’ha reduït més (–5,5 %). Quant a sectors d’activitat econòmica, la construcció és el sector que ha variat més respecte del 2023: hi disminueix l’atur el –7,7 % (45 persones aturades menys), seguit del grup «sense ocupació anterior» que baixa el –4,6 %. L’únic grup que ha experimentat un augment d’atur és l’agricultura, amb un 6,3 %. En valors absoluts, el sector de serveis és on han baixat més els aturats: 103 persones aturades menys el 2024 a la comarca.
El 2024, els aturats amb nacionalitat espanyola han disminuït significativament, el –4,4 %, mentre que els de nacionalitat estrangera han augmentat lleugerament, el 0,3 %.
Pel que fa als nivells formatius, el nombre d’aturats el 2024, han disminuït en el grup sense estudis (–19,6 %), seguit amb estudis primaris (–13,3 %). En canvi, els aturats amb grau superior d’FP i grau mitjà d’FP han disminuït (9,7 % i 7,1 %, respectivament). En valors absoluts, els aturats d’educació general (ESO i batxillerat), amb un pes del 57 % i amb 2.602 aturats, té una disminució del –2,1 %. Quant a grans grups d’ocupació, en valors absoluts, el d’ocupacions elementals i el de treballadors de la restauració, serveis personals i venedors són els que engloben més aturats totals: 1.415 i 1.221, respectivament. En les variacions dels grans grups d’ocupació del Baix Empordà destaquen l’augment del 9 % de tècnics i professionals de suport i el 8,7 % dels professionals científics i intel·lectuals i la davallada del –11,2 % dels artesans i treballadors d’indústries i la construcció.
L’atur ha disminuït en disset dels trenta-set municipis de la comarca del Baix Empordà, d’entre els quals destaquen Garrigoles i Serra de Daró (–66,7 % cadascun), i Fontanilles (–40 %). Per contra, hi ha setze municipis en què ha augmentat l’atur. Rupià i Torrent, tot i tenir una variació del 200 % i del 100 %, respectivament, en nombres absoluts tenen quatre aturats més que el 2023 cadascun. En els municipis de Colomers, Foixà i Parlavà l’atur s’ha mantingut. D’entre els municipis amb una taxa d’atur registrat més elevada destaquen: Torrent (9,6 %), la Bisbal d’Empordà (9,4 %), Sant Feliu de Guíxols (9,1 %) i Palafrugell (8,1 %). Per contra, les taxes més baixes d’atur es troben als municipis de Serra de Daró (1,9 %), Garrigoles (2,6 %) i Foixà (2,3 %).
Informació pressupostària del Baix Empordà
La informació pressupostària dona una visió global de la situació econòmica i pressupostària de les entitats locals de la comarca del Baix Empordà durant l’exercici 2024. Els indicadors presentats sintetitzen les principals magnituds i tendències derivades de l’anàlisi de les dades oficials.
A. Execució del pressupost de despeses
El grau d’execució del pressupost de despeses mesura el percentatge dels crèdits definitius pressupostats que han estat efectivament reconeguts com a obligació. És a dir, mostra fins a quin punt s’ha executat allò que es va planificar pressupostàriament.
A la comarca del Baix Empordà el grau d’execució del pressupost de despeses entre els diversos municipis és homogeni i el percentatge d’execució oscil·la entre el 70 % i 75 %. Se n’exceptuen els municipis d’entre 1.000 i 5.000 habitants, amb un percentatge d’execució inferior (61 %).
Despeses de personal
A la comarca del Baix Empordà, el percentatge que representa la despesa de personaI sobre el total del pressupost de despeses mostra una tendència ascendent en funció del nombre d’habitants. No obstant, aquesta tendència es desvia en els municipis d’entre 5.000 i 10.000 habitants, ja que el percentatge dels municipis que es troben en aquesta franja poblacional és superior (34 %) que el dels municipis amb un major nombre d’habitants.
Inversions
En el concepte de despeses per inversions s’inclouen les destinades a l’adquisició, construcció o millora de béns que formen part del patrimoni de l’entitat local.
Al Baix Empordà, el percentatge que representa la despesa en inversió envers el total del pressupost de despeses és més elevat en municipis d’entre 1.000 i 5.000 habitants (44%) i força homogeni en els de menys de 1.000 (39 % i 38 %). En canvi, els municipis mitjans i grans presenten percentatges més baixos, amb el mínim del 24 % entre 5.000 i 10.000 habitants.
Període mitjà de pagament (PMP)
El període mitjà de pagament (PMP) és un indicador de solvència i eficiència en la gestió econòmica que mesura el temps mitjà (en dies) que triga una administració a pagar les factures o obligacions pendents amb els proveïdors. Aquest indicador busca millorar la transparència, la disciplina financera i el control del deute comercial de les administracions, així com garantir que aquestes compleixin els terminis legals de pagament establerts (generalment 30 dies, segons la Llei de morositat).
Els ens locals del Baix Empordà compleixen àmpliament amb el termini legal de pagament de 30 dies. Es destaca la millora continuada en les franges de municipis més petits, amb valors molt baixos i estables. Els municipis de mida mitjana també han reduït notablement el PMP, tot i que els de més de 20.000 habitants presenten un lleuger repunt a finals d’any. En conjunt, el comportament és positiu i reflecteix una bona gestió econòmica i de tresoreria per part dels ens locals de la comarca.
Deute viu
El deute viu representa el volum total de passius financers contrets per l’entitat local amb entitats bancàries a 31 de desembre, i inclou principalment préstecs a llarg termini pendents d’amortitzar. Aquest indicador permet mesurar la capacitat d’endeutament i la sostenibilitat financera del municipi.
A la comarca del Baix Empordà, la mitjana del deute viu municipal mostra una concentració molt elevada en els municipis de mida mitjana-gran (entre 10.000 i 20.000 habitants), amb un 40 %, i també significativa en els de 20.000 a 50.000 habitants (21 %). En canvi, els municipis petits (fins a 10.000 habitants) presenten nivells de deute molt baixos, que oscil·len entre el 0 % i el 4 %.
B. Ingressos
Execució del pressupost d’ingressos
El grau d’execució del pressupost d’ingressos és un indicador que mesura el percentatge dels ingressos realment recaptats respecte dels ingressos definitivament previstos en el pressupost. Serveix per avaluar fins a quin punt s’han complert les previsions d’ingressos d’una entitat pública durant un exercici.
Al Baix Empordà, el grau d’execució del pressupost d’ingressos disminueix clarament a mesura que augmenta la mida del municipi, especialment a partir dels 1.000 habitants. Els municipis més petits (fins a 1.000 habitants) mostren valors òptims, amb un 83 % i 80 % respectivament, mentre que els situats entre 1.000 i 20.000 habitants registren un grau d’execució baix, que es mou entre el 66 % i el 63 %. Els municipis de 20.000 a 50.000 habitants remunten lleugerament fins al 70 %, però continuen per sota dels més petits.
Dependència de subvencions i transferències, i finançament propi
La dependència de subvencions i transferències en els capítols 4 i 7 del pressupost d’ingressos de les entitats locals fa referència al grau en què aquestes entitats financen la seva activitat mitjançant recursos que no generen directament, sinó que provenen d’altres administracions públiques o d’organismes. El capítol 4 inclou les transferències corrents, que són ingressos destinats a finançar despeses ordinàries, mentre que el capítol 7 recull les transferències de capital, destinades a inversions o a finançar operacions de capital. Una elevada dependència d’aquests capítols indica una menor autonomia financera de l’entitat local, ja que es veu condicionada per la disponibilitat i condicions d’aquests fons externs.
Al Baix Empordà el grau de dependència de subvencions reflecteix una distribució relativament equilibrada entre les diferents franges de població, amb valors que oscil·len entre el 26 % i el 32 %. Els municipis més petits (menys de 500 habitants) i els de mida mitjana (1.000 a 5.000 habitants) presenten els nivells més alts (32 %), cosa que indica una major necessitat de suport extern. Els trams de 5.000 a 20.000 habitants mostren valors lleugerament inferiors (27 % i 28 %), fet que podria apuntar a una millor capacitat de finançament amb ingressos propis. La franja de 20.000 a 50.000 habitants torna a mostrar un repunt (31 %). En conjunt, la dependència de subvencions al Baix Empordà és moderada i força homogènia, sense grans desequilibris entre franges.
El finançament propi de les entitats locals és el conjunt de recursos econòmics que obtenen de manera autònoma, sense necessitat de transferències d’altres administracions. Aquests recursos provenen principalment dels tributs locals, les taxes per serveis o activitats municipals, les contribucions especials i els ingressos patrimonials. Aquest finançament és essencial per garantir l’autonomia financera de les entitats locals i per poder prestar els serveis públics.
Les dades del Baix Empordà mostren una progressió generalment creixent del grau de finançament propi a mesura que augmenta la mida dels municipis, tot i que amb algunes variacions. Els municipis petits (menys de 1.000 habitants) tenen un finançament propi relativament baix (29 % i 33 %), cosa que indica una certa dependència de finançament extern. A partir dels 1.000 habitants, els percentatges augmenten notablement: els municipis entre 1.000 i 5.000 habitants arriben al 54 %, i els de 10.000 a 20.000 al 64 %, el valor més alt. La franja entre 5.000 i 10.000 habitants (51 %) i la de 20.000 a 50.000 (63 %) mantenen valors també elevats, tot i que lleugerament inferiors.